Tandebò visquéssim a Belgrad (E.P.D.)

Missió Complerta

2008-12-02T13:47:00.003+02:00

HEM ASSOLIT LA REPERCUSSIÓ MEDIÀTICA QUE PRETENÍEM AMB AQUEST BLOC.

I COM A MOSTRA, UN BOTÓ:

http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_text=10179

Si això és tot el que hem aconseguit, ens donem per satisfets.

A reveure.

2008-05-31T09:56:00.005+02:00

La Cançó del Diumenge

Los consumidores de ciudades (Urbefagia)

Weil der Mensch zählt

2008-05-25T10:57:00.002+02:00

die tiere dieser erde
de mog i ziehmlich gern
doch am allerliebsten mog i
d'die hasal und die bärn
die bärn

es sterbn bold olle vegl
es sterbn bold olle käfa
nur im bett da liegt da adam
und vermehrt sie mit da eva

die hosn lebm im woid
die kotzn in da wiesn
und die kakalaken de lebm
hinta die fliesn

klane hasal ham kurze nasaln
und klana katzaln ham weiche pratzaln
und die frau holle
hat gern die wolle vom dromedar
aus afrika

da unterschied zwischen menschen
zwischen offen und primaten
der is net vü greßa
wie bei nudln und fridatn
fridatn

doch wer mehr über tiere wissen wüll
muss biologie studieren
oder sich im anschluss
auf meiner homepage informieren

manche tiere de haum flügl
und andere haum flossn
manche lebm im frein
und andere in da dosn

klane hasal ham kurze nasaln
und klana katzaln ham weiche pratzaln
und die frau holle
hat gern die wolle vom dromedar
aus afrika

klane hasal ham kurze nasaln
und klana katzaln ham weiche pratzaln
und die frau holle
hat gern die wolle vom dromedar
aus afrika

Weil der Mensch zählt (Alf Poier)

Flors de Bach

2008-05-24T13:04:00.003+02:00

Les Flors de Bach són una sèrie de 38 essències naturals extretes de flors silvestres de la regió de Gales, a Anglaterra. Les seves propietats curatives van ser descobertes pel metge galès Edward Bach entre els anys 1926 i 1934.

El Dr. Edward Bach (metge, bacteriòleg, homeòpata i investigador), va trobar en els remeis florals una forma de teràpia de gran eficàcia per a treballar tot tipus de problemes emocionals.

Bach definia la malatia com un desequilibri emocional produida en el camp energètic de l'èsser viu. Si aquest desequilibri continua durant un cert temps sense tractament, es produeix la malaltia en el cos físic. Ell afirmava que la malaltia és una mena de consolidació d'una actitud mental i només és necessari tractar aquesta actitud per tal que la malaltia desaparegui.

Falta veure si alguna de les flors de Bach, ajuda a combatre l'escepticisme.

Xampinyó

2008-05-22T11:25:00.002+02:00

Dàtils

2008-05-20T11:43:00.002+02:00

play cartera ordinador contrassenya carnet targeta pastanaga pantalla diari teclat gorra borinot universitat tamagochi rosseta mirada ulleres ratolí cascos filarmònica contrabaix rínxols rosa cotxe benzina carretera avançar autovia pluja galàxia forats matèria hidrogen ferro supernova homogeni quàsar sol guatemala burundi butan pausa no funciona llibre cadira sabata escales campanar rellotge plaça gràcia televisió la vanguàrdia veritat mònica revés exèrcit cocacola samarreta windows direcció artística cuatro equip vitamina perllongar tac bossa beige arracada cua trena barrots taronja carbassa vic espanyol oliva camisa tabac robert barretina blau mercat castañuelas rei diana orelles italià estadística coneixement cabell càmera escrot acer cargol banya cabra gallina elàstic làtex xassís desigual botó cervantes guisantes voll menú vuit eiffel domènech feliu pont llamborda planetes muntanyes brossa platja mar illa pi phi auri rectangle espiral pentàgon carbó sutge brasa reixa graella fum tos plor all oli pa torrat línies ratlles discontinu comunica persiana comandament finestra balcó cinema pujada muralla eixample diagonal catedral rom maria tanga melic moreno frontera portbou walter espai societat suciedad límit final fi anal cistella carro roca penya-segat àguila torre estrellat stop

L'últim escrit de futbol

2008-05-19T11:49:00.002+02:00

A mida que se m'han anat quedant blancs els cabells dels... del cap, he anat deixant de veure els partits del Barça. Se'm pot contraargumentar que els he deixat de veure per culpa del mal joc de l'equip els darrers dos anys, més que perquè se m'hagin quedat blancs els cabells. I tindran raó.

En tot cas, no em compensa perdre gairebé dues hores cada setmana davant de la televisió. Prefereixo perdre 2 minuts veient la repetició dels gols (en contra, normalment).

Tampoc vull fer una anàlisi de les causes, perquè no en sóc coneixedor, però com a homo sapiens sapiens, per tant ésser racional i amb opinió (pròpia o induida), m'agradaria tan sols deixar escrit que Samuel Eto'o quan encara el porter no pensa si li fa passar la pilota per sota les cames, la dóna a la dreta per Messi, o a l'esquerra per Henry. El que pensa Samuel Eto'o quan es troba sol davant del porter ho pensa en relació als calés que cobrarà si marca ell o fa una assistència de gol.

Jo que em pensava que els feia il·lusió fer gols... il·lús!

Wa yeah

2008-05-18T12:33:00.002+02:00

Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat
jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu
que sexy que dolça i que freda, oh yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte
cosmètics i margaret astor
ja sé com s´escriu juliette
jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses també
un llapis d'Ikea, un pistatxo, oh yeah!

Que divertit lo que escric quan estic avorrit
per exemple es teu cos, es jersei destenyit
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...

Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat
jo cant sa fruita vermella
i quan acabi riuré
galapots, nenúfars, princeses, oh yeah!

Que divertit lo que escric quan estic avorrit
per exemple es teu cos, es jersei destenyit
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...

Que divertit lo que escric quan estic avorrit
per exemple es teu cos, es jersei destenyit
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...

Wa yeah (Antònia Font)

El territori, la societat i l'Estat ( VI )

2008-05-17T09:37:00.001+02:00

El territori i el progrés

A mesura que el territori dels Estats es fa més gran, no és només el nombre de quilòmetres quadrats el que creix, sinó també la seva força col•lectiva, la seva riquesa, el seu poder, i finalment, la seva permanència, la seva existència conjunta en el temps.

De la mateixa manera que l’esperit humà s’enriqueix cada vegada més a mesura que els camins recorreguts per l’evolució humana sobre aquesta terra s’allarguen, el progrés pot ser representat per una espiral ascendent el radi de la qual va augmentant més i més.

L’extensió progressiva del territori dels estats, és un caràcter essencial i, al mateix temps, un poderós motor de progrés històric.

El territori, la societat i l'Estat ( V )

2008-05-16T09:17:00.001+02:00

El territori i l’Estat

L’Estat en formes primitives, és aquell on els grups econòmics estan compostos per un habitatge amb territoris de caça, pesca o cultiu. Aquestes característiques les va perdent segons es va guanyant territori, per tant famílies o clans. Per damunt d’aquest nivell, tota expansió de la societat, és una expansió de l’Estat, que va evolucionant i desenvolupant altres funcions de caràcter més polític, organitzatiu, mai però sense renunciar a l’expansió territorial.
Les funcions organitzatives de l’Estat van en relació als recursos naturals de que es disposa en un territori limitat i la població que hi ha. Ratzel s’imagina pobles circumscrits en illes o oasis, a l’hora de defensar la no-extensió d’aquests Estats. I és que tot i que l’extensió territorial és innata en l’Estat, si la societat que hi viu creix per sobre de les possibilitats del territori, serà l’Estat el que haurà d’emprendre una lluita amb la societat imposant migracions, però també provocant el canibalisme, o la guerra civil.

Amb aquestes afirmacions, és on Ratzel està més a prop de Malthus. I ho confirma quan diu que “el progrés de la humanitat, només és possible gràcies al contacte entre els pobles i a la seva competència”.

Igualment, la societat és l’intermediari a partir del qual l’Estat s’uneix al territori. Segons com siguin els intercanvis: un Estat tindrà manca d’estabilitat i consistència si té una activitat econòmica poc avançada i un territori extens a defensar; també diu que una població poc densa que necessita molt de territori, es converteix en nòmada; i que si és una societat agrícola, arrelada al territori, transmetrà un caràcter a l’Estat segons quina sigui la distribució de les terres entre les famílies, de tal manera que si la distribució és equitativa, l’Estat resultant serà homogeni i democràtic, però si el repartiment de les terres és desigual, l’Estat tindrà un obstacle per a l’organització social.

Ratzel també estableix una altra classificació que pren com a variable l’assentament, dividint els estats en aquells en que la seva societat viu exclusivament del territori que habita; i els Estats densament poblats, que obliguen als homes a desplaçar-se del lloc on habiten per buscar aliment, o treball. Aquestes dues classificacions defineixen els comportaments de les societats rurals i les urbanes, de les que viuen de l’agricultura i la indústria.

El territori, la societat i l'Estat ( IV )

2008-05-15T11:18:00.000+02:00

El territori i la família

L’expressió mínima, la relació més simple, de la societat amb el territori que li ofereix habitatge i aliment, és la família monogàmica.

A partir d’una casa comuna, aquesta família s’estén sobre un territori limitat que explota amb finalitats alimentàries a través de la caça, la pesca o l’agricultura. A mida que la família creix, augmenta també el territori en el que habiten. Ratzel especifica a tall de recordatori que “això tan sols pot passar, allà on el sòl és productiu, prop de rius, o allà on l’agricultura ha assolit un alt nivell de desenvolupament”.

Aquest tipus de família o clan, fa el paper de l’Estat, i a mida que hi arriben nous habitants, comencen a sorgir, o a fer-se més notables les diferències, que influiran en els desenvolupaments de les famílies, que hauran de relacionar-se entre elles per a sobreviure. El vincle que els uneix en virtut de la seva comunitat d’origen es manté i aproxima les diferents aldees, i així neix l’Estat. Com un agregat de diferents famílies en tribus o pobles, que es necessiten les unes a les altres per sobreviure, sota uns límits comuns i canviants segons les necessitats d’altres pobles veïns que també necessitin fer un pas endavant.

El territori, la societat i l'Estat ( III )

2008-05-14T09:35:00.001+02:00

L’habitatge i els aliments

Segueix explicant les característiques evolutives dels Estats fent un incís en com la relació de la societat amb la terra està sempre condicionada per la necessitat d’habitatge i d’aliments.

La necessitat de l’home a tenir un habitatge, ha conduït a una relació entre l’home i la terra que ha perdurat invariable en el temps. Matisa que els habitatges de societats primitives són més efímers que els de les societats modernes, però aquests últims no són tan espaiosos ni confortables com els de les tribus de la Polinèsia o l’Àfrica: “la civilització més avançada que mai ha existit, disposa per al seu allotjament, de menys espai que els miserables habitants d’un kraal hotentote”.

Ratzel veu necessari trencar una llança a favor de les societats nòmades, les quals han estat víctimes de la ignorància d’altres disciplines que les han classificat al capdavant de la llista de societats amb menys arrels al territori. Diu de les societats nòmades que tot i que el seu habitatge sigui canviant, i tinguin necessitat de moure’s en un territori, són els que mantenen una relació màxima amb el territori. El vincle és més feble en aquells agricultors de l’Àfrica tropical o l’Amèrica del Sud que abandonen les seves terres per no tornar-hi mai més, un cop n’han extret els beneficis.

Els territoris nòmades tenen igualment fronteres en forma de muntanyes, cursos fluvials, pedres; i igualment són capaços de reconstruir Estats i societats mutilades.

Estretament vinculat a la necessitat d’habitatge, hi ha l’alimentació. És una de les necessitats més urgents, tan de l’individu en particular, com per la col•lectivitat, i depèn sempre de la natura, del lloc on es viu i de l’extensió del terreny que produeix els aliments. L’home depèn de la caça, la pesca i els fruits de la terra, i el seu assentament variarà segons la disponibilitat de les fonts d’alimentació que hi hagi. Com més recursos tingui el territori, més possibilitats existiran que una societat s’hi assenti.

Ratzel destaca també el paper que juguen homes, dones i nens en l’assentament d’una família en un territori, en relació a les tasques que desenvolupen per aconseguir aliments. Considera que els homes són els més capacitats per a dur a terme la caça i la pesca, creient més convenient la dona per al paper de constructora i organitzadora de la llar, de l’habitatge. D’aquesta manera s’explica que com més capaç se sigui de cobrir de manera satisfactòria les necessitats alimentàries, més possibilitats existeixen d’establir-se sobre un hàbitat limitat, de manera organitzada.

D’acord amb l’exposat fins ara, Ratzel entén el concepte d’identitat, de vincle amb un territori, segons el grau amb el que s’uneixin les necessitats d’habitatge i alimentació de la societat a la terra. Com més estretament lligats, més gratificant és l’exigència de mantenir-s’hi.

El territori, la societat i l'Estat ( II )

2008-05-13T17:54:00.001+02:00

El territori i la societat

Ratzel comença l’article amb l’afirmació “no es pot entendre l’Estat sense el territori i sense les fronteres” i segueix dient que és un error “qualsevol intent d’obviar que el territori és una part imprescindible per entendre la societat que hi viu”. La intenció de Ratzel no és cap altra que la de fer veure a la sociologia que s’equivoca en estudiar l’home “com si hagués nascut de l’aire”.

El territori no es pot desvincular dels tipus d’Estat més simples, ni d’aquelles societats també més simples. La dependència que tenen les societats del territori és un efecte de les causes de tot tipus que uneixen a l’home amb la terra.

Sí que es cert que en la història dels Estats, el paper del territori és més evident que en la història de les societats, però això és així perquè els canvis en les societats, el desenvolupament de les famílies, són més difícil de percebre, són menys canviants en el temps. En part, perquè estan més arrelades, les societats són capaces d’establir i crear identitats capaces de sobreviure a l’Estat. Aquestes societats que s’han creat en un territori d’un Estat, i seran les que transmetran les propietats adquirides dels Estats que les albergaven i que han desaparegut als nous Estats. Per justificar aquesta afirmació, Ratzel utilitza la caiguda de l’Imperi Romà, com a exemple del model d’Estat que després d’expandir-se territorialment, cau en declivi fins a desaparèixer. Els diferents pobles que coexistien perduren com a societats, i crearan noves formes d’Estats que inclouran premisses adquirides dels vincles amb l’Imperi. Si busquem exemples d’aquesta teoria en l’actualitat, podríem establir lligams en el procés de desmembrament que ha patit Iugoslàvia. Amb la dissolució de l’Estat iugoslau, els pobles l’han sobreviscut, i han creat nous Estats que no tenien caràcter primitiu per haver heretat els processos necessaris de l’Estat enderrocat. De la mateixa manera que ha passat després amb Sèrbia, Montenegro i Kòsovo.

Les reflexions de Ratzel podrien haver predit i justificat tant la unificació dels pobles de Iugoslàvia com la seva desaparició en la idea que “quan el territori retrocedeix, és el principi de la fi de l’Estat”.

El territori, la societat i l'Estat ( I )

2008-05-12T11:40:00.002+02:00

Friedrich Ratzel, geògraf alemany de finals del segle XIX, el primer en parlar de geografia humana i de geografia política, té una percepció del territori com a ésser viu, com a organisme en cerca d’aquell territori vital per la vida de l’Estat, i de la societat que alberga.

Le sol, la société et l’Etat, és un article que Ratzel publica a la revista francesa L’anée Sociologique l’any 1898. És un assaig, un seguit d’exemples que justifiquen les seves hipòtesis i les converteixen en estudis, en lleis del comportament de l’Estat, la societat i el territori. És també una crítica a la sociologia de l’època, a la que acusa d’estudiar a l’home sense tenir en compte un dels més grans condicionants dels seu comportament com és el sòl, el territori on creix i es forma la societat i l’Estat. En aquest article, Ratzel és fidel a la seva percepció de la geografia com a positivista, com a ciència capaç de crear lleis que vinculin el comportament de l’home a la terra, i a l’organicisme de l’Estat.

Segurament la coexistència d’un seguit de disciplines variades que tenen com a objecte d’estudi tan el comportament de l’home –filosofia, teologia, psicologia, sociologia, biologia, arquitectura, publicitat-, com de la natura –ciències ambientals, física, química-, com dels processos històrics –història, història de l’art, periodisme, ciències polítiques, economia-, poden donar resposta als diferents processos que Ratzel interpreta com a la interrelació del territori amb la societat que hi habita. Ell ho explica des del prisma que engloba el territori, la societat i l’Estat, i tot i que els successos territorials es poden explicar de múltiples maneres, la que proposa Ratzel no està mancada d’argument i fets que responen a unes teories i prediccions.

Durant la pròxima setmana analitzarem des de Tandebò visquéssim a Belgrad aquest article.

Grace

2008-05-11T10:00:00.001+02:00

There's the moon asking to stay
Long enough for the clouds to fly me away
Though it's my time coming, I'm not afraid, afraid to die
My fading voice sings of love,
But she cries to the clicking of time,
Of time

Wait in the fire...

And she weeps on my arm
Walking to the bright lights in sorrow
Oh drink a bit of wine we both might go tomorrow,oh my love
And the rain is falling and I believe
My time has come
It reminds me of the pain I might leave
Leave behind

Wait in the fire...

And I feel them drown my name
So easy to know and forget with this kiss
But I'm not afraid to go but it goes so slow

Wait in the fire...

Jeff Buckley (Grace)

Cygnus X-1

2008-05-10T19:01:00.009+02:00

Silenci mentre fas feina.

M'has d'explicar com t'ho fas, d'on treus la voluntat d'ignorar-me tenint-me al davant. Puc tararejar, parpellejar ràpidament, mossegar-me les puntes de tots els dits, pensar amb totes les meves forces totes aquelles coses que no et puc dir, mentre tu fas com qui no em veu, com qui no se n'adona de les coses que passen, de les coses que penso. Potser perquè em coneixes massa bé. Potser perquè has après a dominar totes aquelles coses que et feien trontollar.

I quan per fi em mires, somrius.

La sorpresa de l'empenta

2008-05-08T11:58:00.003+02:00

És difícil mantenir-se serè quan constantment et sents jutjat per les circumstàncies. Cada dia, en cada moment, haver d'oferir la teva millor versió pot ser realment dificultós. Tot i així, es pot donar el cas que et reconeguin la teva feina, fins i tot quan ni tu mateix te la creies. Arriben i et diuen que "molt bé". En aquesta situació, l'empenta d'aquests avaluadors anònims i inconscients pot servir per acabar de pujar aquell últim graó que costa tant. Però aquest mateix copet a l'esquena pot ser el que et desequilibri i et faci caure al buit. Un buit amb retorn. Però la hòstia no te la treu ningú.

És també digne d'estudi la reacció de certs individus amb capacitats avaluadores, quan es permeten el luxe de fer-te saber el seu estat de sorpresa satisfactòria davant uns resultats que hom a realitzat. En un primer moment, qui és responsable d'haver prococat aquest sentiment de sorpresa en el seu nucli d'avaluació (entenent com a nucli d'avaluació aquelles persones que aproven o desaproven les teves actituts i comportaments del dia a dia mentre fas una cervesa) pot sentir com una escalfor agradable li recorre el cos, li puja des de l'estómac fins a les galtes tot tivant-les enrera provocant un somriure. Però si després de tot es para a pensar en el que comporta la sorpresa, s'adonarà que no és més que un fet que ningú s'esperava dut a terme. Per tant, la sorpresa sigui menys dolenta o menys bona, no transmet res més que un missatge mancat d'esperança per part dels qui t'acompanyen, un "no em puc creure que tu hagis estat capaç de fer això ètic i legítim".

No és el cas.

Passadís

2008-05-07T10:42:00.002+02:00

Hotel Glam a TV3

2008-05-05T10:41:00.005+02:00

TV3 prepara un programa semblant a Hotel Glam al Ripollès.

La mesura s’emprèn com a Pla d’Acció per dinamitzar la comarca.

A l’estil de Tele 5 i Guadalix de la Sierra, Pardines (Ripollès) serà la seu de
l’Hotel Glamour de Catalunya, de TV3. 10 concursants de la geografia catalana conviuran i intercanviaran fluids per endur-se un lot de productes autòctons de la comarca.

Els participants:

Karmele Marchante

Pilar Rahola

Teresa Gimpera

Magda Oranich

Mònica Naranjo

Lluis Llongueras

Llàtzer Escarceller

Josmar

Màrius Carol

Pare Apel·les

El programa es començarà a emtre aquest estiu, cada vespre abans del telenotícies, i dijous la Gran Gala presentada per Àngel Llàtzer i Jordi González.

Algo contigo

2008-05-04T11:32:00.002+02:00

¿Hace falta que te diga
que me muero por tener algo contigo?
¿es que no te has dado cuenta
de lo mucho que me cuesta ser tu amigo?

ya no puedo acercarme a tu boca
sin deseártela de una manera loca
necesito controlar tu vida
saber quien te besa y quien te abriga

hace falta que te diga
que me muero por tener algo contigo
es que no te has dado cuenta
de lo mucho que me cuesta ser tu amigo

ya me quedan muy pocos caminos
aunque pueda parecerte un desatino
no quisiera yo morirme sin tener
algo contigo

ya no puedo continuar espiando
día y noche tu llegar adivinando
ya no se con que inocente excusa
pasar por tu casa...

ya me quedan muy pocos caminos
aunque pueda parecerte un desatino
no quisiera yo morirme sin tener
algo contigo,
sin tener, algo contigo,
sin tener, algo... contigo.

Algo contigo (Andrés Calamaro, versió de la Rosario)

Die Meister, die Besten.

2008-04-30T09:37:00.001+02:00

Ceux sont les meilleurs equipes,
Es sind die aller besten
Mannschaften, the main event.
Die Meister, die Besten,
les meilleurs equipes, the champions.
Les grandes et les meilleurs!
Eine grosse stattliche
Veranstaltung, the main event:
These are the men,
Sie sind die Besten,
These are the champions!
Die Meister, die Besten,
les meilleurs equipes, the champions.
Die Meister, die Besten,
les meilleurs equipes, the champions.

Biocombustible

2008-04-29T10:21:00.002+02:00

Michael Ramirez

Los planetas

2008-04-27T13:02:00.002+02:00

Los planetas son la única preocupación
que gira alrededor
de más de un investigador,
sus misterios son objeto de estudio que yo
sigo con gran atención,
su origen y composición.

Cada día sabemos algo más
de los planetas que nos dan
nuevas pistas,
si quisieras nos podríamos juntar
en la otra cara lunar a escondidas,
a escondidas.

Dicen que después de una explosión inicial
todo empezó a caminar
de la forma más natural,
no sé que pensar, quiero creer que es verdad,
yo ando en mi propio Big Bang
y no sé cuándo acabará.

Todavía, cuando un meteorito cae,
su revolución nos trae de cabeza;
si quisieras nos podríamos juntar
en la otra cara lunar a escondidas,
a escondidas

Los planetas (La Buena Vida)

Dos mil euros

2008-04-26T19:46:00.004+02:00

Cientos de esquirlas hundiéndose bajo tu piel, proyectiles de cristal que desgarran tejidos y cercenan una vida. Sangre y sudor, pupilas inertes, una melena sobre el volante. Treinta y siete años que se deshilachan en un Lexus. Resignada, contemplas el constante goteo de la muerte sobre el salpicadero (por fin entiendes el verdadero significado de la palabra, quizá no merecía la pena morir por ello). Reconoces en seguida ese sonido; es el grifo de tu casa, siempre goteaba, lo escuchabas hipnotizada cuando eras una niña de coletas y uniforme. Recuerdos de una infancia. Un colegio de pago, y una cartulina blanca con purpurina roja espolvoreada. Ahora es tu sangre la que con violencia decora la tapicería. Gotas caprichosas y cínicas que dibujan la Costa Azul. Ya no habrá navidades con tu hija en Francia, le acabas de regalar demasiadas preguntas a una niña de cuatro años. [...]

Raúl Ferruz

Revolução dos Cravos

2008-04-25T12:55:00.001+02:00

Per tu

2008-04-23T10:23:00.003+02:00

Geografia Cultural

2008-04-21T11:26:00.003+02:00

En el moment que la ciència geogràfica esdevé més acadèmica (finals del XIX, principis del XX), i es van diferenciant noves branques de la geografia, als EUA i a partir de l'obra de Carl. O. Sauer, professor de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, s'inicia la més coneguda de les escoles de la Geografia Cultural.

Centrada en l'estudi dels "paisatges culturals", aquest concepte que ressalta la capacitat dels coneixements i activitats humanes per modificar i construir paisatges, es vist com una reacció a les idees geogràfiques predominants a l'inici de la carrera de C. O. Sauer, descrites com a "determinisme geogràfic", on es considerava l'acció humana com a directament condicionada o "determinada" pel marc físic on s'assentava.

L'article "Recent Developments in Cultural Geography", publicat l'any 1927 per Sauer, es una fita per a la Geografia Cultural, en una línia que durant molts anys ha estat estudiada pels geògrafs americans i la Carla.

A Europa el concepte de Geografia Cultural ha anat més lligat al de Geografia Humana, ressenyant-se com a precursors a Friederich Ratzel a Alemanya, o bé Paul Vidal de la Blache a França.

La Geografia Cultural, a dia d'avui, abasta camps tant actuals com la globalització, l'hegemonia cultural o bé el colonialisme i l'imperialisme, així com els temes clàssics de regió cultural o paisatge cultural.

Text original de Viquipèdia

Should I stay or should I go

2008-04-20T12:56:00.002+02:00

Darling you gotta let me know
Should I stay or should I go?
If you say that you are mine
I'll be here 'til the end of time
So you got to let know
Should I stay or should I go?

Always tease tease tease
You're happy when I'm on my knees
One day is fine, next is black
So if you want me off your back
Well come on and let me know
Should I Stay or should I go?

Should I stay or should I go now?
Should I stay or should I go now?
If I go there will be trouble
An' if I stay it will be double
So come on and let me know

This indecision's bugging me
If you don't want me, set me free
Exactly who'm I'm supposed to be
Don't you know which clothes even fit me?
Come on and let me know
Should I cool it or should I blow?

Should I stay or should I go now
If I go there will be trouble
And if I stay it will be double
So you gotta let me know
Should I stay or should I go?

Should I stay or should I go (The Clash)

Deixar

2008-04-19T11:23:00.003+02:00

Posar o col·locar, algú, (allò que subjecta) en un lloc

Cedir (una cosa) per a usar-la un cert temps, prestar

Precedint un infinitiu introduït amb la preposició de, cessar, acabar

Fer, una cosa, una marca, un senyal que resta com a empremta

Cessar d'ésser o estar en un lloc, d'anar per un indret

Cessar d'ésser o d'estar amb una persona, de tenir-hi relació, tracte, abandonar

No prosseguir (alguna cosa), renunciar-hi, abstenir-se de fer-la

Fer que resti (una persona o una cosa) en un estat determinat

Cessar de retenir (una cosa) i posar-la en possessió d'altri

Fer que algú continuï tenint (alguna cosa), no prendre-la-hi, no desposseir-l'en

La veu

2008-04-18T12:07:00.002+02:00

Treinta mil años después de su extinción, el hombre de Neanderthal rompió su silencio y su voz se volvió a escuchar en pleno siglo XXI gracias a la simulación de unos científicos.

La veu de l'home de neanderthal

Passeig

2008-04-16T10:43:00.000+02:00

Flor de liz

2008-04-14T11:10:00.000+02:00

Valei me Deus
É o fim do nosso amor
Perdoa por favor
Eu sei que o erro aconteceu
Mas não sei o que fez
Tudo mudar de vez
Onde foi que eu errei
Eu só sei que amei
Que amei que amei que amei
Será talvez
Que minha ilusão
Foi dar meu coração
Com toda força pra essa moça
Me fazer feliz
E o destino não quis
Me ver como raiz
De uma flor de liz
E foi assim que eu vi
Nosso amor na poeira poeira
Morto na beleza fria de Maria
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu
Valei me Deus
É o fim do nosso amor
Perdoa por favor
Eu sei que o erro aconteceu
Mas não sei o que fez
Tudo mudar de vez
Onde foi que eu errei
Eu só sei que amei
Que amei que amei que amei
Será talvez
Que minha ilusão
Foi dar meu coração
Com toda força pra essa moça
Me fazer feliz
E o destino não quis
Me ver como raiz
De uma flor de liz
E foi assim que eu vi
Nosso amor na poeira poeira
Morto na beleza fria de Maria
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu

Flor de liz (Djavan)

Steak pie

2008-04-10T18:39:00.001+02:00

M'agrada pensar que tot i no compartir les agendes, ni la botiga de queviures, ni els llocs de beure, ni les marques de cervesa, ni el carrer on viure, ni el llit on dormir, ni les revistes que llegir, ni la tassa d'esmorzar, ni la llengua que parlar, ni el carril per on conuir, ni el clima que patir, ens queden experiències comunes.

I tot i que les noves experiències no les pugui viure amb tu, em produeixen la mateixa alegria que anys enrera. Tan sols puc afegir un "iuju-iupi" majúscul, mentres espero rebre'n els detalls.

Ceba

2008-04-09T11:38:00.001+02:00

Tot

2008-04-08T10:46:00.003+02:00

Esperar, esperar allò que fa que tiris endavant. Allò que ja forma part de la teva rutina, i que et sembla que sense ell no tindràs prou forces per mantenir-la. Però de cop i volta, et demostres que no es veritat, que no el necessites per convèncer-te a tu mateix que n'ets capaç. Cau el vel i t'adones que la teva por, que t'ha convertit en un submís, sense veu ni vot, no existeix. I ara, sol, ho tens tot.

Blanc

2008-04-06T12:27:00.001+02:00

Ja mai més estaré trist pensant en tu
Ja mai més estaré trist pensant en mi.

Blanc (u_mä)

Solitud

2008-04-04T11:07:00.002+02:00

Tots riuen i parlen i es fan bromes, però la frontera de la llengua t'impedeix sentir-te'n part. Fas veure que llegeixes, que tens coses més importants, que no tens perquè anar a riure-li les gràcies al líder mundial. Però de fet jugues amb el bolígraf i penses per un instant en fer un dibuix.

Harapo, jirón.

2008-04-03T11:21:00.000+02:00

harapo.

(De [h]arpar, quizá infl. por trapo).

1. m. andrajo (‖ pedazo o jirón de tela).

2. m. Líquido ya sin fuerza, o aguardiente de poquísimos grados, que sale por la piquera del alambique cuando va a terminar la destilación del vino.

andar, o estar, alguien hecho un ~.

1. locs. verbs. coloqs. Llevar muy roto el vestido.

jirón.

(Del fr. giron, regazo).

1. m. Faja que se echaba en el ruedo del sayo o de la saya.

2. m. Pedazo desgarrado del vestido o de otra ropa.

3. m. Pendón o guion que remata en punta.

4. m. Parte o porción pequeña de un todo.

5. m. Heráld. Figura triangular que, apoyándose en el borde del escudo, llega hasta el centro o corazón de este.

6. m. Perú. Vía urbana compuesta de varias calles o tramos entre esquinas.

El rap dels conills

2008-04-02T12:08:00.000+02:00

Així és com a Belgrad combatim la manca d'imaginació.

La US Army t'ajuda a carregar la compra del Carrefour

2008-04-01T11:37:00.001+02:00

i la versió millorada, que tot avança:

Gràcies baixinho.

Imatges luses

2008-03-31T14:06:00.009+02:00

Northern sky

2008-03-30T17:37:00.001+02:00

I never felt magic crazy as this
I never saw moons knew the meaning of the sea
I never held emotion in the palm of my hand
Or felt sweet breezes in the top of a tree
But now youre here
Brighten my northern sky.

Ive been a long time that Im waiting
Been a long that Im blown
Ive been a long time that Ive wandered
Through the people I have known
Oh, if you would and you could
Straighten my new minds eye.

Would you love me for my money
Would you love me for my head
Would you love me through the winter
Would you love me til Im dead
Oh, if you would and you could
Come blow your horn on high.

I never felt magic crazy as this
I never saw moons knew the meaning of the sea
I never held emotion in the palm of my hand
Or felt sweet breezes in the top of a tree
But now youre here
Brighten my northern sky.

Northern sky (Nick Drake)

Vinho do Porto

2008-03-28T12:30:00.003+02:00

Sempre tenim coses a recordar, coses que no volem oblidar, coses que ens esforçarem perquè restin sempre presents.

Sempre tenim coses que oblidar, coses que no volem recordar, coses que ens esforçarem perquè fugin de les nostres ments.

Per a aquestes coses tan sols puc recomenar el vi de Porto. Salude.

L'autonomia que ens cal és la de Portugal

2008-03-27T12:15:00.002+02:00

Admiro os portugueses. Admiro-os porque, perante a poderosa maquinaria do exército castelhano, tenhem sabido safar-se; porque soubérom ganhar a independência; porque encontrárom aliados eficazes e constantes. Mas também os admiro porque tenhem demonstrado que tenhem imaginaçom. Há pouco mais de umha década, diversos movimentos culturais soubérom convencer a classe política que a cultura é umha arma formidável de propaganda e que é necessária como embaixadora de um país. Entom, o governo português destinou umha boa quantia de dinheiro - e nom se trata de um país rico! - para promover a sua literatura. O resultado é que nós, vocês e eu, lemos autores portugueses que dantes desconhecíamos, e que ainda por cima tenhem um Nobel.

Agora, som uns quantos empresários, políticos, economistas e pessoas preocupadas polo devir português que estám a montar umha agrupaçom de cerca de 600 pessoas com o nome Compromisso Portugal para tirarem, dizem, Portugal da sua mediocridade. Entom a minha admiraçom torna-se inveja. Porque será que os catalans nom podem fazer qualquer cousa do género? Como conseguem entom os portugueses, sem a tutela de nenhum partido político? O motivo é apenas Portugal. E ninguém os acusará nunca de fechados nem de pouco cosmopolitas porque, como tenhem Estado, é-lhes permitido serem patriotas.

Nom consigo imaginar isto nos Países Cataláns, apesar dos esforços neste sentido de Eliseu Climent e de outros beneméritos patriotas. A mania do espanholismo do ‘conmigo o contra mí’ penetrou em nós demasiado fundo. Ora bem: toda a gente tem sempre Catalunha na boca. Mas ninguém vai nunca mais longe. Nem que fossem uns metros. Ai!

Isabel Clara-Simó

Bittersweet symphony

2008-03-23T11:21:00.004+02:00

'Cause it's a bittersweet symphony, this life
Try to make ends meet
You're a slave to money then you die
I'll take you down the only road I've ever been down
You know the one that takes you to the places
where all the veins meet yeah,

No change, I can change
I can change, I can change
But I'm here in my mold
I am here in my mold
But I'm a million different people
from one day to the next
I can't change my mold
No, no, no, no, no

Well I never pray
But tonight I'm on my knees yeah
I need to hear some sounds that recognize the pain in me, yeah
I let the melody shine, let it cleanse my mind, I feel free now
But the airways are clean and there's nobody singing to me now

No change, I can change
I can change, I can change
But I'm here in my mold
I am here in my mold
And I'm a million different people
from one day to the next
I can't change my mold
No, no, no, no, no
I can't change
I can't change

'Cause it's a bittersweet symphony, this life
Try to make ends meet
Try to find some money then you die
I'll take you down the only road I've ever been down
You know the one that takes you to the places
where all the things meet yeah

You know I can change, I can change
I can change, I can change
But I'm here in my mold
I am here in my mold
And I'm a million different people
from one day to the next
I can't change my mold
No, no, no, no, no

I can't change my mold
no, no, no, no, no,
I can't change
Can't change my body,
no, no, no

I'll take you down the only road I've ever been down
I'll take you down the only road I've ever been down
Been down
Ever been down
Ever been down
Ever been down
Ever been down
Have you ever been down?
Have you've ever been down?

Bittersweet symphony (The Verve)

Identitat

2008-03-19T11:48:00.002+02:00

La identitat pot ser definida com tot allò que caracteritza, condiciona, un individu. La identitat es forja al llarg de la vida, a través dels impulsos que cada persona rep i assimila, de tots els coneixements que obtenim, que ens transmeten, o ens imposen, o ens indueixen. És la manera de pensar, de reaccionar, de decidir, de sentir, de percebre. La identitat és part de l'ànima de cadascú, dels records, dels moments, de la memòria.

La identitat és tot allò que perceps com a teu, material o immaterial. És el lloc on neixes, el lloc on vius, la plaça on jugaves de petit. És un sentiment de pertanyença. Són símbols. La identitat és política, la identitat és burocràcia, i també és merxandatge. És la llengua amb la que penses, la cultura.

És quelcom difícil de definir, perquè hom pot variar el seu comportament, en conseqüència del lloc on es trobi, del cercle social que l'envolti. La identitat pot ser un rol, o varis. La identitat pot ser una màscara, un saber ser en cada moment. Un mecanisme d'autodefensa per no sentir-se exclòs. Una estratègia humana per relacionar-se socialment, per sentir-se part d'un tot.

La identitat és el nom. És el cognom. És el que hi diu al DNI. És el vincle amb un territori. És l'equip de futbol. És el partit polític. És la religió. És l'escala de valors que regeix la pròpia vida.

I a vegades és difícil ser fidel a un mateix. Ser fidel a allò que creus que creus.

La identitat és la complexa resposta a l'eterna pregunta de "qui sóc".
La identitat és dinàmica, és efímera, és canviant, és el darrer record en vida.

Un joc perillós

2008-03-18T10:56:00.003+02:00

"Un joc perillós", producció de Mans Unides, és un recurs per a treballar els objectius de Desenvolupament del Mil·leni i tot allò relacionat amb la solidaritat i cooperació internacionals. L'objectiu del joc és respondre correctament el màxim nombre de preguntes possibles, les quals poden incloure vídeos i fotografies.

St. Patrick's day

2008-03-17T10:31:00.002+02:00

One, two, three, four, five, six, seven, and one, two, three, and one, two, three.
One, two, three, four, five, six, seven, and one, two, three, and one, two, three.

In a funny way

2008-03-16T01:21:00.004+02:00

On a Summer day
You can hear her call
But in a funny way
She reminds you of the Fall

On a Summer day
You can hear her call
But in a funny way
She reminds you of the Fall

Through the fields
And the streams
And the lakes
And the trees
And the grass
And the logs
Run all my dogs

And I am…
Home again

In the Autumn air
You can see her smile
But in a funny way
She reminds you of a child
In the Autumn air
You feel her soul unfold
And in a funny way
You feel your own explode

Through the fields
And the streams
And the lakes
And the trees
And the grass
And the logs
Run all my dogs

And I am…
Home again

On a Winter day
You can hear her call
But in a funny way
When the snow begins to fall

On a Winter day
You can hear her call
And in a funny way
You love her even more

Through the fields
And the streams
And the lakes
And the trees
And the grass
And the logs
Run all my dogs

And I am…
Home again

Through the fields
And the streams
And the lakes
And the trees
And the grass
And the logs
Run all my dogs

And I am…
Home again

On a Summer day
You can hear her call
But in a funny way
She reminds you of the Fall

On a Summer day
You can hear her call
But in a funny way
She reminds you of the Fall

In a funny way (Mercury Rev)

Osvaldo

2008-03-15T14:56:00.001+02:00

Sempre m'ha agradat.

Xusdràiver (capítol final)

2008-03-14T10:22:00.009+02:00

No sempre pel final es deixa el millor. Aquesta sol ser una afirmació que s’utilitza en contextos de consol, per fer una gràcia, o perquè així ho requereixen els tòpics protocolaris.

Per l’últim dia vam deixar la visita a Glasgow. Tot i que ja la coneixíem de nit, ens faltava voltar-la amb llum natural. Em va sorprendre que existís una zona especial per a pederastes, anunciat correctament amb una senyal que prohibia l’entrada a nens. Tot i això s’hi veien limosines amb els vidres fumats, només déu, homes amb xandall i sabates i capellans sabien què hi passava dins.

No ens hi vam deixar perdre, ens vam dedicar a voltar per Buckanan i altres carrers comercials. Per contrarestar vam visitar el museu d’art contemporani, una de les vàries universitats, vam veure el Clyde River en un dels trajectes en bus, i vam provar d’entrar a la Catedral, que estava tancada. I si tenia algun dubte existencial, què? L’església ens va tancar les portes al mateix moment que pel seu darrere naixia un arc de sant martí.

Ens va ser inevitable comparar la ciutat on ens hostatjàvem amb la que vam visitar el dia anterior. I seria injust dir que Edimburg no li donava 25 patades a Glasgow. Tot i això vam poder conèixer els carrerons que s’enfilaven al costat dels carrers vertebradors del trànsit humà, el bar escocès il·luminat exclusivament amb llum d’espelmes, la cafeteria on no ens vam atrevir a demanar l’últim cafè, les galetes de gingebre, els aparadors amb kilts, el bar amb més de 70 televisors, l’estació de trens, les noies que vestien com si fos estiu, ...

L’endemà vam acompanyar-lo a la feina, tornava a ser dilluns, cadascú retornava a la seva rutina. Nosaltres cap a casa, cap a la feina, cap a Girona, Sant Celoni, Blanes. Ell es quedava allà. Vam quedar que ens ja ens veuríem quan fes sol. I ens vam preparar per tornar a viatjar en el temps. Aquest cop endavant, cap al futur, i així deixar-ho tot tal com estava. O no. Perquè ara tots teníem un munt de coses noves al nostre cap. Aquest període de temps va servir per plantejar-se diferents conceptes, més o menys transcendents, més o menys estúpids, hi pensarem més o menys.

Sempre fa por mirar, pensar, què pot passar, què et pot deparar el futur. Cal tenir una sèrie de projectes a llarg termini, una sèrie de coses que tindran la seva representació en un futur. De fet aquest és el motiu pel qual fas les coses en un present. Ho fas per recollir-ne uns resultats, per dirigir una mica què en serà de tu. La inèrcia hi fa molt, el sistema té un seguit de mecanismes que permeten, fins i tot, als menys conscients, saber cap on aniran les seves vides. Però qui més qui menys sempre té quelcom pensat per a més endavant. Serà trobar una feina, serà buscar parella, serà esperar el retorn o la marxa d’algú, o l’aniversari propi o aliè, les festes comercials, aquell objecte que pretens aconseguir, aquell restaurant on et vas prometre tornar, la pel·lícula que vols mirar, la cançó que un dia llunyà tornaràs a escoltar i et farà tornar enrera.

Tot això crec que m’intentava dir el rellotge que caminava, just davant de l’estació de busos de Buckanan.

Xusdràiver (capítol III)

2008-03-13T12:38:00.006+02:00

L’home és l’únic animal capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Aquesta és la perfecta excusa per tornar a demanar cafè per esmorzar. Aquest cop ens vam decantar per una franquícia reconeguda com l’Starbucks per reanimar el nostre alè consumit per la sequera de les nits de calefacció. Minuts després de sortir-ne, els que teníem el paladar més fi ja pensàvem en altres maneres d’anomenar la multinacional dedicada als cafès, esmorzars i berenars. La meva proposta (Starsucks) va morir en la meva ment. Els meus cervells no van saber trobar el moment adequat per moure els llavis del qual en sortirien els vocables fonètics.

En Willy havia demanat festa per poder dedicar-nos el cap de setmana. Era dissabte, i Edimburg només estava a una horeta a l’est. Vam aprofitar el viatge en bus per a menjar aquells sandvitxos triangulars amb maionesa, herbes i carn mermeladitzada. El suficient per treure’s el mal gust del cafè. Després vam haber de fer un cafè per treure'ns el mal gust del sandvitx.

Un cop a Dùn Éideann, ens vam moure per l’Old Town, d’estructura medieval, articulat al llarg d’un gran carrer, d’un passeig enllambordat, adoquinat, enloscat, on al final s’hi trobava el Castle Rock. Pel camí, una sèrie de passos perpendiculars servien de mirador. Tot el barri vell es troba dalt d’un turonet, i aquests accessos es trobaven dins el continu dels habitatges, com petits túnels que desembocaven en escales-miradors.

Vam fer quilòmetres amunt i avall, fotos a bosses de plàstic agafades als arbres, observàvem tanques caigudes, vèiem núvols grisos que passaven ràpid, buscàvem aquells heroïnòmans que Irvine Welsh primer, i Danny Boyle després, es van encarregar de donar-nos a conèixer, ens reflectíem als miralls distorcionadors que trobàvem pels carrers, suposàvem els greuges d’enfilar-se a estàtues eqüestres, caminàvem sense rumb fix, deixant-nos impregnar del vent i el fred, de la música que sortia de la guitarra d’aquella noia que estava situada al costat de la Catedral Saint Giles, de la gràcia d’aquell follet escocès que jugava amb foc.

Quan començava a enfosquir-se la tarda, la gana ens va fer entrar a dinar-berenar-sopar en algun lloc on fossin capaços d’omplir-nos la panxa. Gairebé ho aconsegueixen. Vam agrair el seure una estona, el posar-nos aliments calents a la boca i combinar-los amb la fredor d’una pinta de Foster.

La negra nit Edimburguesa de les 7 de la tarda era trencada per la lluminositat dels seus edificis més emblemàtics i grocs. Era moment de tornar cap a Glasgow. Faltava trobar el camí de tornada fins a l’estació d’autobusos. Pol, tens la guia? Però en Pol no hi era, no havia vingut. Ens en vam sortir. El camí de tornada va servir per dormir. Una estupenda migdiada, ben entrat el vespre, que es va fer curta. Una migdiada que ens va provocar contractures a les cervicals, que ens va fer adormir les cames, i tallar la circulació sanguínia als braços que evitaven que el cap anés amunt i avall, al ritme del sotrac dels lleus esborancs que dibuixaven l’asfalt escocès.

La veritat es que un cop arribats a Glasgow, l’únic que podíem fer era beure. Ja sopats, el consum incontrolat de suc de civada era el ritual que seguien centenars de persones, independentment de la seva edat, raça o sexe. Bé, els que no follen beuen més.

Vam alternar un parell de bars abans de tornar a treure el cap al Box, on un grup estripava les guitarres dalt de l’escenari. Camí de casa, vam tornar a demanar pizzes per menjar-les a l’autobús.

Pensava en la nit anterior. Just abans d’anar a dormir, quan en Henry, company de pis camerunès d’en Willy, va aparèixer al menjador amb una noia, ell molt begut i ella calenta. En Willy, ens va dir que mai havia passat quelcom similar, que mai havia entrat una dona al seu pis. Doncs mentre miràvem a la tele la Tila Tequila, va aparèixer al menjador l’altre company de pis d’en Willy, amb una cartaginesa (Múrcia).

Penúltima nit, últim dia sencer. Diumenge, Glasgow.

Nous pecats socials del s. XXI

2008-03-12T11:50:00.004+02:00

-les violacions bioètiques, com l'anticoncepció.
-els experiments moralment dubtosos, com la investigació amb cèl·lules mare.
-la drogoaddicció, com la que tinc.
-contaminar el medi ambient, com quan tires coses per la finestra del cotxe.
-contribuir a ampliar el forat entre rics i pobres, com mantenir relacions homosexuals amb persones amb alt o nul poder adquisitiu.
-la riquesa excessiva, com en Warren Buffett.
-generar pobresa, com en Warren Buffett.

7 nous pecats que se sumen als tradicionals:

-Luxúria, com passar-t'ho bé
-Ira, com cagar-te en tot.
-Supèrbia, com creure que ho fas bé i fardar-ne
-Gola, com menjar molt després de fumar.
-Mandra, com sempre.
-Cobdícia, com la de l'Església
-Enveja, com quan mitifiques els teus amics i coneguts.

Competència

2008-03-11T21:14:00.004+02:00

Dret de decidir, sia en virtut d'una autoritat legal, sia en virtut d'un reconegut coneixement de la matèria
Rivalitat d'interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible
Esforç per aconseguir allò a què un altre també aspira
Acció antagònica entre els organismes que ocupen un mateix nínxol ecològic per la possessió de llurs recursos alimentaris, d'espai, de llum, etc
En gramàtica generativa, coneixença que tot parlant té del model abstracte de la llengua i en particular de les seves possibilitats de generar frases d'acord amb les regles sintàctiques
Capacitat legal
En un riu o corrent d'aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat
Conjunt d'assumptes sobre els quals un jutge o un tribunal exerceixen jurisdicció
Deure i dret atorgats per la llei a un òrgan jurisdiccional, amb exclusió de qualsevol altre, d'administrar justícia en un cas concret

Font: enciclopèdia.cat

Pure

2008-03-09T19:00:00.002+02:00

Night time slows, raindrops splash rainbows
perhaps someone you know, could sparkle and shine
as daydreams slide to colour from shadow
picture the moonglow, that dazzles my eyes
and i love you

Just lying smiling in the dark
shooting stars around your heart
dreams come bouncing in your head
pure and simple everytime
now you're crying in your sleep
i wish you'd never learnt to weep
don't sell the dreams you should be keeping
pure and simple everytime.

Dream of sights, of sleigh rides in seasons
where feelings not reasons, can make you decide
as leaves pour down, splash autumn on gardens
as colder nights harden, their moonlit delights
and i love you

Just lying smiling in the dark
shooting stars around your heart
dreams come bouncing in your head
pure and simple everytime
now you're crying in your sleep
i wish you'd never learnt to weep
don't sell the dreams you should be keeping
pure and simple everytime.
look at me with starry eyes
push me up to starry skies
there's stardust in my head
pure and simple everytime
fresh and deep as oceans new
shiver at the sight of you
i'll sing a softer tune
pure and simple over you . . .

If love's the truth then look no lies
and let me swim around your eyes
i've found a place i'll never leave
shut my mouth and just believe
love is the truth i realize
not a stream of pretty lies
to use us up and waste our time . . .

Pure (Lightning Seeds)

Jornada de reflexió

2008-03-08T11:27:00.003+02:00

Per molts anys i un dia

2008-03-07T11:28:00.003+02:00

Xusdràiver (capítol II)

2008-03-06T15:17:00.009+02:00

Diuen que no és de gaire bona educació presentar-se a casa d’algú sense haver avisat. No ho sabem del cert. A mi m’agrada rebre visites sorpresa, sempre i quan no m’enganxin moments abans de prendre un relaxant bany d’escuma acompanyat de la Maria, o la maria.

Per curar-nos en salut nosaltres vam avisar en Willy que aniríem a casa seva, i ell féu tots els possibles perquè els seus hostes es trobessin com a casa. I quasi ho aconsegueix. Només em va faltar prendre’m un relaxant bany d’escuma en companyia de la Maria, o la maria.

El dia començava a quarts de 10. En Willy, com a persona establerta a una nova societat, havia de complir amb els seus compromisos laborals, i després de donar-nos les indicacions geogràfiques corresponents, els principals punts de referència, els noms dels carrers vertebradors del sector terciari glasgouenc, en definitiva, la ruta bàsica per arribar sense masses problemes a l’estació central de autocars, va entrar al Capitol, el bar-restaurant-cerveseria-musical on es guanyava les lliures, i del qual no en sortiria fins a les 9 del vespre. Tota una jornada servint dinars a les 12, sopars a les 7, i cerveses la resta del temps.

Ens vam aixecar i vam acompanyar en Willy a la feina.

Nosaltres ens disposàvem a embarcar-nos en una visita a Stirling, un poblet una horeta més al nord que Glasgow, que farda de tenir un castell més impressionant que el d’Edimburg (Edinbrááá! en glasgouí). Pel camí vam tenir el plaer de comprovar que el cafè tan sols el fan bo a Espanya i Itàlia. No tots, un de nosaltres va decidir, per voluntat intestinal, restar la resta del dia en dejú. I és que, tot i que no ho posa a l’envàs, menjar-se 3 paquets de galetes de fibra, ha de netejar per dins, i això, es nota per fora.

Dèiem “fins ara” a Glasgow a través de les finestres de l’autocar. Les gotes de pluja tornaven a fer acte de presència. Aquest cop en forma de regalims que lliscaven en diagonal per la part externa dels vidres de l’autocar.

Vam marxar cap a Stirling.

Allà ens esperava el sol d’Escòcia, que era avançat constantment per uns núvols blancs i grisos a gran velocitat, que deixaven ruixats esporàdicament. Passejar, caminar, observar, les xemeneies de les cases, les esglésies que apareixen al nostre pas, la presó, les obres a la via pública, omnipresents, el cementiri, el turonet que, tot i petit, domina tota la plana que s’estén als seus peus. I el castell i el monument a William Wallace.

Quan el temps juga al teu favor, i no tens res planificat, no hi ha cap problema en fer tot allò que et vingui de gust quan et vingui de gust. Així que vam decidir anar a fer una bona cervesa, i allà vam conèixer l’Stan. (Stan is a recobering alcoholic. Please don't feed him beer). La cervesa ens va servir per recuperar la temperatura corporal perduda pel contacte del vent fred que ens fuetejava la jaqueta. Un cop recuperats, després d’haver patejat el poblet on segurament estiuejaven els escocesos de ciutat, vam tornar cap a la ciutat.

La resta del dia va consistir en beure cerveses mentre, davant nostre, passaven diferents grups de música amateurs, influenciats per la nova fornada de pop anglès. Còpies barates de Franz Ferdinand, Scissors Sisters, Kaiser Chiefs, però també d’U2 i Coldplay. De totes maneres, és millor això que escoltar cançons enllaunades subvencionades per empreses multinacionals.

Un cop van acabar els concerts del Capitol, ens esperava el Box, on si que posaven música enllaunada, però era elegida pels propis clients. Així és més fàcil poder escoltar els Doors, els Cure, Radiohead, Nirvana, Muse o Joy Division, tot i que es corre el risc d’acabar ballant Bon Jovi.

El dia es va acabar a quarts de 4 de la nit, després de sopar una pizza de shawarma de camí a casa, escoltar el chiquichiqui (perrea, perrea) pel youtube mentre fèiem uns cigarros amanits.

Xusdràiver

2008-03-05T12:26:00.003+02:00

Pels qui el fet d’aconseguir establir un planejament ordenat dels diferents aspectes centrals del seu futur és més que una simple tasca rutinària, organitzar un pla de mobilitat per aconseguir arribar a l’aeroport a una hora predeterminada se’ls pot fer una muntanya, essent conscient que en qualsevol moment poden aparèixer múltiples imprevistos, fruit de l’atzar o d’un destí predeterminat.

Aquest però no és el cas que ens ocupa. L’avió va sortir amb 20 minuts de retard, i va ser la inèrcia la que va fer que haguéssim d’esperar una bona estona abans que una veu femenina i ràpida anunciés el nostre vol.

Dues hores més tard, havíem aconseguit allò que tothom algun cop ha desitjat. Viatjar en l’espai i en el temps. En l’espai perquè després d’entrar en un gadget metàl·lic semblant a una oreneta, quan en vam sortir érem en un lloc diferent; i en el temps perquè tot i les dues hores de vol, tan sols n’havia passat una, segons les lleis internacionals referents als fusos horaris.

A mitja hora de la mitja nit, trepitjàvem el país on els homes duen faldilles i les dones tenen patilles, on el seu lema nacional en gaèlic diu allò de “Ningú no em provoca impunement”.

Vam agafar l’avió i vam arribar a Glasgow.

Ell ens esperava a l’estació de busos de Buckanan, amb una motxilla plena de llaunes de 440ml de Red Stripe. L’espetec suau però sec, alumínic, del obrir la llauna, va coincidir amb la primera d’un total de més de desenes de milers de gotes d’aigua que dels cúmuls de núvols de sobre el nostre cap, queien al ritme de la dansa que ballaven les ràfegues contundents de vent.

En Willy ens va donar unes birres i es va posar a ploure.

El bus urbà tan sols va trigar uns 20 minuts a deixar-nos davant la parada més propera a casa seva. Al baixar, com qui aprèn a l’escola el verset de Nadal, un per un li vam dir al conductor de l’autobús allò que tots els glasgouencs diuen: “Xusdràiver”.

Vam pujar dos pisos, es va obrir la porta, i l’olor a moqueta es va fer permanent. Ara ja no importava res. Teníem uns dies per impregnar-nos de l’atmosfera humida escocesa, de l'experiència del col·lega que provoca enveja als seus amics al prendre el volant de la seva vida d'una manera tan contundent. Ens esperaven Stirling i Edimburg, a més de la més cristianament futbolística de les seves ciutats, Glasgow.

Prevenció d'incendis

2008-03-03T11:38:00.001+02:00

D'acord amb el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, han entrat en vigor restriccions previstes al seu article 15 per al període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre.

Per tant, en els terrenys forestals siguin o no poblats d'espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta, en el període comprès entre el 15 de març i el 15 d'octubre, resta prohibit:

a) Encendre foc per a qualsevol tipus d'activitat sigui quina sigui la seva finalitat. Especialment no es podrà:

* Cremar rostolls, marges i restes d'aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria.
* Fer focs d'esbarjo. Queda exclosa de la prohibició dintre de les àrees recreatives i d'acampada i en parcel·les de les urbanitzacions la utilització dels fogons de gas i de barbacoes d'obra amb mataguspires.
* Fer foc per a activitats relacionades amb l'apicultura.

b) Llençar objectes encesos.

c) Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser causa de l'inici d'un foc.

d) Llençar coets, globus, focs d'artifici o altres artefactes que continguin foc.

e) La utilització de bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

The End

2008-03-02T10:04:00.003+02:00

This is the end, beautiful friend.
This is the end, my only friend,
The end, of our elaborate plans,
The end, of everything that stands,
The end, no safety or surprise,
The end.
I'll never look into your eyes again.

Can you picture what will be,
So limitless and free,
Desperately in need
Of some stranger's hand,
In a desperate land.

Lost in a Roman wilderness of pain,
And all the children are insane,
All the children are insane
Waiting for the summer rain, yeah.

There's danger on the edge of town,
Ride the King's highway, baby.
Weird scenes inside the gold mine
Ride the highway West, baby.

Ride the snake,
Ride the snake
To the lake, the ancient lake, baby.
The snake is long, seven miles.
Ride the snake,
He's old, and his skin is cold.

The West is the best,
The West is the best,
Get here, and we'll do the rest.
The blue bus is callin' us,
The blue bus is callin' us.
Driver, where you taking us?

The killer awoke before dawn,
He put his boots on.
He took a face from the ancient gallery,
And he walked on down the hall.
He went into the room
Where his sister lived and
Then he
Paid a visit to his brother,
And then he,
He walked on down the hall, yeah.
And he came to a door,
And he looked inside.

"Father?"
"Yes, son"
"I want to kill you
Mother, I want to… WAAAAAA"
Uh, well, all right, yeah!
Come on, mom, yeah!

C'mon, baby, take a chance with us,
C'mon, baby, take a chance with us
C'mon, baby, take a chance with us and
Meet me at the back of the blue bus.
Doin' a blue rock
On a blue bus.
Doin' a blue rock,
C'mon, yeah…

Kill! Kill! Kill! Kill! Kill! Kill!

This is the end, beautiful friend,
This is the end, my only friend,
The end, it hurts to set you free,
But you'll never follow me.
The end of laughter and soft lies,
The end of nights we tried to die.
This is the end.

The End (The Doors)

Promoció

2008-03-01T21:08:00.001+02:00

Esgotament mental induït

2008-02-29T13:26:00.002+02:00

I vindran i t'humiliaran, t'ignoraran, voluntàriament o no.
Et passaran la mà per la cara, et faran sentir inferior, malament.
Estaran a un pas de convéncer-te, de fer-te creure que ets l'únic culpable de la situació d'estancament en que es troba la teva vida, i que no te'n sortiràs si no beus de la mateixa font que ells.
Que ets tu el que falla, el que no està a l'alçada, el que no ha fet el pas, el que continua somiant amb els 17 anys.
T'ho transmetran amb la seva mirada, a vegades de pena, a vegades de vergonya aliena, de despreci, de fàstig.

Però en el fons no és que ells hagin madurat i tinguin la raó, sinó que senzillament han canviat, s'han convertit en allò que sempre havies odiat.

Make me smile

2008-02-24T04:13:00.003+02:00

You've done it all, you've broken every code
And pulled the rebel to the floor
You spoilt the game, no matter what you say
For only metal - what a bore!
Blue eyes, blue eyes, how come you tell so many lies?

Come up and see me, make me smile
Or do what you want, run on wild

There's nothing left, all gone and run away
Maybe you'll tarry for a while
It's just a test, a game for us to play
Win or lose, it's hard to smile
Resist, resist, it's from yourself you have to hide

Come up and see me, make me smile
Or do what you want, run on wild

There ain't no more, you've taken everything
From my believe in Mother Earth
How can you ignore my faith in everything
When I know what Faith is and what it's worth
Away, away, and don't say maybe you'll try

Come up and see me, make me smile
Or do what you want, run on wild

Make me smile [come up and see me] (Steve Harley, versió d'Erasure)

Daft Hands

2008-02-21T12:56:00.001+02:00

Plourà

2008-02-21T11:42:00.002+02:00

Invents del segle

2008-02-20T11:28:00.005+02:00

CUP & COOKIES

Smart cup in which you can put 2-3 of your favorite cookies. You don't need extra plates. It's made for right handed and left handed.

BANANA GUARD - Protect Your Banana!

Are you fed up with bringing bananas to work or school only to find them bruised and squashed? Banana Guard allows you to safely transport and storage individual bananas letting you enjoy perfect bananas anytime, anywhere.

LOCK-CUP

Lock Cup - Anti-Theft Coffee Cup. Are you tired of others stealing your coffee cup? Well now there's a solution. The Lock - Cup has a hole which prevents most people from using it. Only the owner of the cup can use his/hers shaped key to close the hole. Reduce the risk of catching glandular fever!

GIANT REMOTE

Never lose your remote again!
With giant buttons, this extra-large remote is easy to use and impossible to lose. It's a 6-in-1 remote so you can use it to control your TV, VCR, DVD player, satellite, cable and auxiliary A/V device. It even features glow-in-the-dark buttons, so you can easily find the remote in the dark.

DAYCLOCK

What day is today? You don't know? Then you need a DayClock. It's uniquely designed to keep track of weekly events like your golf day, card night, movie night, and so much more. It's ideal for vacations and cruises when it's easy to lose track of the day. CRIME SCENE TOWEL

Chalk outline crime scene beach towel - be the coolest person on the beach!

LATEST DESIGN WAITER/WAITRESS TRAYS

Anatomic tray, for waiters. No more dropping trays. We just don't know is it comfortable.

Narcolèpsia

2008-02-18T10:30:00.002+02:00

La narcolèpsia és un trastorn neurològic crònic causat per la incapacitat cerebral de regular normalment els cicles de somni i despertar. En diversos moments del dia, les persones amb narcolèpsia experimenten impulsos fugaços de dormir. Si l'impuls es torna aclaparant, els pacients es queden dormits durant períodes que duren des d'uns segons a diversos minuts. En casos rars, algunes persones poden romandre dormides durant una hora o més.

Els episodis de somni narcolèptic poden produir-se en qualsevol moment, i per això freqüentment són profundament incapacitants. Les persones poden quedar-se dormides involuntàriament en el treball o l'escola, mentre estan conversant, jugant, menjant, o, més perillosament, manejant un automòbil o operant altres tipus de maquinària potencialment perillosa. A més de la somnolència diürna, tres altres símptomes principals caracteritzen freqüentment la narcolèpsia: cataplexia, o la pèrdua sobtada del to muscular voluntari; al·lucinacions vívides durant l'inici del somni o al despertar; i breus episodis de paràlisi total al començament o al final del somni.

La narcolèpsia no és rara, però és una afecció poc reconeguda i diagnosticada. D'acord amb les estimacions actuals, el trastorn afecta al voltant d'un de cada 2.000 nord-americans, un total de més de 135.000 individus. Després de l'apnea obstructiva del somni i la síndrome de les cames inquietes, la narcolèpsia és el tercer trastorn del somni primari més freqüentment diagnosticat trobat en els pacients que busquen tractament en clíniques del somni. Però la taxa exacta de prevalença segueix sent incerta, podent el trastorn afectar a un segment més gran de la població del que actualment s'estima.

La narcolèpsia apareix en tot el món en tots els grups ètnics i racials, afectant a ambdós sexes per igual. Però les taxes de prevalença varien entre les poblacions. Comparades amb la població dels Estats Units, per exemple, la taxa de prevalença és substancialment menor a Israel (al voltant d'un en 500,000) i considerablement major en el Japó (al voltant d'un en 600).

Font: Vikipèdia

Un dimecres qualsevol

2008-02-17T14:20:00.003+02:00

Pel matí quan et lleves maleïnt la pudor
i tanques la finestra tot patint la calor.
Realment et preocupa, aquest aire és verí
l'altre dia ho parlaves amb els teus amics.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que l'aire es torni net.

Al fer la migdiada a la tele amorrat
has vist ulls que et miraven amb cara de fam
t'has sentit deprimit i has canviat el canal
vet aquí aquesta gent t'han donat mal dinar.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que el món es posi bo.

A la tarda has anat a fer un volt per la rambla
aquell bar ja no hi és, els veins es queixaven
ara estan discutint que en faran de la casa
potser un supermercat o un banc, que sempre en falten.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que canviïn els temps.

La nit plena de llums, trobo la teva cara
tantes bronques plegats, ja et conec la mirada
jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs farta
la mateixa comèdia de fa tantes setmanes.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que el temps ens faci vells.

Un dimecres qualsevol (Els Pets)

Tandebò visquéssim a Pristina (?)

2008-02-16T14:04:00.000+02:00

Deixar enrere el passat i encaminar-se cap a un futur inestable, per la manca de desenvolupament econòmic del territori.

Faltarà que la població decideixi cap a on mirar: Si cap a Brussel·les, o cap a Tirana. Durant la segona meitat del segle XX, la carena que separa Kosovo d'Albània, va exercir d'autèntica frontera. Les condicions de vida de Kosovo, tot i que no eren per tirar cohets, eren molt millors que les que es podien trobar a Albània.

Anys més tard Milosevic va intentar fer desaparèixer la nació albanesa, en un dels moments més lamentables de la història europea més recent, a escassos quilòmetres del bressol democràtic.

I ara falta acabar de concretar la identitat kosovar, descartada la possibilitat, vista en temor des de Belgrad, que Kosovo s'acabés annexionant a Albània. Però els propis albanesos de Kosovo sembla que no ho desitgen, o senzillament, prefereixen la creació del nou estat.

Així doncs, sembla que en les properes hores podem assistir a la creació d'un nou estat. Una nova peça del trencaclosques, un territori amb unes fronteres, amb una sobirania, una economia pròpia tot i que feble i dependent. Ara hi haurà presses, per definir la bandera, l'escut, la llengua oficial, l'himne, la lletra de l'himne, un projecte de futur.

Espai destinat a la seva publicitat

2008-02-15T11:30:00.001+02:00

El canvi d'hora

2008-02-14T12:56:00.001+02:00

Escenario: Manolo tiene pensado ir al bosque después de clase, según entra al colegio le enseña una navaja a Pancho con la que pretende hacer un tirachinas.
Año 1977: El subdirector lo ve y le pregunta donde las venden, y le enseña la suya, que es antigua, pero mas buena.
Año 2007: La escuela se cierra, llaman a la guardia civil y llevan a Manolo al reformatorio. Antena 3 y Tele cinco presentan los informativos de las 15:00 desde la puerta del colegio.

Escenario: Fran y Marcos se reparten unos puñetazos después de clase.
Año 1977: Los compañeros los animan, Marcos gana. Se dan las manos y terminan siendo colegas en los billares.
Año 2007: La escuela se cierra, Tele cinco proclama el mes antiviolencia escolar, el periódico 20 minutos titula a cinco columnas el asunto y Antena 3 aposta de nuevo a Matías Prats en pleno temporal frente a la puerta del colegio para presentar el telediario.

Escenario: Jaime no para quieto en clase. Interrumpe y molesta a los compañeros.
Año 1977: Mandan a Jaime a ver al director y éste le echa una buena bronca. Vuelve a clase, se sienta en silencio y no vuelve a interrumpir más.
Año 2007: Se le administran a Jaime grandes dosis de Ritalin. Se transforma en un Zombi. La escuela recibe una subvención por tener un discapacitado.
Escenario: Luis rompe el cristal de un coche en el barrio; su padre saca el cinturón y le pega unos buenos latigazos con él.
Año 1977: Luis tiene más cuidado la próxima vez, crece normalmente, va a la universidad y se convierte en un hombre negocios con éxito.
Año 2007: Arrestan al padre de Luis por maltrato a menores. Sin la figura paterna, Luis se une a una banda. Los psicólogos convencen a su hermana de que el padre abusaba de ella y lo meten en la cárcel. La madre de Luis se enrolla con el psicólogo. Mercedes Mila abre la final de Gran Hermano con un discurso relativo a la noticia.

Escenario: Juan se cae mientras echaba una carrera y se araña en la rodilla. Su profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino. María lo abraza para confortarlo.
Año 1977: Al poco rato, Juan se siente mejor y sigue jugando.
Año 2007: María es acusada de perversión de menores y se va al paro. Se enfrenta a tres años de cárcel. Juan se pasa cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María, en paro y endeudada, se suicida tirándose de un edificio. Cuando aterriza, lo hace encima de un coche y también rompe una maceta. El dueño del coche y el dueño de la planta demandan a los herederos de María por destrucción de la propiedad. Ganan.
Tele cinco y Antena 3 producen juntos la película y definitivamente el plató de los informativos ya queda emplazado en medio de la calle.

Escenario: Se pelean un niño blanco y un niño negro por llamarle chocolate.
Año 1977: Se dan de tortas se levantan y cada uno a su casa. Mañana son amigos
Año 2007: Tele5 envía a sus mejores corresponsales. Antena 3 prepara un reportaje de esos de a fondo donde un gran equipo de periodistas pasan un día en un colegio con niños. Se emiten programas documentales sobre pandilleros y odio racial, las pseudo juventudes hitlerianas fingen revolucionarse al respecto y el Gobierno instaura nuevas leyes y le pone un piso a la familia del negrito.

Escenario: Tienes que hacer un viaje.
Año 1977 : Viajas en un avión de Iberia, te dan de comer y te invitan a lo que quieras de beber, todo servido por azafatas espectaculares en un asiento en el que caben dos como tú.
Año 2007: Entras en el avión abrochándote el cinturón de los pantalones que te han hecho quitar para pasar el control, te sientan una butaca en la que si respiras profundo le metes el codo en el ojo al de al lado y si tienes sed el azafato maricón te ofrece una carta con las bebidas y sus precios subidos un 50% por que si. Y no protestas por si acaso cuando aterrizas te meten el dedo mas largo del mundo por el culo para ver si llevas drogas.

Escenario: Pedrito, 19 años, gran fama de macarra ganada a base de horas en los futbolines, chupa de cuero con piezas metálicas de mecheros engarzadas y Derbi FDS trucada
Año 1977: Pedrito es el AMO.
Año 2007: Tras un linchamiento público a nivel nacional, con especial ensañamiento por parte de algunos tertulianos televisivos habituales y ministras progres, Mercedes Milá consigue restaurar la pena de muerte en España. Pedrito tiene el honor de ser el primer condenado a muerte por la nueva ley con carácter retroactivo.

Escenario: Relación habitual entre padre e hijo.
Año 1977: Le pido dinero a mi padre para salir.
Año 2007: Mi padre me pide dinero para apaciguar al banco.

Escenario: Disciplina escolar.
Año 1977: Hacías una putada en clase. El profesor te metía dos buenas hostias bien merecidas. Al llegara a casa tu padre te arreaba otras dos.
Año 2007: Haces una putada. El profesor te pide disculpas. Tu padre te pide disculpas y te compra una moto.

Escenario: llega el 28 de octubre.
Año 1977: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. No pasa nada.
Año 2007: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. La gente sufre trastornos del sueño, depresión y amenorrea.

Escenario: El fin de las vacaciones.
Año 1977: Después de chuparse una caravana del copon con toda la familia metida en un seiscientos tras 15 días de vacaciones en la costa, se terminan las vacaciones. Al día siguiente se trabaja y no pasa nada.
Año 2007: Después de volver de Cancún, en un viaje todo pagado. Se terminan las vacaciones y la gente sufre trastornos del sueño, depresión y seborrea.

Acufen

2008-02-11T10:49:00.000+02:00

El acúfeno es la percepción de uno o varios sonidos en los oídos, que no proceden de una fuente de emisión externa. Suelen ser pitidos o zumbidos, aunque algunos pacientes refieren la sensación de oir del sonido del mar, grillos o burbujeos. La percepción de sonidos de unos segundos de duración se considera normal, pero cuando la duración de éstos se prolonga durante horas o bien se presentan de una forma constante, el acúfeno corresponde a un fenómeno patológico de la vía auditiva. Esta patología es mucho más frecuente de lo que pensamos. En Estados Unidos se estima que más de 40 millones los presentan y de ellos, 10 millones están seriamente afectados. Extrapolando estos datos a la población española, más de 800.000 personas la padecen.

Fòrum d'acúfens
Font: Unidad de Acúfenos e Hiperacústia

Satisfaction

2008-02-10T14:48:00.002+02:00

I can't get no satisfaction,
I can't get no satisfaction.
'Cause I try and I try and I try and I try.
I can't get no, I can't get no.

When I'm drivin' in my car
and a man comes on the radio
and he's tellin' me more and more
about some useless information
supposed to fire my imagination.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say.

I can't get no satisfaction,
I can't get no satisfaction.
'Cause I try and I try and I try and I try.
I can't get no, I can't get no.

When I'm watchin' my TV
and a man comes on to tell me
how white my shirts can be.
Well he can't be a man 'cause he doesn't smoke
the same cigarrettes as me.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say.

I can't get no satisfaction,
I can't get no girl reaction.
'Cause I try and I try and I try and I try.
I can't get no, I can't get no.

When I'm ridin' round the world
and I'm doin' this and I'm signing that
and I'm tryin' to make some girl
who tells me baby better come back later next week
'cause you see I'm on losing streak.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say.

I can't get no, I can't get no,
I can't get no satisfaction,
no satisfaction, no satisfaction, no satisfaction.

Satisfaction (Rolling Stones, versió de PJ Harvey i Björk)

Les relacions de la Mediterrània

2008-02-09T17:12:00.000+02:00

Des dels orígens, les relacions entre els diversos pobles de les dues ribes de la Mediterrània s’han guiat pel comerç i la cultura, però també pels conflictes. Les diferents cultures i identitats avui existents a la mediterrània, són resultat de múltiples creuaments, migracions, influències i canvis.

De totes maneres no sempre en som conscients, potser perquè la manera com s’ha recordat un passat comú a ambdues ribes, s’ha fet des de l’egocentrisme de cada regió, obviant, o fins i tot menyspreant, les aportacions de l’altra banda.

A la riba sudoriental li devem els orígens de les civilitzacions grecollatines, l’arquitectura, la filosofia, l’astronomia i les matemàtiques, però això sovint queda amagat. Bona part de l’herència cultural ha perdurat fins als nostres dies, però pràcticament enmig de la ignorància.

La civilització arabomusulmana va ser la més avançada des del segle VII fins al XII. En aquest període es va expandir l’Islam, com a voluntat de voler canviar els homes, imposant-se per la força quan era necessari, però aconseguint ésser acceptat en la vida quotidiana. El declivi comença a dibuixar-se a finals del segle XV, amb la conquesta de Constantinoble per part dels otomans i l’expulsió dels musulmans de Granada.

A partir d’aquest moment la Mediterrània Europea marca el tempo, amb el Renaixement, la Revolució Francesa, la Revolució Industrial. Els drets de l’home, la investigació científica, i la fabricació d’armes noves i potents. Qualsevol intent de progrés de la part sud va ser esberlada per la riba nord. La maximització de les diferències es deu a causes econòmiques, culturals i colonials.

Actualment, el graó que separa la Mediterrània occidentalitzada de la resta cada vegada és més gran. Econòmicament, Espanya, França i Itàlia, congreguen un pes dins l’economia mundial molt superior a la resta de països del Mediterrani; culturalment, aquests tres mateixos països són els líders en les publicacions de llibres o pel•lícules, mentre que de la riba sud només Egipte i Turquia tenen un pes diferenciat de la resta de països. I similar és el comportament en temes d’investigació científica, turisme o el camp audiovisual.

Cal posar la mirada cap al futur, i preguntar-se què és el que més convé al conjunt de la Mediterrània, un conjunt que no es coneix ni es reconeix. Diverses organitzacions han buscat respostes, han intentat realitzar cooperacions globals, establir unes regles del joc on el respecte a les cultures i religions hi siguin presents, però també una col•laboració, una cooperació en educació, formació, ciència i tecnologia. El rerefons d’aquesta voluntat integradora però, passa pel fet de tenir controlats, des de la Mediterrània europea, els fluxos migratoris, el terrorisme islàmic i el tràfic d’estupefaents. Més que la voluntat d’ajudar a millorar la situació de les regions més desafavorides, el que es pretén és mantenir controlats certs sectors que podrien representar un perill, per al món occidental. Es busca una coexistència sota el domini del pensament europeu.

La Mediterrània, com a gran focus de la civilització, de l’avenç i del progrés, de la història més coneguda, li tocarà continuar jugant un paper important en els temps que vénen. Les polítiques que es prenguin des de la riba nord, han de saber adequar-se a les característiques de la riba sud-est. Nosaltres que tenim el poder econòmic, una democràcia política, la tecnologia necessària, cal que sapiguem aplicar, en la seva justa mesura, la manera de conviure al voltant d’aquest mar entre terres, sense imposicions i sense creure’ns ser els posseïdors de la veritat absoluta.

Ressenya de l'article: "Colonialismo, comercio y conflictos entre las dos orillas: Algunas constantes desde los orígenes a nuestros días", de Paul Balta.

La ciutat difusa

2008-02-08T10:35:00.001+02:00

No sé

2008-02-06T10:34:00.000+02:00

No sé de què parlar. Podria intentar fer una anàlisi del conflicte de Kènia; o podria intentar fer un discurs excitat davant la més indecisa de les primàries nordamericanes; o opinar meravelles de la cançó dels Beatles que la Nasa va projectar cap a l'estrella Polaris en moitu del seu 5oè aniversari; o bé podria valorar subjectivament què en penso de que s'intenti impedir a ANV i al PCTB presentar-se a les eleccions; o diferir de les interpretacions del comunicat de la jerarquia eclesiàstica espanyola; o predir quin dia podré anar de Barcelona a Tarragona en TAV; lamentar-me de que els polítics ens creguin tan ingenus, tan necessitats d'una confiança que tan sols ells necessiten...

O podria parlar de tu, de la impressió del dia que ens vam retrobar, del moment en que ens vam abraçar, riure i tocar. Dels 4 dies que van servir com a pastilla buida pels dies que vindrien, esperant el següent moment, en que el destí, en forma de línia de vol de baix cost, comencés a donar forma a la millor de les maneres d'imaginar el que encara ha de passar.

Eleccions sèrbies

2008-02-04T10:48:00.000+02:00

Hagués estat de maleducat no parlar de les eleccions generals de Sèrbia, dient-nos "Tandebò visquéssim a Belgrad". Així doncs citem que ha guanyat el candidat europeista, Boris Tadic, amb qui ja ens coneixíem per ser l'anterior president i felicitar-nos pel blog. Nosaltres el felicitem a ell, més que per la victòria a les eleccions, per el fairplay, que esperem que continui a l'hora de negociar el futur de l'autonomia de Kosovo. A continuació plagiem un fragment de notícia del diari Avui.

El candidat del Partit Demòcrata, l’europeista i socialdemòcrata Boris Tadic, va aconseguir ahir una ajustada victòria sobre el presidenciable del Partit Radical, l’ultradretà Tomislav Nikolic, en la segona volta de les eleccions presidencials sèrbies. Tadic, el candidat predilecte de la Unió Europea, va obtenir un 51,2% dels vots, mentre que Nikolic es va quedar amb el 47,2% dels sufragis, quan hi havia escrutat un 47,5% de les paperetes.

La participació, d’un 67,6% (uns 4,5 milions de vots), és la més alta des de la derrota de Slobodan Milosevic a les urnes l’any 2000. Els analistes coincideixen que aquests comicis han estat considerats “crucials” per la majoria de la població davant la imminent separació de Kosovo.

Република Србија је демократска држава заснована на владавини права и социјалној правди, начелима грађанске демократије, људским и мањинским правима и слободама и припадности европским принципима и вредностима.

Aim for a smile

2008-02-03T15:19:00.001+02:00

I've seen death as it sneaked up behind you
Patiently taking its aim
As it aimed for the spark in your eyes
Resistance from here looked so lame
What used to scare me is not worth one thought
As I cling the memory of
Pitch black coffee and cigarette used while I aimed for a smile on your face

I tried to sit straight up the side of your bed
And pour my thoughts straight down the drain
When it pours I'd much rather get wet
Than to shelter my thoughts from the rain
While I chill my guitar to your amplified breath
And hum away thoughts of your death
All I got left is one awkward embrace
My last aim for a smile on your face

Aim for a smile (Slowblow)

Què és l'èxit...?

2008-02-02T17:31:00.000+02:00

Als 3 anys,.... No fer-s'ho a sobre
Als 6 anys,.... Recordar el que vas fer durant el dia
Als 12 anys,... tenir molts amics
Als 18 anys,... tenir carnet de conduir
Als 20 anys,... tenir relaciones sexuales
Als 35 anys,... tenir molts calés
Als 50 anys,... tenir motíssims calés
Als 65 anys,... tenir relaciones sexuales
Als 70 anys,... tenir carnet de conduir
Als 75 anys,... tenir molts amics
Als 80 anys,... Recordar el que vas fer durant el dia
Als 85 anys,... No fer-s'ho a sobre

Quines coses... Les voltes que dona la vida!

El publicista

2008-02-02T17:26:00.000+02:00

Había un ciego sentado en un andén de París con una gorra a sus pies y un pedazo de madera escrita con tiza blanca:
"Por favor ayúdeme soy ciego".

Un publicista del área creativa que pasaba enfrente de él, paró y vió una pocas monedas en la gorra.
Sin pedir permiso, cogió el letrero, lo volteó, tomó la tiza, y escribió otro anuncio, volvió a colocar el pedazo de madera a los pies del ciego y se fué.
Al caer la tarde, el publicista volvió a pasar enfrente del ciego que pedia limosna.Su gorra, ahora, estaba llena de billetes y monedas.
El ciego reconoció las pisadas del publicista y le preguntó si habia sido él quien reescribiera el letrero, sobretodo queriendo saber lo que habia escrito.
El publicista respondió: "nada que no esté de acuerdo con su anuncio, pero con otras palabras" y sonriendo continuó su camino.

El ciego nunca supo lo que estaba escrito, pero su nuevo letrero decia:
"Hoy es primavera en París y yo no puedo verla".

L'amenaça del satèl·lit fora d'òrbita

2008-01-30T12:45:00.000+02:00

Un satèl.lit espia dels Estats Units de prop de 9.000 quilos de pes i de la mida i color d'un petit autobús com el que puja fins a la Facultat de Lletres de Girona, s'ha quedat sense energia ni propulsió a l'espai i viatja sense control cap a la Terra, atret per l'òrbita del planeta, segons les teories newtonianes de la dinàmica i la cinemàtica. Segons va declarar a l'agència Associated Press Gordon Johndroe, portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, el satèl.lit ha iniciat el procés de descens, vist des de baix, i podria impactar amb la superfície del planeta a finals del mes que ve o principis de març, el cap de setmana de les eleccions. Fonts del Pentàgon deixen anar aigua quan obren l'aixeta. També van declarar que encara és aviat per precisar quan i on caurà el satèl.lit, i que no descarten que ho faci sobre l'arbreda de Can Feliciano, al terme municipal de Belgrad de Mar.

"Estem estudiant diferents opcions per minimitzar els possibles danys que el satèl.lit pugui causar. De moment s'han parat les obres de canalització de la riera en el seu tram de Can Feliciano, per evitar que l'impacte destrossi els avenços realitzats", va dir Johndroe. Preguntat per un periodista de la revista HOLA! no va voler precisar si una d'aquestes possibilitats és llançar un míssil contra l'artefacte "La sèrie 'els Simpsons' ha demostrat que no es pot assegurar al 100% utilitzar l'armament contra les amenaces provinents del cosmos". Si això s'ordenés, els fragments caurien al planeta i, o bé es destruirien a l'entrar en contacte amb l'atmosfera, com defensava Homer Simpson, o bé arribarien a la superfície, com creia Net Flanders. El que sí que van confirmar fonts governamentals nord-americanes és que la Casa Blanca, membres del Congrés i altres països ja han estat informats de la situació a través d'aquest blog. Un portaveu de George Bush, després de caçar un frisbi a l'aire, no va donar altres detalls més que els que va fer públics el Consell de Seguretat Nacional i va seguir rascant-se l'orella amb la cama dreta, mentre treia la llengua.

El caràcter secret de molts dels aspectes del programa de satèl.lits espia del Govern nord-americà --com, per exemple, els continguts de l'enginy i la seva forma de funcionar--, va fer que ahir hi hagués moltes especulacions sobre les característiques de l'aparell. Molts dels satèl.lits comercials estan dotats amb petits coets que controladors des de la Terra utilitzen per ajustar-ne les òrbites a distància. Aquests coets funcionen amb bateries solars recarregables Panasonic LR03 per no perdre energia. Aquest no sembla que és el cas. Si ho fos i aquests coets no estiguessin funcionant, les bateries són considerades material perillós.

COMBUSTIBLE

Un risc més gran suposaria que el satèl.lit contingués un combustible per a coets anomenat hydrazine en anglès, cosa que va ser confirmada per un sortidor de cervesa a l'agència Associated Press. Aquest combustible és transparent, té una olor semblant a l'amoníac i és considerat altament tòxic per a qualsevol persona que el toqui, l'ensumi o se l'unti. En cas que el satèl.lit caigués, si el combustible no esclata a l'entrar en contacte amb l'atmosfera suposaria un risc de contaminació.

Una altra possibilitat ben poc tranquil.litzadora és que el satèl.lit contingui beril.li, que és un metall lleuger amb un elevat punt de fusió que acostuma a fer-se servir en la indústria aeroespacial i que també és tòxic. El cinema de sèrie B ha tingut sovint en els seus arguments, les conseqüències de vessaments tòxics per l'ésser humà (vegin El Vengador Tóxico).

Per al Govern nord-americà hi ha un altre motiu de preocupació: que una entrada incontrolada del satèl.lit posés a l'abast d'altres països secrets tecnològics nord-americans. Si els namibians descobreixen la informació privilegiada del satèl·lit, tindran el país d'en George a les seves mans. Normalment, els satèl.lits espia són dirigits en la seva tornada a la Terra en algun punt de l'oceà per evitar que ningú més que les autoritats nord-americanes i els sonsos hi tingui accés. Per això, Johndroe explicava ahir que "nombrosos" satèl.lits han sortit d'òrbita durant anys i han caigut a la Terra sense causar danys. La NASA també té experiència a traslladar al planeta satèl.lits que es trobaven en situacions semblants.

Informació manipulada extreta de: El Periódico de Catalunya

Bic Naranja & Bic Cristal

2008-01-29T12:22:00.000+02:00

Juan Francisco Casas presenta Bare(ly)there a Madrid. Una col·lecció d'obres quotidianes realitzades únicament amb el bolígraf osonenc més famós, el Boli Bic.

Jo no he volgut ser menys i m'he atrevit amb el meu primer autoretrat. L'he fet amb un llapis Alpino de color marró:

La cinta VHS

2008-01-28T11:06:00.000+02:00

Muchachada nuí

Añoro

2008-01-27T13:19:00.001+02:00

Añoro todo aquello que no tuve
lo que tuve retuve
y eso no me lo quita nadie

Añoro solamente
lo que no vi ni en pintura
lo que no quise que ocurriera
lo que olvidé por desidia

lo que no escuché por ciego
hecho de menos
me hace falta
lo que no viví ni en sueños

añoro por ejemplo
no haberme follado a Marta
pensando mientras tanto
que me follaba a su hermana

y añoro a esa muchacha
que jamás he conocido
y que espera ansiosamente el amor mío

Y esa rayita y esa pastillita
que no tomé contigo
aquella noche

me duelen los recuerdos
por no haberte conocido
ni amado ni violado
en un confesionario

quien pudiera haber gozado
de la luna y de tus besos
en aquel acantilado
dentro de un cadillac rojo

y por cierto ...

se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
lo que vine a pedir

si quieres bailar conmigo
esa canción tan bonita
aun no existe todavía
pero es mi canción preferida

ye, ye, ...

Estoy triste voy de luto
como si se hubieran muerto
esos seres tan queridos
que son mis enemigos

Me duele la cabeza
no me quito la resaca
y eso que ayer me quedé en casa

No tomé ni una copita
tampoco maté a nadie
y eso que hay quien lo merece
por pereza o por cobarde

nunca quise a nunca pude
y añoro esos zapatos que no tuve
mis pies pisan descalzos
pues yo siempre ando desnudo

y eso que nunca me pinté
con purpurina todo el cuerpo
ni me subí a ese campanario
pa gritarle al sol y al viento

Me cago en la madre que parió a esos
mamones hijosdeputa que me están
jodiendo la existencia

y por cierto ...

se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
lo que vine a pedir

si quieres bailar conmigo
esa canción tan bonita
aun no existe todavía
pero es mi canción preferida

ye, ye, ...

y añoro no haber muerto cada día
cuando llegue la muerte
ya no sabré que hacer con ella

a lo mejor me muero
y resucito siendo un cerdo
me olvido de que existo
y así no echaré nada de menos

engordaré deprisa
en el corral de las mentiras
comeré lo que me echan
como cualquier cerdo bueno

hasta que un día el granjero
me se lleve al matadero
y convierta en embutidos
mis recuerdos más grasientos

entonces piensa en mi
recuérdame amor mío
cada vez que te comas
un bocadillo de chorizo

ye, ye, ...

Añoro (Albert Pla)

Retorn

2008-01-26T14:21:00.000+02:00

Feia setmanes que no m'hi deixava veure. Qualsevol excusa hagués servit per justificar-me. De fet, tampoc em van demanar explicacions. Tot semblava que continués al mateix lloc on ho vaig deixar. Ningú em va preguntar on havia estat. No em va sorprendre, tot i que ja m'havia preparat la quartada amb la que havia de respondre totes les preguntes, fins i tot tenia pensat algun acudit, alguna anècdota divertida, per colar mentre explicava els motius de la meva absència, però res. Vaig seure entremig d'ells i, en silenci, em van servir una Voll.

Fischer

2008-01-24T19:50:00.000+02:00

Bobby Fischer, el campió mundial d'escacs nord-americà que es va rebel·lar contra el seu país, va morir de malaltia als seixanta-quatre anys. Campió del món entre 1972 i 1975, Fischer vivia a Islàndia, país on havia demanat asil polític tot fugint d'una ordre de busca i captura de la Casa Blanca. El govern del seu país el perseguia per haver-se atrevit a jugar a Iugoslàvia l'any 1992, tot violant l'embargament que pesava contra aquest país. Els cinc milions de dòlars que li havia ofert el govern nord-americà a canvi de no viatjar-hi no van aconseguir persuadir-lo.

Fischer fou un jugador coherent amb els seus principis i va rebutjar ofertes milionàries per fer partides que col·lidien amb les seves idees. Sempre va refusar que se l'utilitzés políticament.

De personalitat controvertida, la part més fosca de l'escaquista foren un antisemitisme profund i, en els últims anys, el seu suport explícit als atemptats de l'11 de setembre a Nova York, que li van guanyar nombrosos enemics.

Font: Vilaweb

Detalls

2008-01-23T13:08:00.000+02:00

Què és el que fa que un dia sigui especial?
Potser els petits detalls, imperceptibles en un instant.

Càries.

Disc compacte.

Ull de mosca.

Pol·len.

Escuma de poliuretà.

Més imatges aquí.

Perill: glorieta.

2008-01-22T12:31:00.000+02:00

A vegades la mateixa rutina, la mateixa inèrcia del dia a dia, et dóna uns dies per respirar, per descansar. Aquests moments se solen dir vacances, o festes, que serveixen per adonar-te'n del molt que necessites una organització diària que et mantingui ocupat bona part del temps. Perquè quan tens temps lliure aprofites per pensar com encararàs de nou el tornar a començar, fins i tot amb voluntat de millorar. Però arriba el dia i l'esperança que tenies, els nous plantejamets, el canvi de comportament, queda diluït per aquelles coses que són fora del teu abast. Aquelles coses que predeterminadament t'han fet actuar d'una manera i tot i reflexionar-hi i buscar-hi solucions o alternatives durant aquest temps de descans, et tornen a absorvir, et tornen a engrisar, et fan desitjar altre cop, l'arribada d'un temps per a la reflexió personal.

Enjoy the silence

2008-01-21T10:27:00.001+02:00

Words like violence
Break the silence
Come crashing in
Into my little world
Painful to me
Pierce right through me
Can't you understand
Oh my little girl

All I ever wanted
All I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Vows are spoken
To be broken
Feelings are intense
Words are trivial
Pleasures remain
So does the pain
Words are meaningless
And forgettable

All I ever wanted
All I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Enjoy the silence

Enjoy the silence (Depeche Mode)

Pedrá

2008-01-19T19:06:00.000+02:00

"No me importa que me claves, como a un Cristo, en la pared;¡ten cuidado, no me falte de comer! Tú me agarras, yo te empujo, y no me hace falta más: con tu flujo me alimento de mamar. He aprendido, de estar solo, a llorar sin molestar,y a cagarme en los calzones, y a dudar. La verdad sólo tiene un sentío, no me obligues a engañar;si te crees todas mis mentiras, ¡qué vacío debes estar!. ¡Bomba!. ¡Bomba!. ¡Bomba! Eres-tú-pa-mí.No sé ni cuántas noches llevo ya sin dormir...arráncame las uñas de los pies.Morir, sólo una vez, va a ser poco para mí; el diablo me ha cogido miedo y no me deja entrar.No creas que estoy huyendo:si me ves retroceder, espera, que estoy cogiendo carrera.Desafiar la perspectiva del fracaso a la que estamos condenados.Me estoy reformando. Te miro, me hincho, me tiro a los cactus desnudo, pero no me pincho. Me estoy reformando todas las mañanas,y ahora, hago siempre todo lo que me da la gana.Y saborear: si tú le das, todo tiene sentido. Y, al despertar, te voy a contar cositas al oído.Vuelo hasta una mancha en la pared.Me vuelvo ajeno a todo,y me sobran hasta mis propios pies. Deja de perseguir a las moscas por el techo;¿no ves que no me entero de qué mierdas estás hecho?Tampoco es que me importe: no sabía que decir.Por mí, puedes quedarte tú conmigo, y yo, sin ti.¡Sin ti!.Y pa cara-perro: yo. ¿Qué te juegas?Vuelve a darme la razón, y te la ganas. Y pa cara-perro: yo. ¿Qué te juegas? Vuelve a darme la razón, y aquí la cagas.Si quieres que yo te quiera,chungo aunque me des dinero, pues yo no meto la lenguaen esa mata de pelo. Si quieres que yo te quiera,lo vas a tener muy crudo,pues yo no meto la lenguaen ese chocho peludo. Por volver como eres; por volver como somos.Por la inmensa sonrisa de tus cansados ojos.Por volver donde alguien te quiere sin que vuelvas.Por poner a los míos con un poco más de luz. Cuando su mirada se ha cruzado con la mía,saltó sólo una chispa, y prendieron tantos fuegosque se fue la luz del día; arrasamos los bosques;también vi como ardían los nidos en los postes.Me voy a recortar en punta las orejas,y me voy a echar al monte a aullar entre la maleza.Volver: no dudaría; ahora soy yonqui a mi manera.Ya no quiero tu amnistía: puedo morir donde quiera.Salto montañas; no paro ni a mirar p`atrás.Quítame el precio y la fecha de caducidad.Yo ya no me escondo. Ya no me tengo que agarrarcomo vosotros: presos de lo convencional. Cada mañana me tiro de la cama buscando una razón.Muy despacito, me pongo los calzoncillitos y estoy mucho mejor.¡Qué pena no estuvieras para ver el cuerpo que me dio dios! Busco colillas, me saco las albondiguillas... ¡otro ataque de tos! No recuerdo nada... ¡Hostia! ¡Anoche, qué pasada! Aquello no era yo. ¡Qué pena no estuvieras para ver la marcha que me dio dios! Y ya nunca másvolverán mis ojos a ver tus ojosy tu mata de pelo.Y allí, desde lo lejos,van llegando los viejos recuerdosen ráfagas, lentas, de viento.Y ya nunca más volverán mis ojos a ser tus ojos,y mi mente un vertedero.Y allí, desde lo lejos,van llegando los viejos recuerdos,tan royéndome por dentro. Y verás el resurgir poderoso del guerrero,sin miedo a leyes ni a nostalgias;y caer mil veces más, y levantarse de nuevo, sin más bandera que sus güevos.Grito por dentro; por fuera me hago el remolón.Me pongo a güevo, entre la espada y la pared.Grito por dentro; por fuera no me oigo ni yo.No pasa nada: se nos arrima el buen humor. Acabo de nacer. Soy un bichejo más.Mi padre es Lucifer, mi madre una patá.Acabo de potar dentro de tu portal: si no te vuelvo a ver, algo te va a quedar. No te preocupes por mí, que si te embisto no me acuerdo,y si me haces sonreír, tiembla el mundo cuando muerdo. Me sirven las aceras para almohada;soy patrimonio de la humanidad.Yo estoy solo como un perroy no puedo seguir tu pista:tú en tu coche grande y negro,yo estripao en una autopista.¡Hijos de puta! Ya tengo los cañones preparados.En mi barco pirata no hay maldad.Voy a una comisaría,monto una carnicería:a mis colegas vengo a rescatar. ¡Hijos de puta!Corren tan aprisa como pueden.Unas, jadean a causa del esfuerzo.Otras, caen; no se levantan.Alguna, más resistente,entona un canto para darles ánimo. ¡Hijos de puta!Daría un río de mi sangre, si quisieraisejércitos enteros claudicar.Hay guerra en todas las partes.Yo sólo pienso en tocarte.La vida desperdiciada: tanta lefa, para nada.¡Escupe, bastarda! ¡Hijos de puta!La cabeza se me va; anoche anduve perdío.Casi todas las mañanas me levanto percudío. Soy terco como una mula, y duro: no siento el dolor.No necesito armadura: tengo costra alrededor.No creas que estoy dudando;yo no sé que hacer, y tú tan quieta,que no me entero cuando aprietas.Te acaricio con las manos, te miro y salgo por pies.Cadenas, ¡fuera, que hoy es luna llena!Despido energía y sé que soy un vago;a mí no me ata corto nadie, porque me apago. Me acuesto de día, cuando llega la luz,y tengo claro que no quiero ser como tú. Me arranco a andar y me comes la paciencia.Que me quedo atrás... ¡vuelvo a empezar!Que yo no sé, y yo no puedo, y yo no quiero;me quedaré sentado en el bar.Sólo puedo imaginar un caballo desbocado.- ¿A quién quieres engañar? ¡Una mula en un sembrado!Y saborear: si tú le das,todo tiene sentido.Y al despertar te voy a cantarcositas al oído.Vuelo hasta una mancha en la pared,me vuelvo ajeno a todoy me sobran hasta mis propios pies.Parece que se oye un ruido...Estoy robando en un chalet.¡Pa una vez que nos pringamos,hoy nos han vuelto a coger!Los perros son mis amigos,el guardia me quiere morder,me persiguen los vecinos...¿Dónde hemos dejao el OVNI?I destrossarem el monstredel pou més profund del nostre cap,y no nos volverá a enloquecer,si no hay nada que nos pueda quitar.I destrossarem el monstredel pou més profund del nostre cap,y no pienso dejarle volver.Si hay algo que me empuje: apretar.Vuelvo a verte, ¡que bajón!¡Y vaya careto! tú vuelve a decir que no,y aqu¡ me mato. Me hago solos en tu honory no siento nada.¡Estate quieta, por favor!¡¡A que te ato!!Ni me olvido, ni me acuerdo.No he dormido y tengo hambre.¡Ten cuidado, no me toques,no te vaya a dar calambre!Me tortura tanta duda;polla dura no cree en dios.Entre "ponte bien" y "estate quieta",tú enfrías al Sol, y yo, majareta." ROBERTO INIESTA.

Ai! - pot

2008-01-18T20:31:00.000+02:00

El sistema ptolemaic

2008-01-17T11:07:00.000+02:00

El model geocèntric va ser ideat per Èudox de Cnido, i temps després Aristòtil i la seva escola li van donar suport, establint-ne certes bases. Però aquest primer model no explicava la retrogradació dels planetes. Va ser Ptolomeu qui va intentar trobar una sol.lució a aquest problema, perfeccionant i incorporant nous matisos al model primari. I aquest desenvolupament de la teoria geocèntrica, va significar la culminació de l’astronomia antiga.

El sistema ptolemaic ens diu que la Terra es troba al centre de l'Univers, és esfèrica i immòbil. L’esquema bàsic que segueix per a descriure el moviment dels planetes és la combinació de dos moviments: un epicicle i un deferent. Els planetes, a la vegada que orbiten de forma excèntrica al voltant de la terra, entorn al deferent, descriuen un petit epicicle, el centre del qual és un punt vuit del deferent. El centre del moviment planetari no és ni el centre del deferent ni la Terra: el centre de l'epicicle de cada planeta es mou a una velocitat constant en relació a un punt anomenat equant. L'equant és simètric a la Terra, però es troba al costat oposat del centre del deferent. D'aquesta manera, la velocitat en la part de la circumferència que és més pròxima a la Terra augmenta; i en la part més llunyana, disminueix.

L’epicicle va ser creat per Apol·loni de Pergamo, i Hiparc de Nicea el va perfeccionar. Ptolomeu va ser el primer que va introduir l'equant, per tal de representar més adequadament certes característiques del moviment celeste.

Amb totes aquestes introduccions, Ptolomeu violava el principi d’uniformitat dels moviments dels planetes al voltant del centre de rotació; però amb el seu raonament, va proporcionar una explicació a certs problemes que fins llavors estaven sense resoldre. Per exemple, explica que la retrogradació dels planetes no es produeix en el mateix punt durant les successives revolucions; l’augment de brillantor dels planetes durant la retrogradació; i també que els planetes no sempre necessiten el mateix temps per a recórrer l'elíptica.

Ptolomeu va diferenciar Mercuri i Venus de la resta de planetes. Va col·locar el centre dels seus epicicles sobre la línia que unia la Terra i el Sol, per així intentar explicar que aquests planetes només es poden observar en les proximitats del Sol.

A part dels planetes, Ptolomeu creia que el Sol, la Lluna i les estrelles també giraven al voltant de la Terra, arrossegats per una gran esfera anomenada primum movile. El Sol, la Lluna i els planetes tenen un moviment propi que se suma al del primum movile. En canvi, les estrelles estan situades en posicions fixes sobre la superfície de l’última esfera. L’ordre que va establir per col·locar els cossos celests al voltant de la Terra va ser aquest: Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter, Saturn, i per acabar, les estrelles fixes.

Ptolomeu afirmava explícitament que amb el seu sistema no pretenia fer una descripció de la realitat, que només era un mètode de càlcul. I encara que la seva teoria és insostenible perquè parteix de supòsits falsos, des d’un punt de vista matemàtic és coherent amb ella mateixa.

Neptú

2008-01-16T13:49:00.000+02:00

Ossiander

2008-01-16T11:49:00.001+02:00

"i que ningú no esperi res del cert de l'astronomia, quant a les hipòtesis, car aquesta ciència no pot fornir-nos cap certesa, no fos cas que, prenent com a veritables unes idees inventades amb tot un altre fi, deixés aquesta disciplina més imbècil que quan s'hi va acostar. Adéu-siau."

Etimologia toponímica

2008-01-15T13:13:00.000+02:00

Malgrat de Mar

[m. del Maresme]
doc. ant. Malgrat (s. XIV), probablement prové del llatí MALE GRATU 'lloc improductiu'
font: classicat.net

[...] També podria ser preromana o podria estar relacionada amb mal grau en el sentit de desembarcador. Existeix una interpretació popular recollida en el Libre dels Feyts d'armes de Catalunya (segle XV). Els soldats francesos fets presoners a Hostalric durant la croada contra Catalunya eren portats a treballar "de mal grat": "los fahia anar a treballar en una gran torre que'n faé prop la mar, e com ells hi anauen de mal grat, per ço qu'ells quant anauen de Palafolls a treballar en aquella terra dehien que anauen a mal grat, aquel loch s'és appellat Malgrat"
font: Viquipèdia

Malgrat: L'origen podria venir donat per el substantiu MAL, (del català: dolent, dolor, dany, defectuós, malaltia) i la terminació russa GRAD (ciutat). Les darreres notícies que arriben d'aquesta vila, poden confirmar aquesta nova teoria, que transforma Malgrat en la Ciutat del Mal.
font: tandebò

Potser sí

2008-01-14T11:01:00.000+02:00

Donaria tot el que sé, per la meitat del que ignoro?

Quan un no viu tal com pensa, acaba pensant tal com viu?

Quan vegis un home bo, has d'intentar imitar-lo?

Quan vegis un home dolent, t'has d'examinar a tu mateix?

Com més petit tens el cor, més odi alberga?

Amb el puny tancat, no es pot intercanviar una apretada de mans?

Les grans ànimes tenen voluntats, i les dèbils només desitjos?

La verdadera saviesa rau en reconèixer la pròpia ignorància?

Just like honey

2008-01-13T13:58:00.001+02:00

Listen to the girl
As she takes on half the world
Moving up and so alive
In her honey dripping beehive
Beehive
It's good, so good, it's so good
So good

Walking back to you
Is the hardest thing that
I can do
That I can do for you
For you

I'll be your plastic toy
I'll be your plastic toy
For you

Eating up the scum
Is the hardest thing for
Me to do

Just like honey (x 17)

Just like honey (Jesus and Mary Chain)

The pear by bicycle

2008-01-12T10:35:00.000+02:00

Programa de Planejament Territorial (DPTOP)

2008-01-11T14:07:00.000+02:00

15 Criteris a complir referits a territori, sistema urbà, infraestructures:

1. Afavorir la diversitat del territori mantenint la matriu biofisica
2. Protegir espais naturals i agraris
3. Protegir paisatge valor social i actiu econòmic
4. Moderar el consum de sòl
5. Afavorir cohesió social, evitar segregació espacial àrees urbanes (ciutat complexa -compacta)
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbà que vertebra el territori (patrimoni urbanístic: els assentaments segons el sistema de colonització del territori)
7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada (torna a estar d’actualitat: per demanda d’habitatge, no recórrer a peces soltes)
8. Propiciar convivència habitatges-activitats (evitar el zooning dels darrers 20 anys)
9. Aportar mesures de regulació i orientació especial de la segona residència (% de 2ª res. ha canviat de lloc)
10. Els nous creixements han de ser compactes i amb continuïtat
11. El creixement urbà ha de reforçar l’estructura nodal del territori
12. La mobilitat és un dret i no una obligació (no segregar habitatge-activitats)
13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i compacitat dels sistemes d’assentaments.
14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. (carreteres són d’ara fa 100 anys, cal reforçar els carrers metropolitans)
15. Integrar els espais del transport i logística en la matriu territorial.