Sóc sec. Sec de prim, no de cec de l'ONCE, tot i que també sóc miop, però això ara no ve al cas.
Peso poc en relació a la meva alçada tot i que estic dins el meu “pes ideal”, i això fa que sembli malalt o desnutrit o anorèxic, o que em prenguin per un ionqui o un homosexual sidós. Ni una cosa ni l'altra ni la de més enllà. Malalt no ho estic, la grip cada dos hiverns i prou. Tinc la sort de poder esmorzar, dinar, berenar i sopar cada dia, fins i tot, a vegades a l'estiu vaig a fer gelats a la Jijonenca de Belgrad. Ionqui tampoc m'ho considero, fumo els meus cigarros d'estraperlo esporàdicament i amb això ja en tinc prou, ni me'n vaig del nas, ni em xuto les venes, ni prenc pastilletes de colors. M'agraden les dones (la majoria) i la SIDA tampoc la tinc, a dia d'avui.
Sóc prim de complexió. No vaig al gimnàs, no practico cap tipus d'esport. Únicament de tant en tant vaig a fer algun partidet de futbol amb els amics gordos o prims, però ben aviat trec el fetge per la boca. Cago lo normal i faig l'amor sempre que puc, o sempre que em deixen. I estic prim.
L'altre dia una senyora gran, gorda, tova i lletja, em va parar pel carrer i em va dir "Oye ñiño (amb dos Ñ), te veo mu consumío", en clara referència a la meva imatge famèlica. La gràcia està en que la senyora havia de passar de cantó perquè fregava amb els colzes a ambdós costats del carrer, erosionant les façanes dels edificis, de lo grassa que estava (fins i tot vaig pensar de contractar-la perquè em fes les regates de la paret de casa, que he de passar els cables del satèl·lit), però jo, per educació i per respecte no li vaig fer cap comentari sobre la seva voluminosa forma física de mamut. Vaig estar a punt d'estirar-la a terra i fer-la rodar com si d'una bota de vi es tractés, però no ho vaig fer perquè està penat per llei.
Hi ha una gran injustícia social cap als que som prims de complexió perquè tothom es veu en cor de fer el comentari, de fer de dietista i aconsellar-nos que mengem més, o que anem al metge a mirar-nos-ho, i es permeten el luxe de recordar-nos a cada instant que estem prims. I què? L'únic que podem fer es resignar-nos amb un somriure i intentar canviar de tema.
A qui se li acudiria parar una persona pel carrer i dir-li: "Bon dia senyor, cada dia està més gordo, ha de deixar de menjar els Phoskitos del seu nét, que aviat no passarà per la porta de l'església!". No es sol fer això, la gent respecta la condició física de les persones grasses per no molestar-les (només faltaria), o si més no, ho comenta a l'esquena, quan el gordo sord no els pot sentir i sentir-se ofès.
En cercles tancats d'amistat o família no em fa res parlar-ne ni fer-ne broma, però la gent anònima, crec, no té cap dret a opinar sobre el meu pes, ni el de ningú altre, encara que en dies de vent m'hagi de posar pedres a les butxaques (o caminar darrere d'una dona grassa) per no sortir volant.
Menjo rostits i patates fregides amb maionesa, gelats, donuts... i repeteixo. Bec cervesa però no tinc panxa-birra. I és que al món hi ha 3 tipus de persones: Els gordos, els prims i els maleducats fills de puta.
dissabte, 28 d’abril del 2007
dimecres, 18 d’abril del 2007
dilluns, 16 d’abril del 2007
Intent d'Estatut de convivència
"Estatut sobre els drets i deures que afecten a un determinat pis d'una determinada ciutat:
El pis el formen els llogaters que mantindran la relació que convingui amb llurs companys.
Els llogaters es comprometen a respectar l’Estatut del Pere Compte.
La “roda de darrere la porta de la cuina” marca les tasques a fer pels llogaters, establint el sentit horari com a moviment a seguir per a designar-les. Qui no compleixi la tasca assignada, serà amonestat verbalment (excloent els adjectius qualificatius de “Fill de Puta” i “passarell”, aquesta última, en cas d’utilització gratuïta, comportarà una pena de 0.50€.)
Els plats s’han de rentar cada dia després de sopar. “El calendari de la paret de la cuina” marca els dies assignats a cada llogater.
Al pis no hi ha límit de velocitat, però s’haurà de posar la llum antiboira en cas de purooot!!!
Totes les drogues són legals, però el pis fa públic el suport a substàncies extretes de la natura com marihuana, cocaïna i “bolets”.
La quota per formar part del pis esta per determinar.
En l’elecció de pel·lícules es farà una votació prèvia i haurà d’assolir majoria simple.
Els vols de llet amb colacao s’han d’esbandir, així com olles i tota mena d’estris on quedi un rastre de menjar considerable.
Queda prohibida l’entrada d’animals al pis, excepte tortugues ja que considerem que poden aportar entreteniment.
La brossa la baixarà qui li toqui rentar els plats, en un marge de temps exhaurible el matí següent.
No es permet utilitzar el menjador com a sala de concerts si algun altre llogater vol fer-ne ús"
Esperem que no el retallin a Madrid (o a Belgrad)
El pis el formen els llogaters que mantindran la relació que convingui amb llurs companys.
Els llogaters es comprometen a respectar l’Estatut del Pere Compte.
La “roda de darrere la porta de la cuina” marca les tasques a fer pels llogaters, establint el sentit horari com a moviment a seguir per a designar-les. Qui no compleixi la tasca assignada, serà amonestat verbalment (excloent els adjectius qualificatius de “Fill de Puta” i “passarell”, aquesta última, en cas d’utilització gratuïta, comportarà una pena de 0.50€.)
Els plats s’han de rentar cada dia després de sopar. “El calendari de la paret de la cuina” marca els dies assignats a cada llogater.
Al pis no hi ha límit de velocitat, però s’haurà de posar la llum antiboira en cas de purooot!!!
Totes les drogues són legals, però el pis fa públic el suport a substàncies extretes de la natura com marihuana, cocaïna i “bolets”.
La quota per formar part del pis esta per determinar.
En l’elecció de pel·lícules es farà una votació prèvia i haurà d’assolir majoria simple.
Els vols de llet amb colacao s’han d’esbandir, així com olles i tota mena d’estris on quedi un rastre de menjar considerable.
Queda prohibida l’entrada d’animals al pis, excepte tortugues ja que considerem que poden aportar entreteniment.
La brossa la baixarà qui li toqui rentar els plats, en un marge de temps exhaurible el matí següent.
No es permet utilitzar el menjador com a sala de concerts si algun altre llogater vol fer-ne ús"
Esperem que no el retallin a Madrid (o a Belgrad)
dijous, 12 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)