Imaginem un poble X (un poble porno, no), un poble qualsevol, que fa 8 legislatures on hi governa el mateix partit, en aquest cas un partit SC (Socialista de Catalunya), que a l'últim mandat formava un tripartit amb CiU (Super3, ciu!) i el partit d'en Josep (PP).
Govern
PSC 7
CiU 3
PP 1
Oposició
ERC 4
ICV 1
Un govern, si més no, original.
Doncs en aquest poble X les eleccions d'avui diumenge han donat aquests resultats:
PSC 8
ERC 4
CiU 3
PP 1
ICV 1
Reflexionant sobre el fet de que l'objectiu principal d'aquest poble és fer fora a l'alcalde/essa que porta massa anys al tron, i veient els pactes de caire curiós o fora de l'habitual que s'hi duen a terme, només em queda pensar, i apostar, que el proper equip de govern del Poble X estarà format per ERC, CiU, PP i ICV, per canviar el color roig del balcó, per una barreja de colors d'on ben segur sortirà el marró. El marró caca.
diumenge, 27 de maig del 2007
dilluns, 21 de maig del 2007
L'avorriment
L'avorriment és un sentiment desagradable basat en la rutina, en la manca de sentit i interès del que passa al voltant de la persona o de l'activitat que aquesta realitza. Quan és un estat molt freqüent pot ser un símptoma de depressió. Un sinònim pot ser tedi i l'antònim la diversió.
En literatura, l'ennui o spleen (termes en francès i anglès respectivament) és un tema habitual a partir del Romanticisme. El protagonista pateix perquè el seu entorn no el pot satisfer, busca el plaer, l'elevació, però no l'aconsegueix, tot el cansa i avorreix.
Autors com Charles Dickens, Charles Baudelaire o Arthur Schopenhauer li han dedicat moltes planes. Els afectats d'avorriment crònic, a les seves històries, són gent que ja té cobertes les necessitats materials i que no aconsegueix omplir les altres, ni amb relacions ni amb activitats. I aquestes, són les seves lamentables conseqüències...
En literatura, l'ennui o spleen (termes en francès i anglès respectivament) és un tema habitual a partir del Romanticisme. El protagonista pateix perquè el seu entorn no el pot satisfer, busca el plaer, l'elevació, però no l'aconsegueix, tot el cansa i avorreix.
Autors com Charles Dickens, Charles Baudelaire o Arthur Schopenhauer li han dedicat moltes planes. Els afectats d'avorriment crònic, a les seves històries, són gent que ja té cobertes les necessitats materials i que no aconsegueix omplir les altres, ni amb relacions ni amb activitats. I aquestes, són les seves lamentables conseqüències...
diumenge, 20 de maig del 2007
dissabte, 19 de maig del 2007
Anna Pagans i les 40000 felacions
Suposo que la majoria de vosaltres coneixereu l'exitosa campanya electoral duta a terme per Tania Dervaux, candidata al senat belga, que consistia en oferir 40.000 felacions als primers 40.000 votants que s'inscribissin a la llista de la seva web.
Vénen les municipals, i dubto que si els alcaldables del nostre poble ho plantegessin tinguessin una bona resposta per part de l'electorat.
Imagineu-vos l'actual alcaldessa de Girona oferint felacions als seus votants. Crec que l'efecte que tindria seria justament el contrari. Tots els vots anirien a l'oposició.
Vénen les municipals, i dubto que si els alcaldables del nostre poble ho plantegessin tinguessin una bona resposta per part de l'electorat.
Imagineu-vos l'actual alcaldessa de Girona oferint felacions als seus votants. Crec que l'efecte que tindria seria justament el contrari. Tots els vots anirien a l'oposició.
dijous, 17 de maig del 2007
Las partículas elementales
"No sirvo para nada. Soy incapaz de criar cerdos. No tengo ni idea de cómo se hacen las salsichas, los tenedores o los teléfonos portátiles. Soy incapaz de producir cualquiera de los objetos que me rodean, los que uso o los que como; ni siquiera soy capaz de entender su proceso de producción. Si la industria se bloqueara, si desaparecieran los ingenieros y los técnicos especializados, yo sería incapaz de volver a poner en marcha una sola rueda. Estoy fuera del complejo económico-industrial, y ni siquiera podría asegurar mi propia supervivencia: no sabría alimentarme, vestirme o protegerme de la intemperie; mis competencias técnicas son ligeramente inferiores a las del hombre de Neardenthal. Dependo por completo de la sociedad que me rodea, pero yo soy para ella poco menos que un inútil; [...] sin embargo gano un sueldo, incluso un buen sueldo, muy superior a la media."
Michel Houellebecq
Michel Houellebecq
El compañero
"Si realmente para ellas todos los hombres son iguales, tanto valdría que se dieran sólo a uno, que lo siguieran como perro a su dueño.
Y en cambio, no, quieren tener siempre la posibilidad de elegir, y hacen la elección poniéndolos a todos juntos, jugando con todos, buscando en todos un provecho.
Así, todos están mal y también ellas, al final, no tienen ningún amigo."
Cesare Pavese
Y en cambio, no, quieren tener siempre la posibilidad de elegir, y hacen la elección poniéndolos a todos juntos, jugando con todos, buscando en todos un provecho.
Así, todos están mal y también ellas, al final, no tienen ningún amigo."
Cesare Pavese
dijous, 3 de maig del 2007
De Port Aventura a l'Alt Urgell
Des dels orígens, l’ésser humà ha conviscut amb la naturalesa, amb el paisatge natural. Fins fa poques dècades la naturalesa en sí proporcionava a l’home i a la dona una sèrie de recursos imprescindibles per a la vida. En l’actualitat, sobretot en el món occidental, l’ésser humà busca uns altres valors en el paisatge natural, en part per fugir del paisatge urbà. Amb aquesta excusa, les institucions polítiques tenen el deure de vetllar, mantenir, gestionar el paisatge, i d’educar, de dotar de valors, la societat civil perquè en tingui consciència i cura. De fet la societat, potser perquè gaudim d’un estat del benestar que procura posar al nostre abast els serveis més necessaris, és conscient, a grans trets, de diferents qüestions mediambientals, i per la seva part, les forces polítiques, han de respondre a aquesta voluntat social tenint projectes per la gestió i preservació del territori. Algunes vegades es farà amb més encert, d’altres es considerarà l’actuació com una autèntica barbàrie, i és que mai plou al gust de tothom.
De fet, no sé amb certesa quin és el camí a seguir. Està molt bé que els pagesos i pastors del Pallars rebin subvencions per mantenir viva la seva professió, que ajuda a mantenir la diversitat que regeix aquell lloc. Però per altra banda, quin sentit té convertir la muntanya en un parc temàtic, on res del que hi puguis veure sigui real? On qualsevol paratge que vulguis observar, qualsevol camp de sègol que vulguis fotografiar, hagi estat conservat expressament perquè la gent pugui anar allà a fer-se la foto? Quina gràcia tenen aquelles vaques d’attrezzo?
És clar que si no es promociona aquest tipus d’activitat teatral, aquell lloc seria un poble abandonat on l’homogeneïtzació de la massa forestal ho acabarà envaint tot, perdent tot allò que el feia únic. Així doncs, com gairebé tot en aquesta vida, els paràmetres que han de regir les actuacions que s’han de dur a terme ens aquests paisatges són el sentit comú, el respecte i una conducta responsable per trobar el terme mig entre les parts implicades que estiren cap al camí que més els interessa.
De fet, no sé amb certesa quin és el camí a seguir. Està molt bé que els pagesos i pastors del Pallars rebin subvencions per mantenir viva la seva professió, que ajuda a mantenir la diversitat que regeix aquell lloc. Però per altra banda, quin sentit té convertir la muntanya en un parc temàtic, on res del que hi puguis veure sigui real? On qualsevol paratge que vulguis observar, qualsevol camp de sègol que vulguis fotografiar, hagi estat conservat expressament perquè la gent pugui anar allà a fer-se la foto? Quina gràcia tenen aquelles vaques d’attrezzo?
És clar que si no es promociona aquest tipus d’activitat teatral, aquell lloc seria un poble abandonat on l’homogeneïtzació de la massa forestal ho acabarà envaint tot, perdent tot allò que el feia únic. Així doncs, com gairebé tot en aquesta vida, els paràmetres que han de regir les actuacions que s’han de dur a terme ens aquests paisatges són el sentit comú, el respecte i una conducta responsable per trobar el terme mig entre les parts implicades que estiren cap al camí que més els interessa.
Un mosso mata un home a Malgrat en defensa pròpia
-L'agent que ha efectuat el tret s'ha vist acorralat per la víctima que el perseguia amb un pic.
-La patrulla havia anat al seu domicili després de rebre una trucada de la família perquè la víctima tenia un comportament molt agressiu.
A les 22.41 hores d'ahir, els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís per part de la pròpia família que una persona amb problemes de salut mental estava tenint un comportament agressiu. Els agents es van desplaçar fins al domicili d'aquesta persona, a Malgrat de Mar (Maresme), per tal de donar suport al Servei d'Emergències Mèdiques. Un cop allà, es va comprovar com Juan Antonio AC, de 33 anys, patia esquizofrènia i mostrava una gran agitació. Quan els serveis sanitaris estaven a punt d'atendre aquesta persona, de sobte, el pacient es va posar molt violent i va fugir cap a un bosc proper. Immediatament, els fets s'han posat en coneixement del Jutjat de Guàrdia d'Arenys, que ja estava al corrent de l'historial mèdic i els nombrosos antecedents agressius d'aquesta persona. Durant diverses hores, els mossos l'han estat buscant pel bosc i per tota la zona, fins que, a les 5.39h. ha tornat a casa seva i s'ha amagat dins del seu cotxe, que estava aparcat al carrer, davant del seu domicili. En veure els agents, s'ha tornat a refugiar al garatge de la casa per tornar a sortir instants després amb un casc i armat amb un pic de grans dimensions i un tornavís. Amb un to amenaçant, ha començat a perseguir els mossos i els membres del SEM amb la intenció d'agredir-los. Els agents, seguint el protocol establert per aquests casos, han evitat l'enfrontament. Malgrat tot, Juan Antonio AC s'ha encarat directament amb un dels agents, que, com l'home estava a punt d'agredir-lo amb el pic, el mosso li ha disparat en defensa pròpia. L'atacant ha resultat ferit greu i ha mort poc després al lloc dels fets sense que els serveis mèdics poguessin reanimar-lo. El pare de la víctima, que també era al lloc dels fets, també ha resultat ferit per un rebot d'un tret de bala a l'abdomen. En aquests moments està estable i se l'ha ingressat en un primer moment a l'hospital de Calella. Per la seva banda, l'agent que ha disparat es troba en estat de xoc i també ha estat atès al mateix hospital. El Jutjat de Guàrdia s'ha fet càrrec de l'aixecament del cadàver i de dirigir la investigació dels fets.
Font: www.gencat.cat/mossos
-La patrulla havia anat al seu domicili després de rebre una trucada de la família perquè la víctima tenia un comportament molt agressiu.
A les 22.41 hores d'ahir, els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís per part de la pròpia família que una persona amb problemes de salut mental estava tenint un comportament agressiu. Els agents es van desplaçar fins al domicili d'aquesta persona, a Malgrat de Mar (Maresme), per tal de donar suport al Servei d'Emergències Mèdiques. Un cop allà, es va comprovar com Juan Antonio AC, de 33 anys, patia esquizofrènia i mostrava una gran agitació. Quan els serveis sanitaris estaven a punt d'atendre aquesta persona, de sobte, el pacient es va posar molt violent i va fugir cap a un bosc proper. Immediatament, els fets s'han posat en coneixement del Jutjat de Guàrdia d'Arenys, que ja estava al corrent de l'historial mèdic i els nombrosos antecedents agressius d'aquesta persona. Durant diverses hores, els mossos l'han estat buscant pel bosc i per tota la zona, fins que, a les 5.39h. ha tornat a casa seva i s'ha amagat dins del seu cotxe, que estava aparcat al carrer, davant del seu domicili. En veure els agents, s'ha tornat a refugiar al garatge de la casa per tornar a sortir instants després amb un casc i armat amb un pic de grans dimensions i un tornavís. Amb un to amenaçant, ha començat a perseguir els mossos i els membres del SEM amb la intenció d'agredir-los. Els agents, seguint el protocol establert per aquests casos, han evitat l'enfrontament. Malgrat tot, Juan Antonio AC s'ha encarat directament amb un dels agents, que, com l'home estava a punt d'agredir-lo amb el pic, el mosso li ha disparat en defensa pròpia. L'atacant ha resultat ferit greu i ha mort poc després al lloc dels fets sense que els serveis mèdics poguessin reanimar-lo. El pare de la víctima, que també era al lloc dels fets, també ha resultat ferit per un rebot d'un tret de bala a l'abdomen. En aquests moments està estable i se l'ha ingressat en un primer moment a l'hospital de Calella. Per la seva banda, l'agent que ha disparat es troba en estat de xoc i també ha estat atès al mateix hospital. El Jutjat de Guàrdia s'ha fet càrrec de l'aixecament del cadàver i de dirigir la investigació dels fets.
Font: www.gencat.cat/mossos
El meu arbre
Jo no he abraçat un arbre centenari, sinó que he abraçat el meu arbre, no dic que sigui meu per que em senti la seva propietària, sinó perquè me’l sento meu.
Aquest arbre, el meu arbre, el vaig plantar quan era molt petiteta, cada cap de setmana quan arribava a casa dels meus avis el regava amb la meva petita regadoreta de color vermell, cada setmana quan arribava mirava quan havia crescut (ell, no jo), cada setmana quan arribava veia que jo era més alta que ell, en canvi ara cada setmana quan arribo veig quant de més alt és ell. Encara ara em sorprèn quan ha arribat a créixer, era tant petit.
La veritat és que abans el primer que feia quan arribava a casa dels meus avis era anar a veure l’arbre, ara molts cops ni tant sols penso en anar a veure’l. Ell ha crescut i jo també, de la mateixa manera que jo ja no depenc dels meus pares ell no depèn de mi, en realitat no se si ell ha depengut mai de mi però m’agrada pensar que cada cop que el regava, mirava o tocava l’ajudava a fer-se gran com s’ha fet.
Cada cop que el miro veig aquella nena que no aixecava dos pams de terra i aquell arbre que no li arriba ni als genolls.
M’agrada, m’agrada molt el meu arbre.
Ara aguanta un gronxador que havia servit perquè les meves germanes petites es gronxessin. D’una manera o altre no m’ha fet feliç només a mi.
No sabria dir que és el que he sentit quan l’he tornat a abraçar després de tant de temps, potser nostàlgia per aquells bons moments, potser il·lusió per retrobar-me amb un vell amic, potser pau o tranquil·litat. El que sí que sé és que amb ell no sóc objectiva, vull dir que sé que si hagués abraçat un altre arbre no m’hagués transmès el mateix, això ja vol dir quelcom, no?
Aquest arbre, el meu arbre, el vaig plantar quan era molt petiteta, cada cap de setmana quan arribava a casa dels meus avis el regava amb la meva petita regadoreta de color vermell, cada setmana quan arribava mirava quan havia crescut (ell, no jo), cada setmana quan arribava veia que jo era més alta que ell, en canvi ara cada setmana quan arribo veig quant de més alt és ell. Encara ara em sorprèn quan ha arribat a créixer, era tant petit.
La veritat és que abans el primer que feia quan arribava a casa dels meus avis era anar a veure l’arbre, ara molts cops ni tant sols penso en anar a veure’l. Ell ha crescut i jo també, de la mateixa manera que jo ja no depenc dels meus pares ell no depèn de mi, en realitat no se si ell ha depengut mai de mi però m’agrada pensar que cada cop que el regava, mirava o tocava l’ajudava a fer-se gran com s’ha fet.
Cada cop que el miro veig aquella nena que no aixecava dos pams de terra i aquell arbre que no li arriba ni als genolls.
M’agrada, m’agrada molt el meu arbre.
Ara aguanta un gronxador que havia servit perquè les meves germanes petites es gronxessin. D’una manera o altre no m’ha fet feliç només a mi.
No sabria dir que és el que he sentit quan l’he tornat a abraçar després de tant de temps, potser nostàlgia per aquells bons moments, potser il·lusió per retrobar-me amb un vell amic, potser pau o tranquil·litat. El que sí que sé és que amb ell no sóc objectiva, vull dir que sé que si hagués abraçat un altre arbre no m’hagués transmès el mateix, això ja vol dir quelcom, no?
dimecres, 2 de maig del 2007
Definició
La imaginació és el mecanisme d'autodefensa de l'ésser humà per superar la resignació de no assolir allò que realment es desitja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)