Los consumidores de ciudades, ( Cap. III )

14 de setembre de 2007

Avui s’ha confirmat la primera sorpresa, que confirma les sospites que, de mica en mica, Hrvatska amagava per 4 nois que no ho coneixien.

Hem continuat la ruta per la costa, després de marxar de Rijeka, per carreteres on els cotxes s’atreveixen a tot.

A mig matí, una platja de formigó i palets ens ha refrescat, per seguidament parar al poble de Senj, destinació de la Inserso nacional, a dinar. Fast food. Les vistes de la costa croata potser són del milloret que hem trobat de moment, amb els vessants de muntanya a tocar de l’aigua, plens de vegetació i encara, en la majoria, verges de ciment.

Autopista cap a Zatan. Dos horetes, amb un paisatge de tonalitats verdes per les textures dels arbres, algun poble amagat o casa aïllada. Un cop a Zatan hem decidit buscar allotjament. Avui hem arribat d’hora al punt final de la ruta prevista pel dia, i ho hem pogut mirar sense presses. Les ofertes han estat, un alberg a 68€ per barba, o un càmping per 9.

La decisió, donada la voluntat i la moral econòmica del viatge, semblava segura. Poder passar la nit en un apartament per 36€ els 4, era molt atractiu. El defecte, és la condició de ressort familiar ciudad de vacaciones que guay, que presentava. Finalment ens hi hem endinsat. Com si fóssim a Inter-Pals, faltava trobar-m’hi els meus pares. Oferien voltes en burro! I hi ha una platja de sorra, artificial! Amb una piscina! Almenys els arbres són pinedes i no palmeres. Pinedes plantades de nou, segur.

De moment, de moment, de moment, potser Hrvatska no és el que ens esperàvem. També es cert que ens queden encara moltes de dies i moltes coses per veure. A nivell particular, tinc les esperances dipositades en [sic] Duvrobnik [sic], segur que no s’escriu així, Zagreb, i un parc natural del que ara mateix no recordo el nom.

Se n’han sortit molt bé dels conflictes bèl·lics. És un país preparat per entrar a la Unió Europea, amb unes poblacions que no volen deixar passar l’oportunitat de litoralitzar-se, d’esdevenir turístiques, de vendre samarretes dels Simpson. Tenen l’oportunitat de fer-ho millor que nosaltres.

Aquesta nit ens la prenem de relax, de ranxo relax. Hem comprat unes divos (cerveses), pasta i salsa bolonyesa.

Dormiré en un llit de matrimoni amb en Moe; en Tinki i en Bender faran de nens. Demà al matí potser fem un banyet a la platja artificial. I si hi ha temps potser podré escriure un mail. Ens espera Sibenick, i Split, per rebentar la nit (potser).

Los consumidores de ciudades, ( Cap. II )

13 de setembre de 2007

Una bona nit a Trieste. Esmorzar. Pensava que a Itàlia sabien fer bon cafè.

Comencem a anar cap a Eslovènia. Veiem Trieste de dia. L’autopista i les carreteres que agafem passen arran del mar. No hi ha platges. Tan sols plataformes de formigó amb baranes metàl·liques on alguna iaia pren el sol.

Creuem la frontera, som a Eslovènia. Pròxima parada Piran, un poble completament Mediterrani, pesquer i turístic. A mi em recorda a Cadaqués. A en Tinki, Calella de Palafrugell. Carrerons estrets mal llambordats. Sol de justícia. Paguem per sortir del poble.

Anem pirant direcció Porec.

Porec també està destinada al turisme com a font d’ingressos. És el primer poble croat on hem anat després de creuar la duana, on el policia croat ens ha insistit sobre si dúiem drogues i ens ha ofert la possibilitat de, per un mòdic preu, passar sense ser multats. Contra tot pronòstic ningú duia drogues, només una cocacola calenta.

A Porec, després de veure les restes romanes i canviar euros per kunes, hem dinat en una pizzeria on ens han informat sobre el resultat de la sel·lecció andorrana, que va perdre 6 – 0 contra Hrvatska.

Acto seguido hem anat cap a Pula (n’bear), segurament el millor racó on hem anat a parar. Es conservava en bones condicions un amfiteatre romà prou gran, i on la resta de restes arqueològiques exercien d’eix dinamitzador econòmic.

Ha estat a la visita al castell, on en Moe s’ha oblidat la guia damunt un canó. Miraculosament, o per puta xorra, hem trobat uns guiris que la duien una estona més tard i l’hem pogut recuperar.

Una hora i mitja després arribàvem a Rijeka per passar-hi la nit. Una ciutat molt gran però amb els llocs on dormir amagats. Després de voltes i voltes, hem trobat un alberg de 5 estrelles on ens han ofert una habitació doble, on hi dormiran en Moe i en Bender, i dos llits més en una habitació compartida amb tres noies i un noi.

Hem sopat uns pans bimbos amb paté de chóped i tonyina, i ara esperem l’hora d’anar a dormir parlant amb un noi de Barcelona que ens informa sobre el seu viatge. Suposo que d’aquí poc anirem a tancar els ulls fins demà, que Déu dirà.

Un lladre en croat és un assaltakunes.

Los consumidores de ciudades, ( Cap. I )

12 de setembre de 2007

Primer dia de viatge. El dia que més quilòmetres hem fet (Girona - Treviso - Trieste).

L'avió ha sortit de Girona una mica després de les 4 de la tarda, sense retard, direcció Treviso (Venècia segons Ryanair).

Un cop a l'aeroport italià, hem anat a llogar un cotxe, un Opel Meriva gris. El primer moment de por, l'hem passat al fer el pagament.
En Bender és qui havia de posar la targeta de crèdit per al lloguer, però no s'havia adonat que la tenia caducada. Només lloguen cotxes si poden bloquejar-te una quantitat de diners d'una targeta de crèdit.
Sort que el pare d'en Moe no es fia d'en Bender, d'en Tinki i ni de mi i n'hi va fer fer una, amb la qual hem pogut solucionar el problema.

Un cop dins el cotxe, carretera i manta direcció Trieste, ciutat italiana que fa frontera amb Eslovènia.
Un parell d'hores de camí, una parada per pixar i diverses consultes a un mapa de carreteres.
Finalment, baixant un turó, Trieste als nostres peus.
I ara què? Ara tocar buscar algun lloc on poder somiar.

A l'hotel Tritón (1 estrella), no ens hi han volgut, però ens han enviat a un alberg de joventut de cuyo nombre no puedo acordarme.
21€ per barba més el carnet d'alberguista, esmorzar per l'endemà inclòs.

Hem anat a sopar una pizza de tunna i cipolla, per variar, i hem fet una mini-visita a la nit Triestense.

Ara són les 12, tots cansats a la terrassa de l'alberg, sembla aquell bar on m'hi passo tantes nits... no, no ho sembla.
Demà ens llevem aviat i creurarem la frontera.

Primer dia sense tu.

Opinions sobre la capital de Croàcia

Pròximament a tandebovisquéssimabelgrad, la història dels "Consumidores de Lugares".
Una sèrie de diversos capítols on es desvetllaran les experiències sensorials de 4 joves que decideixen provar sort allà on el WonderBra, els Back Street Boys i les samarretes dels Simpson i de la Mona Lisa fumant porros, encara estan de moda.

Korean Kolosus Vs. Rocky Malone

De Vacances

Marxem de vacances al millor lloc del món.

Potser no tornem.

Falques de monges d'un institut de Batxillerat.

Destrampen el clima (M.B.)
Mecatxumí (M.B.)
Suevos [Sus huevos] (M.B.)
No m’importa la mida (M.B.)
Fas més pudor que un gitano mort (Mai)
Li aniré xupant una mica dels seus [s]ous (Vadó´)
Hi ha l’Espanya seca i l’Espanya humida [població femenina?] (M. B.)
Qui no ha menjat mai patata? (M.B.)
Em posa a cent [referint-se a A. B.] (M.B.)
Me salto l’introducció (M.B.)
Si sento parlar no puc continuar, però em cobraré el temps (M. B.)
Un moment fa gràcia, però després ja cansa. (M.B.)
Ja fa massa temps que no ho faig (M.B.)
Us penseu que em mamo el dit? (M.B.)
Teniu un mal vici (M.B.)
Ya sé que es un poco ortopédica, pero funciona (Tawa)
Em poso a cent [...] estic agotada (M.B.)
No diferencieu una herbeta d’una altra (M.B.)
Voy de cama en cama (Pilar Viceroy)
No es pot anar amb una mà a cada ou (Vadó´)
Ara us ho miro (Pilar Viceroy)
Ja sabeu lo que heu de repassar de la part de la Marta (Lila)
Em vaig quedar amb mal sabor de boca (M.B.)
Tinc problemes de costos (Vadó´)
Cadascú es mira lo seu (Lila)
Milions de persones han posat la mà allà (M.B.)
Cotarros intervós (M.B.)
Això dóna gust, nois! (Vadó´)
Jo també estic accelerada (Lila)
Provocà un aixecament popular (M.B.)
Us ho vull fer el màxim de breu (M.B.)
Un dia al final de curs, quan tinguem temps, farem un puja i baixa [a l’Oriol] (M.B.)
Sóc una persona que l’acostuma fer petita (M.B.)
Us ho feu tot vosaltres (M.B.)
No faríem pas res, amb vosaltres (M.B.)
Si no crido no m’entens? (M.B.)
El dolor és fabulós (Mai)
Les angleses i les alemanes són especials (M.B.)
Aquests se m’enganxen (M.B.)
Reconec que avui ho he fet molt ràpid (M.B.)
Jo voldria fer-ho, però ja! (M.B.)
Voldria fer-vos el renaixament (M.B.)
La ralleta la fem aquí (M.B.)
Nois! No se m’agafen bé avui! (M.B.)
Aneu-vos col·locant (Pilar Viceroy)
Com s’enfila això! (M.B.)
En Lluís Pellicer era molt trampat, però les intervencions a classe no m’agradaven (M.B.)
Avui hasta dos claus perfectes (M.B.)
Haver d’estar pendent a davant i a darrere no pot ser (M.B.)
Toni B.! [...] No em facis gastar saliva (M.B.)
Quan te la mires, et crida l’atenció (M.B.)
Us ho feu vosaltres dos sense la meva ajuda (M.B.)
Jo vaig aguantant, però el dia que ho faci, ho faré fort! (M.B.)
A veure si me la trobeu (M.B.)
Si me’n surto amb una mà ja faré prou! (M.B.)
Me n’estic arrepentint de fer-ho (M.B.)
Jo m’ho havia passat molt bé amb nens (Mai)
Amb la Pilar ho tenim molt ben muntat (M.B.)
Fins que no faig un crit no sou capaços de comportar-vos? (M.B.)
Hauré de plegar de fer res (La del piano)
Gerard, no t’he vist fer res en tota l’hora (Pilar)
L’altre dia em vaig consolar (M.B.)
A que m’ajupo? (Mai)
Va Germán... para. (La del piano)
A la segona, perquè la primera ja l’has fet (La del piano)
Déu ni do lo llargues que són! (M.B.)
[A en Rafa] Vet-ho aquí! Què en fan de les agulles? (Pilar)
Els hi dic el què vam fer tu i jo [a la mai]. (La del piano)
No tinc perquè fer-ho [...] ja estic cansada. (Mai)
Es trampat aquest Punku... Sí... Sí, jo el conec (Mai)
Jo aguanto molt, però... vale (M.B.)
No us n’enterareu fins que ho faré (M.B.)
No serà cosa d’una hora [...] perquè he aguantat molt (M.B.)
Ja li anem agafant el tranquillo (Eva)
Hi ha gent que pregunta perquè ja no posem el dit [did] (Tawa)
Mariona, fica-li el dit [a la Georgina] (Eva)
Lo que antes era polla, ahora es carne dura (Tawa)
Us ho agafeu amb molt poca gràcia (M.B.)
Em sento ofesa [com les planxes UFESA] (M.B.)
Tothom se la mirava amb molt de respecte (M.B.)
Fem una altra ralleta (M.B.)
Xavier, les guasades me les fas a mí. (M.B.)

Illa Roja

Nemo me impune lacessit

Has decidit provar sort al país on els homes duen faldilla, i on les dones tenen patilles... Deixes enrere el poble que t'ha vist créixer, on has viscut ininterrompudament fins als 18 anys, el poble que t'ha vist anar amb bici, jugar a pilota, enrollar-te amb guiris, fumar porros, caure de morros... Aquest vespre trepitjaràs una terra nova per tu, però que han trepitjat milions de persones en èpoques pretèrites, fins i tot algun ídol de joventut, com JB Toshack, Mel Gibson, Sean Connery, Rod Stewart, Mark Knofler, els germans Reid dels Proclaimers (I'm gonna be the man who get drunk next to you) o Adam Smith, de qui segur has sentit a parlar en els teus anys universitaris. Té gràcia que molts d'aquests personatges van fer el camí invers per buscar-se la vida, o canviar-la.

Espero, desitjo, que sigui una experiència enriquidora. De fet segur que ho és. Segur que tastaràs moltes sensacions que fins ara desconeixies, o potser no desconeixies, potser fins i tot ja sabies quin gust tenien, però ara tindràn una altra magnitut. Potser coses que abans et semblaven un mur, ara es transformaran es un esglaonet. Et faràs fort, segur que pateixes, que recordes, que enyores, i segur que coneixes, que descobreixes i et descobreixes.

Ves amb compte, intenta no perdre gaires coses. I no els provoquis, que segons diu el seu lema nacional en gaèlic: "Nemo me impune lacessit" (Ningú no em provoca impunement).

Ahir a la nit vaig dir adéu a un amic amb qui he passat molt bones estones, amb qui he crescut i he madurat (bé, madurar, madurar, segur que no ha estat gràcies a tu...). Hem canviat. No som els mateixos que quan estudiavem batxillerat ara fa 7 anys ben bons, 7, eh? Hem anat canviant. I ho seguirem fent.

Recorda'm. T'estimo.


I sobretot intenta fugir d'aquests, fan molta por: Centre Català d'Escòcia