L'amenaça del satèl·lit fora d'òrbita

Un satèl.lit espia dels Estats Units de prop de 9.000 quilos de pes i de la mida i color d'un petit autobús com el que puja fins a la Facultat de Lletres de Girona, s'ha quedat sense energia ni propulsió a l'espai i viatja sense control cap a la Terra, atret per l'òrbita del planeta, segons les teories newtonianes de la dinàmica i la cinemàtica. Segons va declarar a l'agència Associated Press Gordon Johndroe, portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, el satèl.lit ha iniciat el procés de descens, vist des de baix, i podria impactar amb la superfície del planeta a finals del mes que ve o principis de març, el cap de setmana de les eleccions. Fonts del Pentàgon deixen anar aigua quan obren l'aixeta. També van declarar que encara és aviat per precisar quan i on caurà el satèl.lit, i que no descarten que ho faci sobre l'arbreda de Can Feliciano, al terme municipal de Belgrad de Mar.

"Estem estudiant diferents opcions per minimitzar els possibles danys que el satèl.lit pugui causar. De moment s'han parat les obres de canalització de la riera en el seu tram de Can Feliciano, per evitar que l'impacte destrossi els avenços realitzats", va dir Johndroe. Preguntat per un periodista de la revista HOLA! no va voler precisar si una d'aquestes possibilitats és llançar un míssil contra l'artefacte "La sèrie 'els Simpsons' ha demostrat que no es pot assegurar al 100% utilitzar l'armament contra les amenaces provinents del cosmos". Si això s'ordenés, els fragments caurien al planeta i, o bé es destruirien a l'entrar en contacte amb l'atmosfera, com defensava Homer Simpson, o bé arribarien a la superfície, com creia Net Flanders. El que sí que van confirmar fonts governamentals nord-americanes és que la Casa Blanca, membres del Congrés i altres països ja han estat informats de la situació a través d'aquest blog. Un portaveu de George Bush, després de caçar un frisbi a l'aire, no va donar altres detalls més que els que va fer públics el Consell de Seguretat Nacional i va seguir rascant-se l'orella amb la cama dreta, mentre treia la llengua.

El caràcter secret de molts dels aspectes del programa de satèl.lits espia del Govern nord-americà --com, per exemple, els continguts de l'enginy i la seva forma de funcionar--, va fer que ahir hi hagués moltes especulacions sobre les característiques de l'aparell. Molts dels satèl.lits comercials estan dotats amb petits coets que controladors des de la Terra utilitzen per ajustar-ne les òrbites a distància. Aquests coets funcionen amb bateries solars recarregables Panasonic LR03 per no perdre energia. Aquest no sembla que és el cas. Si ho fos i aquests coets no estiguessin funcionant, les bateries són considerades material perillós.

COMBUSTIBLE

Un risc més gran suposaria que el satèl.lit contingués un combustible per a coets anomenat hydrazine en anglès, cosa que va ser confirmada per un sortidor de cervesa a l'agència Associated Press. Aquest combustible és transparent, té una olor semblant a l'amoníac i és considerat altament tòxic per a qualsevol persona que el toqui, l'ensumi o se l'unti. En cas que el satèl.lit caigués, si el combustible no esclata a l'entrar en contacte amb l'atmosfera suposaria un risc de contaminació.

Una altra possibilitat ben poc tranquil.litzadora és que el satèl.lit contingui beril.li, que és un metall lleuger amb un elevat punt de fusió que acostuma a fer-se servir en la indústria aeroespacial i que també és tòxic. El cinema de sèrie B ha tingut sovint en els seus arguments, les conseqüències de vessaments tòxics per l'ésser humà (vegin El Vengador Tóxico).

Per al Govern nord-americà hi ha un altre motiu de preocupació: que una entrada incontrolada del satèl.lit posés a l'abast d'altres països secrets tecnològics nord-americans. Si els namibians descobreixen la informació privilegiada del satèl·lit, tindran el país d'en George a les seves mans. Normalment, els satèl.lits espia són dirigits en la seva tornada a la Terra en algun punt de l'oceà per evitar que ningú més que les autoritats nord-americanes i els sonsos hi tingui accés. Per això, Johndroe explicava ahir que "nombrosos" satèl.lits han sortit d'òrbita durant anys i han caigut a la Terra sense causar danys. La NASA també té experiència a traslladar al planeta satèl.lits que es trobaven en situacions semblants.

Informació manipulada extreta de: El Periódico de Catalunya

Bic Naranja & Bic Cristal

Juan Francisco Casas presenta Bare(ly)there a Madrid. Una col·lecció d'obres quotidianes realitzades únicament amb el bolígraf osonenc més famós, el Boli Bic.





Jo no he volgut ser menys i m'he atrevit amb el meu primer autoretrat. L'he fet amb un llapis Alpino de color marró:

La cinta VHS

Muchachada nuí

Añoro

Añoro todo aquello que no tuve
lo que tuve retuve
y eso no me lo quita nadie

Añoro solamente
lo que no vi ni en pintura
lo que no quise que ocurriera
lo que olvidé por desidia

lo que no escuché por ciego
hecho de menos
me hace falta
lo que no viví ni en sueños

añoro por ejemplo
no haberme follado a Marta
pensando mientras tanto
que me follaba a su hermana

y añoro a esa muchacha
que jamás he conocido
y que espera ansiosamente el amor mío

Y esa rayita y esa pastillita
que no tomé contigo
aquella noche

me duelen los recuerdos
por no haberte conocido
ni amado ni violado
en un confesionario

quien pudiera haber gozado
de la luna y de tus besos
en aquel acantilado
dentro de un cadillac rojo

y por cierto ...

se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
lo que vine a pedir

si quieres bailar conmigo
esa canción tan bonita
aun no existe todavía
pero es mi canción preferida

ye, ye, ...

Estoy triste voy de luto
como si se hubieran muerto
esos seres tan queridos
que son mis enemigos

Me duele la cabeza
no me quito la resaca
y eso que ayer me quedé en casa

No tomé ni una copita
tampoco maté a nadie
y eso que hay quien lo merece
por pereza o por cobarde

nunca quise a nunca pude
y añoro esos zapatos que no tuve
mis pies pisan descalzos
pues yo siempre ando desnudo

y eso que nunca me pinté
con purpurina todo el cuerpo
ni me subí a ese campanario
pa gritarle al sol y al viento

Me cago en la madre que parió a esos
mamones hijosdeputa que me están
jodiendo la existencia

y por cierto ...

se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
se me olvidaba decir
lo que vine a pedir

si quieres bailar conmigo
esa canción tan bonita
aun no existe todavía
pero es mi canción preferida

ye, ye, ...

y añoro no haber muerto cada día
cuando llegue la muerte
ya no sabré que hacer con ella

a lo mejor me muero
y resucito siendo un cerdo
me olvido de que existo
y así no echaré nada de menos

engordaré deprisa
en el corral de las mentiras
comeré lo que me echan
como cualquier cerdo bueno

hasta que un día el granjero
me se lleve al matadero
y convierta en embutidos
mis recuerdos más grasientos

entonces piensa en mi
recuérdame amor mío
cada vez que te comas
un bocadillo de chorizo

ye, ye, ...

Añoro (Albert Pla)

Retorn

Feia setmanes que no m'hi deixava veure. Qualsevol excusa hagués servit per justificar-me. De fet, tampoc em van demanar explicacions. Tot semblava que continués al mateix lloc on ho vaig deixar. Ningú em va preguntar on havia estat. No em va sorprendre, tot i que ja m'havia preparat la quartada amb la que havia de respondre totes les preguntes, fins i tot tenia pensat algun acudit, alguna anècdota divertida, per colar mentre explicava els motius de la meva absència, però res. Vaig seure entremig d'ells i, en silenci, em van servir una Voll.

Fischer

Bobby Fischer, el campió mundial d'escacs nord-americà que es va rebel·lar contra el seu país, va morir de malaltia als seixanta-quatre anys. Campió del món entre 1972 i 1975, Fischer vivia a Islàndia, país on havia demanat asil polític tot fugint d'una ordre de busca i captura de la Casa Blanca. El govern del seu país el perseguia per haver-se atrevit a jugar a Iugoslàvia l'any 1992, tot violant l'embargament que pesava contra aquest país. Els cinc milions de dòlars que li havia ofert el govern nord-americà a canvi de no viatjar-hi no van aconseguir persuadir-lo.

Fischer fou un jugador coherent amb els seus principis i va rebutjar ofertes milionàries per fer partides que col·lidien amb les seves idees. Sempre va refusar que se l'utilitzés políticament.

De personalitat controvertida, la part més fosca de l'escaquista foren un antisemitisme profund i, en els últims anys, el seu suport explícit als atemptats de l'11 de setembre a Nova York, que li van guanyar nombrosos enemics.

Font: Vilaweb

Detalls

Què és el que fa que un dia sigui especial?
Potser els petits detalls, imperceptibles en un instant.

Càries.

Disc compacte.

Ull de mosca.

Pol·len.

Escuma de poliuretà.

Més imatges aquí.

Perill: glorieta.

A vegades la mateixa rutina, la mateixa inèrcia del dia a dia, et dóna uns dies per respirar, per descansar. Aquests moments se solen dir vacances, o festes, que serveixen per adonar-te'n del molt que necessites una organització diària que et mantingui ocupat bona part del temps. Perquè quan tens temps lliure aprofites per pensar com encararàs de nou el tornar a començar, fins i tot amb voluntat de millorar. Però arriba el dia i l'esperança que tenies, els nous plantejamets, el canvi de comportament, queda diluït per aquelles coses que són fora del teu abast. Aquelles coses que predeterminadament t'han fet actuar d'una manera i tot i reflexionar-hi i buscar-hi solucions o alternatives durant aquest temps de descans, et tornen a absorvir, et tornen a engrisar, et fan desitjar altre cop, l'arribada d'un temps per a la reflexió personal.

Enjoy the silence

Words like violence
Break the silence
Come crashing in
Into my little world
Painful to me
Pierce right through me
Can't you understand
Oh my little girl

All I ever wanted
All I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Vows are spoken
To be broken
Feelings are intense
Words are trivial
Pleasures remain
So does the pain
Words are meaningless
And forgettable

All I ever wanted
All I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

Enjoy the silence

Enjoy the silence (Depeche Mode)

Pedrá

"No me importa que me claves, como a un Cristo, en la pared;¡ten cuidado, no me falte de comer! Tú me agarras, yo te empujo, y no me hace falta más: con tu flujo me alimento de mamar. He aprendido, de estar solo, a llorar sin molestar,y a cagarme en los calzones, y a dudar. La verdad sólo tiene un sentío, no me obligues a engañar;si te crees todas mis mentiras, ¡qué vacío debes estar!. ¡Bomba!. ¡Bomba!. ¡Bomba! Eres-tú-pa-mí.No sé ni cuántas noches llevo ya sin dormir...arráncame las uñas de los pies.Morir, sólo una vez, va a ser poco para mí; el diablo me ha cogido miedo y no me deja entrar.No creas que estoy huyendo:si me ves retroceder, espera, que estoy cogiendo carrera.Desafiar la perspectiva del fracaso a la que estamos condenados.Me estoy reformando. Te miro, me hincho, me tiro a los cactus desnudo, pero no me pincho. Me estoy reformando todas las mañanas,y ahora, hago siempre todo lo que me da la gana.Y saborear: si tú le das, todo tiene sentido. Y, al despertar, te voy a contar cositas al oído.Vuelo hasta una mancha en la pared.Me vuelvo ajeno a todo,y me sobran hasta mis propios pies. Deja de perseguir a las moscas por el techo;¿no ves que no me entero de qué mierdas estás hecho?Tampoco es que me importe: no sabía que decir.Por mí, puedes quedarte tú conmigo, y yo, sin ti.¡Sin ti!.Y pa cara-perro: yo. ¿Qué te juegas?Vuelve a darme la razón, y te la ganas. Y pa cara-perro: yo. ¿Qué te juegas? Vuelve a darme la razón, y aquí la cagas.Si quieres que yo te quiera,chungo aunque me des dinero, pues yo no meto la lenguaen esa mata de pelo. Si quieres que yo te quiera,lo vas a tener muy crudo,pues yo no meto la lenguaen ese chocho peludo. Por volver como eres; por volver como somos.Por la inmensa sonrisa de tus cansados ojos.Por volver donde alguien te quiere sin que vuelvas.Por poner a los míos con un poco más de luz. Cuando su mirada se ha cruzado con la mía,saltó sólo una chispa, y prendieron tantos fuegosque se fue la luz del día; arrasamos los bosques;también vi como ardían los nidos en los postes.Me voy a recortar en punta las orejas,y me voy a echar al monte a aullar entre la maleza.Volver: no dudaría; ahora soy yonqui a mi manera.Ya no quiero tu amnistía: puedo morir donde quiera.Salto montañas; no paro ni a mirar p`atrás.Quítame el precio y la fecha de caducidad.Yo ya no me escondo. Ya no me tengo que agarrarcomo vosotros: presos de lo convencional. Cada mañana me tiro de la cama buscando una razón.Muy despacito, me pongo los calzoncillitos y estoy mucho mejor.¡Qué pena no estuvieras para ver el cuerpo que me dio dios! Busco colillas, me saco las albondiguillas... ¡otro ataque de tos! No recuerdo nada... ¡Hostia! ¡Anoche, qué pasada! Aquello no era yo. ¡Qué pena no estuvieras para ver la marcha que me dio dios! Y ya nunca másvolverán mis ojos a ver tus ojosy tu mata de pelo.Y allí, desde lo lejos,van llegando los viejos recuerdosen ráfagas, lentas, de viento.Y ya nunca más volverán mis ojos a ser tus ojos,y mi mente un vertedero.Y allí, desde lo lejos,van llegando los viejos recuerdos,tan royéndome por dentro. Y verás el resurgir poderoso del guerrero,sin miedo a leyes ni a nostalgias;y caer mil veces más, y levantarse de nuevo, sin más bandera que sus güevos.Grito por dentro; por fuera me hago el remolón.Me pongo a güevo, entre la espada y la pared.Grito por dentro; por fuera no me oigo ni yo.No pasa nada: se nos arrima el buen humor. Acabo de nacer. Soy un bichejo más.Mi padre es Lucifer, mi madre una patá.Acabo de potar dentro de tu portal: si no te vuelvo a ver, algo te va a quedar. No te preocupes por mí, que si te embisto no me acuerdo,y si me haces sonreír, tiembla el mundo cuando muerdo. Me sirven las aceras para almohada;soy patrimonio de la humanidad.Yo estoy solo como un perroy no puedo seguir tu pista:tú en tu coche grande y negro,yo estripao en una autopista.¡Hijos de puta! Ya tengo los cañones preparados.En mi barco pirata no hay maldad.Voy a una comisaría,monto una carnicería:a mis colegas vengo a rescatar. ¡Hijos de puta!Corren tan aprisa como pueden.Unas, jadean a causa del esfuerzo.Otras, caen; no se levantan.Alguna, más resistente,entona un canto para darles ánimo. ¡Hijos de puta!Daría un río de mi sangre, si quisieraisejércitos enteros claudicar.Hay guerra en todas las partes.Yo sólo pienso en tocarte.La vida desperdiciada: tanta lefa, para nada.¡Escupe, bastarda! ¡Hijos de puta!La cabeza se me va; anoche anduve perdío.Casi todas las mañanas me levanto percudío. Soy terco como una mula, y duro: no siento el dolor.No necesito armadura: tengo costra alrededor.No creas que estoy dudando;yo no sé que hacer, y tú tan quieta,que no me entero cuando aprietas.Te acaricio con las manos, te miro y salgo por pies.Cadenas, ¡fuera, que hoy es luna llena!Despido energía y sé que soy un vago;a mí no me ata corto nadie, porque me apago. Me acuesto de día, cuando llega la luz,y tengo claro que no quiero ser como tú. Me arranco a andar y me comes la paciencia.Que me quedo atrás... ¡vuelvo a empezar!Que yo no sé, y yo no puedo, y yo no quiero;me quedaré sentado en el bar.Sólo puedo imaginar un caballo desbocado.- ¿A quién quieres engañar? ¡Una mula en un sembrado!Y saborear: si tú le das,todo tiene sentido.Y al despertar te voy a cantarcositas al oído.Vuelo hasta una mancha en la pared,me vuelvo ajeno a todoy me sobran hasta mis propios pies.Parece que se oye un ruido...Estoy robando en un chalet.¡Pa una vez que nos pringamos,hoy nos han vuelto a coger!Los perros son mis amigos,el guardia me quiere morder,me persiguen los vecinos...¿Dónde hemos dejao el OVNI?I destrossarem el monstredel pou més profund del nostre cap,y no nos volverá a enloquecer,si no hay nada que nos pueda quitar.I destrossarem el monstredel pou més profund del nostre cap,y no pienso dejarle volver.Si hay algo que me empuje: apretar.Vuelvo a verte, ¡que bajón!¡Y vaya careto! tú vuelve a decir que no,y aqu¡ me mato. Me hago solos en tu honory no siento nada.¡Estate quieta, por favor!¡¡A que te ato!!Ni me olvido, ni me acuerdo.No he dormido y tengo hambre.¡Ten cuidado, no me toques,no te vaya a dar calambre!Me tortura tanta duda;polla dura no cree en dios.Entre "ponte bien" y "estate quieta",tú enfrías al Sol, y yo, majareta." ROBERTO INIESTA.

Ai! - pot

El sistema ptolemaic

El model geocèntric va ser ideat per Èudox de Cnido, i temps després Aristòtil i la seva escola li van donar suport, establint-ne certes bases. Però aquest primer model no explicava la retrogradació dels planetes. Va ser Ptolomeu qui va intentar trobar una sol.lució a aquest problema, perfeccionant i incorporant nous matisos al model primari. I aquest desenvolupament de la teoria geocèntrica, va significar la culminació de l’astronomia antiga.

El sistema ptolemaic ens diu que la Terra es troba al centre de l'Univers, és esfèrica i immòbil. L’esquema bàsic que segueix per a descriure el moviment dels planetes és la combinació de dos moviments: un epicicle i un deferent. Els planetes, a la vegada que orbiten de forma excèntrica al voltant de la terra, entorn al deferent, descriuen un petit epicicle, el centre del qual és un punt vuit del deferent. El centre del moviment planetari no és ni el centre del deferent ni la Terra: el centre de l'epicicle de cada planeta es mou a una velocitat constant en relació a un punt anomenat equant. L'equant és simètric a la Terra, però es troba al costat oposat del centre del deferent. D'aquesta manera, la velocitat en la part de la circumferència que és més pròxima a la Terra augmenta; i en la part més llunyana, disminueix.

L’epicicle va ser creat per Apol·loni de Pergamo, i Hiparc de Nicea el va perfeccionar. Ptolomeu va ser el primer que va introduir l'equant, per tal de representar més adequadament certes característiques del moviment celeste.

Amb totes aquestes introduccions, Ptolomeu violava el principi d’uniformitat dels moviments dels planetes al voltant del centre de rotació; però amb el seu raonament, va proporcionar una explicació a certs problemes que fins llavors estaven sense resoldre. Per exemple, explica que la retrogradació dels planetes no es produeix en el mateix punt durant les successives revolucions; l’augment de brillantor dels planetes durant la retrogradació; i també que els planetes no sempre necessiten el mateix temps per a recórrer l'elíptica.

Ptolomeu va diferenciar Mercuri i Venus de la resta de planetes. Va col·locar el centre dels seus epicicles sobre la línia que unia la Terra i el Sol, per així intentar explicar que aquests planetes només es poden observar en les proximitats del Sol.

A part dels planetes, Ptolomeu creia que el Sol, la Lluna i les estrelles també giraven al voltant de la Terra, arrossegats per una gran esfera anomenada primum movile. El Sol, la Lluna i els planetes tenen un moviment propi que se suma al del primum movile. En canvi, les estrelles estan situades en posicions fixes sobre la superfície de l’última esfera. L’ordre que va establir per col·locar els cossos celests al voltant de la Terra va ser aquest: Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter, Saturn, i per acabar, les estrelles fixes.

Ptolomeu afirmava explícitament que amb el seu sistema no pretenia fer una descripció de la realitat, que només era un mètode de càlcul. I encara que la seva teoria és insostenible perquè parteix de supòsits falsos, des d’un punt de vista matemàtic és coherent amb ella mateixa.

Neptú

Ossiander

"i que ningú no esperi res del cert de l'astronomia, quant a les hipòtesis, car aquesta ciència no pot fornir-nos cap certesa, no fos cas que, prenent com a veritables unes idees inventades amb tot un altre fi, deixés aquesta disciplina més imbècil que quan s'hi va acostar. Adéu-siau."

Etimologia toponímica

Malgrat de Mar

[m. del Maresme]
doc. ant. Malgrat (s. XIV), probablement prové del llatí MALE GRATU 'lloc improductiu'
font: classicat.net

[...] També podria ser preromana o podria estar relacionada amb mal grau en el sentit de desembarcador. Existeix una interpretació popular recollida en el Libre dels Feyts d'armes de Catalunya (segle XV). Els soldats francesos fets presoners a Hostalric durant la croada contra Catalunya eren portats a treballar "de mal grat": "los fahia anar a treballar en una gran torre que'n faé prop la mar, e com ells hi anauen de mal grat, per ço qu'ells quant anauen de Palafolls a treballar en aquella terra dehien que anauen a mal grat, aquel loch s'és appellat Malgrat"
font: Viquipèdia

Malgrat: L'origen podria venir donat per el substantiu MAL, (del català: dolent, dolor, dany, defectuós, malaltia) i la terminació russa GRAD (ciutat). Les darreres notícies que arriben d'aquesta vila, poden confirmar aquesta nova teoria, que transforma Malgrat en la Ciutat del Mal.
font: tandebò

Potser sí

Donaria tot el que sé, per la meitat del que ignoro?

Quan un no viu tal com pensa, acaba pensant tal com viu?

Quan vegis un home bo, has d'intentar imitar-lo?

Quan vegis un home dolent, t'has d'examinar a tu mateix?

Com més petit tens el cor, més odi alberga?

Amb el puny tancat, no es pot intercanviar una apretada de mans?

Les grans ànimes tenen voluntats, i les dèbils només desitjos?

La verdadera saviesa rau en reconèixer la pròpia ignorància?

Just like honey

Listen to the girl
As she takes on half the world
Moving up and so alive
In her honey dripping beehive
Beehive
It's good, so good, it's so good
So good

Walking back to you
Is the hardest thing that
I can do
That I can do for you
For you

I'll be your plastic toy
I'll be your plastic toy
For you

Eating up the scum
Is the hardest thing for
Me to do

Just like honey (x 17)

Just like honey (Jesus and Mary Chain)

The pear by bicycle

Programa de Planejament Territorial (DPTOP)

15 Criteris a complir referits a territori, sistema urbà, infraestructures:

1. Afavorir la diversitat del territori mantenint la matriu biofisica
2. Protegir espais naturals i agraris
3. Protegir paisatge valor social i actiu econòmic
4. Moderar el consum de sòl
5. Afavorir cohesió social, evitar segregació espacial àrees urbanes (ciutat complexa -compacta)
6. Protegir i potenciar el patrimoni urbà que vertebra el territori (patrimoni urbanístic: els assentaments segons el sistema de colonització del territori)
7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada (torna a estar d’actualitat: per demanda d’habitatge, no recórrer a peces soltes)
8. Propiciar convivència habitatges-activitats (evitar el zooning dels darrers 20 anys)
9. Aportar mesures de regulació i orientació especial de la segona residència (% de 2ª res. ha canviat de lloc)
10. Els nous creixements han de ser compactes i amb continuïtat
11. El creixement urbà ha de reforçar l’estructura nodal del territori
12. La mobilitat és un dret i no una obligació (no segregar habitatge-activitats)
13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i compacitat dels sistemes d’assentaments.
14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans. (carreteres són d’ara fa 100 anys, cal reforçar els carrers metropolitans)
15. Integrar els espais del transport i logística en la matriu territorial.

Relacions Internacionals

La ciència política clàssica parla de tres grans escoles de relacions internacionals:

a) Escola Realista: Thomas Hobbs. La pau és l'interval entre dues guerres. Cada estat, legitimament, vol el millor pels seus ciutadans, volen ser la millor societat. L'objectiu de la pau, pot significar la renúncia a uns valors que afavoreixen els propis ciutadans. El sistema internacional és una guerra de tots contra tots, sense caop tipus de dret internacional que reguli com han de ser aquestes relacions (conflictes)

b) Escola Internacionalista: H. van Groot. Creu que les relacions internacionals s'han de regir per uns drets internacionals, que més endavant desenvoluparan en el Tractat de Westfàlia (1648). Són els Estats els que han d'establir aquests drets arribant a acords.

c) Escola Universalista: Immanuel Kant. Creu que s'han d'establir un drets internacionals, però que les relacions no han de participar-hi els estats, sinó els grups socials. L'horitzó és una comunitat humana, un sistema mundial sense conflictes.

La ciència política contemporània parla de:

a) Escola idealista: President Wilson (EUA). Creu en la creació d'estructures supra estatals que regeixin uns drets i deures en les relacions internacionals. Societat de les Nacions.

b) Escola pluralista: No parla ni d'Estats, ni de grups socials. Les relacions internacionals tenen una diversitat complexa d'agents protagonistes (ONGs, empreses multinacionals, ...)

Girona no vol corona

Després dels episodis de cremada de fotos de Joan Carles I a Girona, la ciutat es manté en el seu rol antimonàrquic, o piromonàrquic, a l'incendiar-se la carrossa del Rei Ros al seu pas per la ciutat. Els nens ploraven mentre presenciaven com el foc consumia la carrossa de Gaspar. Un fet traumàtic per ells, de ben segur. No es van haver de lamentar danys personals ni reials, i el Rei Gaspar va seguir la cavalcada a peu, perquè havia deixat el camell a la Font de la Pólvora.

Second Life, o la màxima expressió del sedentarisme

Fa 10000 anys que l'home va començar a crear assentaments, a l'haver descobert les mongetes del ganxet, i altres cultius agrícoles.

Des de llavors, la organització humana en societats ha anat evolucionant des de les primeres tribus a les ciutats actuals. El fet de parar, d'asseure's, li permet a l'home tenir temps, i així és com es desenvolupa culturalment, fins arribar a dia d'avui. Té temps de contar, de mirar el cel, de mirar-se a ell mateix, de començar a prendre consciència de la seva existència. A evolucionar cap al que avui entenem com a home. Una espècie que generalment ha tendit a buscar el propi confort, a millorar les seves condicions de vida, a fi i efecte de dedicar el mínim esforç per a realitzar les seves tasques imprescindibles.

I a grans trets, i localitzat en unes poques societats de l'hemisferi nord, ja fa temps que els individus no tenen perquè patir per la seva pròpia supervivència, perquè la organització social que preval, que venem i imposem, allò que podríem anomenar, sense matitzar, estat del benestar, se n'ocupa de que no ens n'haguem de preocupar.

Sembla que el següent graó, el següent salt cronològic, que no qualitatiu, podria ben ser l'expressió màxima del sedentarisme. Una societat que es relacioni i visqui a través d'un desxifrat codi binari en forma de botonets de colors. Perquè avui, per a la teva pròpia supervivència només necessites un ordinador; avui, per a les teves relacions socials tan sols necessites un ordinador. Perquè veure el món es pot fer des d'una habitació amb la persiana baixada, perquè ja no necessitem la llum del dia. Tan sols Second Life. On no hi ha tabús ni estereotips, on tindràs totes les oportunitats, on podràs fer que la virtual sigui la més real de les vides, i que el teu cos tan sols sigui un vehicle que s'ha quedat antic.

Where is my mind?

With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
But there's nothing in it
And you'll ask yourself

Where is my mind

Way out in the water
See it swimmin'

I was swimmin' in the Caribbean
Animals were hiding behind the rocks
Except the little fish
But they told me, he swears
Tryin' to talk to me, coy koi.

Where is my mind

Way out in the water
See it swimmin' ?

With your feet in the air and your head on the ground
Try this trick and spin it, yeah
Your head will collapse
If there's nothing in it
And you'll ask yourself

Where is my mind

Oh
With your feet in the air and your head on the ground
Oh
Try this trick and spin it, yeah
Oh
Oh


Where is my mind? (Pixies)

Carbó

L'or et fa rei;
l'encens, fill de Déu;
i la mirra, mortal.

La baga

Quan l'esperança rau en la traició

La persona elegida en les llistes d'un partit que no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat, és un trànsfuga. La persona que abandona el seu partit i es passa al partit contrari, també. La persona que vota en contra del que proposa el seu partit, ho és?

El cap d'any de la Guàrdia Urbana

Fa uns mesos anunciàvem en aquest blog que els Mossos d'Esquadra havien montat una paradeta on venien marihuana. Avui ens sorprèn la següent imatge, un Guardià Urbà carregat amb 4 ampolles de cava celebrant l'entrada d'any.

Isaac Asimov

Diga'm què penses els vespres
quan el mecànic t'apaga,
quan fas un canvi de software,
sempre que te reprogramen.
Recordaries un somni:
transbordadors lluminosos,
un astronauta, un satèl·lit
d'uns acabats horrorosos.
Els oceans i la Lluna,
el teu caràcter és hermètic,
amb la mirada perduda
dins un planeta desèrtic.
Robot eficient, més intel·ligent
que la gent i de molt,
la computadora amb un segon sumarà
totes les estrelles d'aquest món.
Robot innocent,
el deshumidificador no te sent
l'electrodomèstic és un puta enxufat
i no sabrà mai que és l'amistat.
Tots els secrets d'una ciència
dins el teu xassís de ferro,
creus que va ser necessari
fer-te d'hexura tan feo.

ROBOT (Antònia Font)

Hedonisme

Concepció ètica que considera que la consecució del plaer determina el valor moral de l’acció. D’aquesta manera l’hedonisme identifica el bé amb el plaer, que passa a ser considerat com el fi últim que persegueix l’acció humana. El tema del valor moral del plaer com a fi últim o guia de l’acció moral va ser àmpliament discutit en tots els corrents filosòfics grecs del segle IV aC, i es troben expressions d’un cert hedonisme en alguns sofistes com Gorgies o Antifont, però els qui la van defensar i van desenvolupar més específicament van ser els cirenaics, i especialment el seu fundador Aristip (veure text). Ja que els cirenaics sustentaven una teoria escèptica del coneixement, segons la qual «només podem estar certs de les sensacions», fonamentaven l’acció humana sobre les dades de les impressions immediates, raó per la qual defensaven els que anomenaven plaers en moviment. (Distingien entre el plaer com a moviment lleuger i suau, del dolor, entès en termes físics com a moviment rude o violent). D’aquesta manera, sostenien que l’únic bé que ha de perseguir l’acció humana és la consecució del plaer, entès com a plaer individual, immediat i sensible. El platònic Eudox de Cnido va defensar tesis morals semblants, contra les que va argumentar Plató. (També Aristòtil considerava inadequat el plaer com a fonament de la moral).

L’altre gran corrent hedonista de l’antiguitat va ser la representada per Epicur i els seus seguidors. «El plaer és el principi i el fi de la vida feliç», afirmava Epicur, però no entenia el plaer com a plaer immediat, sinó com a plaer estable i absència de dolor. Per això els epicuris destacaven els plaers estàtics o catastemátics, aquells que proporcionen la ataraxia o tranquil·litat d’ànim. D’aquí sorgeix la necessitat de calcular l’acció en funció de la consecució del màxim plaer, que no s’identifica amb el màxim plaer actual, ja que un plaer momentani pot, potser, conduir posteriorment a major dolor, i inversament, un dolor actual (com el patit en una intervenció quirúrgica), pot conduir a un major plaer futur.

De vegades també s’han considerat hedonistes els filòsofs utilitaristes com J. Bentham o J.S. Mill, però en aquests el plaer no es subordina a l’individu, sinó a la societat perquè, segons ells, el bé moral és la consecució del plaer per al màxim nombre de persones.