Esgotament mental induït

I vindran i t'humiliaran, t'ignoraran, voluntàriament o no.
Et passaran la mà per la cara, et faran sentir inferior, malament.
Estaran a un pas de convéncer-te, de fer-te creure que ets l'únic culpable de la situació d'estancament en que es troba la teva vida, i que no te'n sortiràs si no beus de la mateixa font que ells.
Que ets tu el que falla, el que no està a l'alçada, el que no ha fet el pas, el que continua somiant amb els 17 anys.
T'ho transmetran amb la seva mirada, a vegades de pena, a vegades de vergonya aliena, de despreci, de fàstig.

Però en el fons no és que ells hagin madurat i tinguin la raó, sinó que senzillament han canviat, s'han convertit en allò que sempre havies odiat.

Make me smile

You've done it all, you've broken every code
And pulled the rebel to the floor
You spoilt the game, no matter what you say
For only metal - what a bore!
Blue eyes, blue eyes, how come you tell so many lies?

Come up and see me, make me smile
Or do what you want, run on wild

There's nothing left, all gone and run away
Maybe you'll tarry for a while
It's just a test, a game for us to play
Win or lose, it's hard to smile
Resist, resist, it's from yourself you have to hide

Come up and see me, make me smile
Or do what you want, run on wild

There ain't no more, you've taken everything
From my believe in Mother Earth
How can you ignore my faith in everything
When I know what Faith is and what it's worth
Away, away, and don't say maybe you'll try

Come up and see me, make me smile
Or do what you want, run on wild

Make me smile [come up and see me] (Steve Harley, versió d'Erasure)

Daft Hands

Plourà

Invents del segle

CUP & COOKIES

Smart cup in which you can put 2-3 of your favorite cookies. You don't need extra plates. It's made for right handed and left handed.





BANANA GUARD - Protect Your Banana!

Are you fed up with bringing bananas to work or school only to find them bruised and squashed? Banana Guard allows you to safely transport and storage individual bananas letting you enjoy perfect bananas anytime, anywhere.


LOCK-CUP

Lock Cup - Anti-Theft Coffee Cup. Are you tired of others stealing your coffee cup? Well now there's a solution. The Lock - Cup has a hole which prevents most people from using it. Only the owner of the cup can use his/hers shaped key to close the hole. Reduce the risk of catching glandular fever!

GIANT REMOTE

Never lose your remote again!
With giant buttons, this extra-large remote is easy to use and impossible to lose. It's a 6-in-1 remote so you can use it to control your TV, VCR, DVD player, satellite, cable and auxiliary A/V device. It even features glow-in-the-dark buttons, so you can easily find the remote in the dark.

DAYCLOCK

What day is today? You don't know? Then you need a DayClock. It's uniquely designed to keep track of weekly events like your golf day, card night, movie night, and so much more. It's ideal for vacations and cruises when it's easy to lose track of the day. CRIME SCENE TOWEL

Chalk outline crime scene beach towel - be the coolest person on the beach!

LATEST DESIGN WAITER/WAITRESS TRAYS

Anatomic tray, for waiters. No more dropping trays. We just don't know is it comfortable.

Narcolèpsia

La narcolèpsia és un trastorn neurològic crònic causat per la incapacitat cerebral de regular normalment els cicles de somni i despertar. En diversos moments del dia, les persones amb narcolèpsia experimenten impulsos fugaços de dormir. Si l'impuls es torna aclaparant, els pacients es queden dormits durant períodes que duren des d'uns segons a diversos minuts. En casos rars, algunes persones poden romandre dormides durant una hora o més.

Els episodis de somni narcolèptic poden produir-se en qualsevol moment, i per això freqüentment són profundament incapacitants. Les persones poden quedar-se dormides involuntàriament en el treball o l'escola, mentre estan conversant, jugant, menjant, o, més perillosament, manejant un automòbil o operant altres tipus de maquinària potencialment perillosa. A més de la somnolència diürna, tres altres símptomes principals caracteritzen freqüentment la narcolèpsia: cataplexia, o la pèrdua sobtada del to muscular voluntari; al·lucinacions vívides durant l'inici del somni o al despertar; i breus episodis de paràlisi total al començament o al final del somni.

La narcolèpsia no és rara, però és una afecció poc reconeguda i diagnosticada. D'acord amb les estimacions actuals, el trastorn afecta al voltant d'un de cada 2.000 nord-americans, un total de més de 135.000 individus. Després de l'apnea obstructiva del somni i la síndrome de les cames inquietes, la narcolèpsia és el tercer trastorn del somni primari més freqüentment diagnosticat trobat en els pacients que busquen tractament en clíniques del somni. Però la taxa exacta de prevalença segueix sent incerta, podent el trastorn afectar a un segment més gran de la població del que actualment s'estima.

La narcolèpsia apareix en tot el món en tots els grups ètnics i racials, afectant a ambdós sexes per igual. Però les taxes de prevalença varien entre les poblacions. Comparades amb la població dels Estats Units, per exemple, la taxa de prevalença és substancialment menor a Israel (al voltant d'un en 500,000) i considerablement major en el Japó (al voltant d'un en 600).

Font: Vikipèdia

Un dimecres qualsevol

Pel matí quan et lleves maleïnt la pudor
i tanques la finestra tot patint la calor.
Realment et preocupa, aquest aire és verí
l'altre dia ho parlaves amb els teus amics.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que l'aire es torni net.

Al fer la migdiada a la tele amorrat
has vist ulls que et miraven amb cara de fam
t'has sentit deprimit i has canviat el canal
vet aquí aquesta gent t'han donat mal dinar.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que el món es posi bo.


A la tarda has anat a fer un volt per la rambla
aquell bar ja no hi és, els veins es queixaven
ara estan discutint que en faran de la casa
potser un supermercat o un banc, que sempre en falten.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que canviïn els temps.


La nit plena de llums, trobo la teva cara
tantes bronques plegats, ja et conec la mirada
jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs farta
la mateixa comèdia de fa tantes setmanes.
Mentrestant vas tirant sense fer absolutament res
esperant que el temps ens faci vells.

Un dimecres qualsevol (Els Pets)

Tandebò visquéssim a Pristina (?)

Deixar enrere el passat i encaminar-se cap a un futur inestable, per la manca de desenvolupament econòmic del territori.

Faltarà que la població decideixi cap a on mirar: Si cap a Brussel·les, o cap a Tirana. Durant la segona meitat del segle XX, la carena que separa Kosovo d'Albània, va exercir d'autèntica frontera. Les condicions de vida de Kosovo, tot i que no eren per tirar cohets, eren molt millors que les que es podien trobar a Albània.

Anys més tard Milosevic va intentar fer desaparèixer la nació albanesa, en un dels moments més lamentables de la història europea més recent, a escassos quilòmetres del bressol democràtic.

I ara falta acabar de concretar la identitat kosovar, descartada la possibilitat, vista en temor des de Belgrad, que Kosovo s'acabés annexionant a Albània. Però els propis albanesos de Kosovo sembla que no ho desitgen, o senzillament, prefereixen la creació del nou estat.

Així doncs, sembla que en les properes hores podem assistir a la creació d'un nou estat. Una nova peça del trencaclosques, un territori amb unes fronteres, amb una sobirania, una economia pròpia tot i que feble i dependent. Ara hi haurà presses, per definir la bandera, l'escut, la llengua oficial, l'himne, la lletra de l'himne, un projecte de futur.

Espai destinat a la seva publicitat

El canvi d'hora

Escenario: Manolo tiene pensado ir al bosque después de clase, según entra al colegio le enseña una navaja a Pancho con la que pretende hacer un tirachinas.
Año 1977: El subdirector lo ve y le pregunta donde las venden, y le enseña la suya, que es antigua, pero mas buena.
Año 2007: La escuela se cierra, llaman a la guardia civil y llevan a Manolo al reformatorio. Antena 3 y Tele cinco presentan los informativos de las 15:00 desde la puerta del colegio.

Escenario: Fran y Marcos se reparten unos puñetazos después de clase.
Año 1977: Los compañeros los animan, Marcos gana. Se dan las manos y terminan siendo colegas en los billares.
Año 2007: La escuela se cierra, Tele cinco proclama el mes antiviolencia escolar, el periódico 20 minutos titula a cinco columnas el asunto y Antena 3 aposta de nuevo a Matías Prats en pleno temporal frente a la puerta del colegio para presentar el telediario.

Escenario: Jaime no para quieto en clase. Interrumpe y molesta a los compañeros.
Año 1977: Mandan a Jaime a ver al director y éste le echa una buena bronca. Vuelve a clase, se sienta en silencio y no vuelve a interrumpir más.
Año 2007: Se le administran a Jaime grandes dosis de Ritalin. Se transforma en un Zombi. La escuela recibe una subvención por tener un discapacitado.
Escenario: Luis rompe el cristal de un coche en el barrio; su padre saca el cinturón y le pega unos buenos latigazos con él.
Año 1977: Luis tiene más cuidado la próxima vez, crece normalmente, va a la universidad y se convierte en un hombre negocios con éxito.
Año 2007: Arrestan al padre de Luis por maltrato a menores. Sin la figura paterna, Luis se une a una banda. Los psicólogos convencen a su hermana de que el padre abusaba de ella y lo meten en la cárcel. La madre de Luis se enrolla con el psicólogo. Mercedes Mila abre la final de Gran Hermano con un discurso relativo a la noticia.

Escenario: Juan se cae mientras echaba una carrera y se araña en la rodilla. Su profesora, María, se lo encuentra llorando al borde del camino. María lo abraza para confortarlo.
Año 1977: Al poco rato, Juan se siente mejor y sigue jugando.
Año 2007: María es acusada de perversión de menores y se va al paro. Se enfrenta a tres años de cárcel. Juan se pasa cinco años de terapia en terapia. Sus padres demandan al colegio por negligencia y a la profesora por trauma emocional, ganando ambos juicios. María, en paro y endeudada, se suicida tirándose de un edificio. Cuando aterriza, lo hace encima de un coche y también rompe una maceta. El dueño del coche y el dueño de la planta demandan a los herederos de María por destrucción de la propiedad. Ganan.
Tele cinco y Antena 3 producen juntos la película y definitivamente el plató de los informativos ya queda emplazado en medio de la calle.

Escenario: Se pelean un niño blanco y un niño negro por llamarle chocolate.
Año 1977: Se dan de tortas se levantan y cada uno a su casa. Mañana son amigos
Año 2007: Tele5 envía a sus mejores corresponsales. Antena 3 prepara un reportaje de esos de a fondo donde un gran equipo de periodistas pasan un día en un colegio con niños. Se emiten programas documentales sobre pandilleros y odio racial, las pseudo juventudes hitlerianas fingen revolucionarse al respecto y el Gobierno instaura nuevas leyes y le pone un piso a la familia del negrito.

Escenario: Tienes que hacer un viaje.
Año 1977 : Viajas en un avión de Iberia, te dan de comer y te invitan a lo que quieras de beber, todo servido por azafatas espectaculares en un asiento en el que caben dos como tú.
Año 2007: Entras en el avión abrochándote el cinturón de los pantalones que te han hecho quitar para pasar el control, te sientan una butaca en la que si respiras profundo le metes el codo en el ojo al de al lado y si tienes sed el azafato maricón te ofrece una carta con las bebidas y sus precios subidos un 50% por que si. Y no protestas por si acaso cuando aterrizas te meten el dedo mas largo del mundo por el culo para ver si llevas drogas.

Escenario: Pedrito, 19 años, gran fama de macarra ganada a base de horas en los futbolines, chupa de cuero con piezas metálicas de mecheros engarzadas y Derbi FDS trucada
Año 1977: Pedrito es el AMO.
Año 2007: Tras un linchamiento público a nivel nacional, con especial ensañamiento por parte de algunos tertulianos televisivos habituales y ministras progres, Mercedes Milá consigue restaurar la pena de muerte en España. Pedrito tiene el honor de ser el primer condenado a muerte por la nueva ley con carácter retroactivo.

Escenario: Relación habitual entre padre e hijo.
Año 1977: Le pido dinero a mi padre para salir.
Año 2007: Mi padre me pide dinero para apaciguar al banco.

Escenario: Disciplina escolar.
Año 1977: Hacías una putada en clase. El profesor te metía dos buenas hostias bien merecidas. Al llegara a casa tu padre te arreaba otras dos.
Año 2007: Haces una putada. El profesor te pide disculpas. Tu padre te pide disculpas y te compra una moto.

Escenario: llega el 28 de octubre.
Año 1977: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. No pasa nada.
Año 2007: Llega el día del cambio de horario de verano al horario de invierno. La gente sufre trastornos del sueño, depresión y amenorrea.

Escenario: El fin de las vacaciones.
Año 1977: Después de chuparse una caravana del copon con toda la familia metida en un seiscientos tras 15 días de vacaciones en la costa, se terminan las vacaciones. Al día siguiente se trabaja y no pasa nada.
Año 2007: Después de volver de Cancún, en un viaje todo pagado. Se terminan las vacaciones y la gente sufre trastornos del sueño, depresión y seborrea.

Acufen

El acúfeno es la percepción de uno o varios sonidos en los oídos, que no proceden de una fuente de emisión externa. Suelen ser pitidos o zumbidos, aunque algunos pacientes refieren la sensación de oir del sonido del mar, grillos o burbujeos. La percepción de sonidos de unos segundos de duración se considera normal, pero cuando la duración de éstos se prolonga durante horas o bien se presentan de una forma constante, el acúfeno corresponde a un fenómeno patológico de la vía auditiva. Esta patología es mucho más frecuente de lo que pensamos. En Estados Unidos se estima que más de 40 millones los presentan y de ellos, 10 millones están seriamente afectados. Extrapolando estos datos a la población española, más de 800.000 personas la padecen.


Fòrum d'acúfens
Font: Unidad de Acúfenos e Hiperacústia

Satisfaction

I can't get no satisfaction,
I can't get no satisfaction.
'Cause I try and I try and I try and I try.
I can't get no, I can't get no.

When I'm drivin' in my car
and a man comes on the radio
and he's tellin' me more and more
about some useless information
supposed to fire my imagination.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say.

I can't get no satisfaction,
I can't get no satisfaction.
'Cause I try and I try and I try and I try.
I can't get no, I can't get no.

When I'm watchin' my TV
and a man comes on to tell me
how white my shirts can be.
Well he can't be a man 'cause he doesn't smoke
the same cigarrettes as me.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say.

I can't get no satisfaction,
I can't get no girl reaction.
'Cause I try and I try and I try and I try.
I can't get no, I can't get no.

When I'm ridin' round the world
and I'm doin' this and I'm signing that
and I'm tryin' to make some girl
who tells me baby better come back later next week
'cause you see I'm on losing streak.
I can't get no, oh no no no.
Hey hey hey, that's what I say.

I can't get no, I can't get no,
I can't get no satisfaction,
no satisfaction, no satisfaction, no satisfaction.

Satisfaction (Rolling Stones, versió de PJ Harvey i Björk)

Les relacions de la Mediterrània

Des dels orígens, les relacions entre els diversos pobles de les dues ribes de la Mediterrània s’han guiat pel comerç i la cultura, però també pels conflictes. Les diferents cultures i identitats avui existents a la mediterrània, són resultat de múltiples creuaments, migracions, influències i canvis.

De totes maneres no sempre en som conscients, potser perquè la manera com s’ha recordat un passat comú a ambdues ribes, s’ha fet des de l’egocentrisme de cada regió, obviant, o fins i tot menyspreant, les aportacions de l’altra banda.

A la riba sudoriental li devem els orígens de les civilitzacions grecollatines, l’arquitectura, la filosofia, l’astronomia i les matemàtiques, però això sovint queda amagat. Bona part de l’herència cultural ha perdurat fins als nostres dies, però pràcticament enmig de la ignorància.

La civilització arabomusulmana va ser la més avançada des del segle VII fins al XII. En aquest període es va expandir l’Islam, com a voluntat de voler canviar els homes, imposant-se per la força quan era necessari, però aconseguint ésser acceptat en la vida quotidiana. El declivi comença a dibuixar-se a finals del segle XV, amb la conquesta de Constantinoble per part dels otomans i l’expulsió dels musulmans de Granada.

A partir d’aquest moment la Mediterrània Europea marca el tempo, amb el Renaixement, la Revolució Francesa, la Revolució Industrial. Els drets de l’home, la investigació científica, i la fabricació d’armes noves i potents. Qualsevol intent de progrés de la part sud va ser esberlada per la riba nord. La maximització de les diferències es deu a causes econòmiques, culturals i colonials.

Actualment, el graó que separa la Mediterrània occidentalitzada de la resta cada vegada és més gran. Econòmicament, Espanya, França i Itàlia, congreguen un pes dins l’economia mundial molt superior a la resta de països del Mediterrani; culturalment, aquests tres mateixos països són els líders en les publicacions de llibres o pel•lícules, mentre que de la riba sud només Egipte i Turquia tenen un pes diferenciat de la resta de països. I similar és el comportament en temes d’investigació científica, turisme o el camp audiovisual.

Cal posar la mirada cap al futur, i preguntar-se què és el que més convé al conjunt de la Mediterrània, un conjunt que no es coneix ni es reconeix. Diverses organitzacions han buscat respostes, han intentat realitzar cooperacions globals, establir unes regles del joc on el respecte a les cultures i religions hi siguin presents, però també una col•laboració, una cooperació en educació, formació, ciència i tecnologia. El rerefons d’aquesta voluntat integradora però, passa pel fet de tenir controlats, des de la Mediterrània europea, els fluxos migratoris, el terrorisme islàmic i el tràfic d’estupefaents. Més que la voluntat d’ajudar a millorar la situació de les regions més desafavorides, el que es pretén és mantenir controlats certs sectors que podrien representar un perill, per al món occidental. Es busca una coexistència sota el domini del pensament europeu.

La Mediterrània, com a gran focus de la civilització, de l’avenç i del progrés, de la història més coneguda, li tocarà continuar jugant un paper important en els temps que vénen. Les polítiques que es prenguin des de la riba nord, han de saber adequar-se a les característiques de la riba sud-est. Nosaltres que tenim el poder econòmic, una democràcia política, la tecnologia necessària, cal que sapiguem aplicar, en la seva justa mesura, la manera de conviure al voltant d’aquest mar entre terres, sense imposicions i sense creure’ns ser els posseïdors de la veritat absoluta.

Ressenya de l'article: "Colonialismo, comercio y conflictos entre las dos orillas: Algunas constantes desde los orígenes a nuestros días", de Paul Balta.

La ciutat difusa

No sé

No sé de què parlar. Podria intentar fer una anàlisi del conflicte de Kènia; o podria intentar fer un discurs excitat davant la més indecisa de les primàries nordamericanes; o opinar meravelles de la cançó dels Beatles que la Nasa va projectar cap a l'estrella Polaris en moitu del seu 5oè aniversari; o bé podria valorar subjectivament què en penso de que s'intenti impedir a ANV i al PCTB presentar-se a les eleccions; o diferir de les interpretacions del comunicat de la jerarquia eclesiàstica espanyola; o predir quin dia podré anar de Barcelona a Tarragona en TAV; lamentar-me de que els polítics ens creguin tan ingenus, tan necessitats d'una confiança que tan sols ells necessiten...

O podria parlar de tu, de la impressió del dia que ens vam retrobar, del moment en que ens vam abraçar, riure i tocar. Dels 4 dies que van servir com a pastilla buida pels dies que vindrien, esperant el següent moment, en que el destí, en forma de línia de vol de baix cost, comencés a donar forma a la millor de les maneres d'imaginar el que encara ha de passar.

Eleccions sèrbies

Hagués estat de maleducat no parlar de les eleccions generals de Sèrbia, dient-nos "Tandebò visquéssim a Belgrad". Així doncs citem que ha guanyat el candidat europeista, Boris Tadic, amb qui ja ens coneixíem per ser l'anterior president i felicitar-nos pel blog. Nosaltres el felicitem a ell, més que per la victòria a les eleccions, per el fairplay, que esperem que continui a l'hora de negociar el futur de l'autonomia de Kosovo. A continuació plagiem un fragment de notícia del diari Avui.

El candidat del Partit Demòcrata, l’europeista i socialdemòcrata Boris Tadic, va aconseguir ahir una ajustada victòria sobre el presidenciable del Partit Radical, l’ultradretà Tomislav Nikolic, en la segona volta de les eleccions presidencials sèrbies. Tadic, el candidat predilecte de la Unió Europea, va obtenir un 51,2% dels vots, mentre que Nikolic es va quedar amb el 47,2% dels sufragis, quan hi havia escrutat un 47,5% de les paperetes.

La participació, d’un 67,6% (uns 4,5 milions de vots), és la més alta des de la derrota de Slobodan Milosevic a les urnes l’any 2000. Els analistes coincideixen que aquests comicis han estat considerats “crucials” per la majoria de la població davant la imminent separació de Kosovo.

Република Србија је демократска држава заснована на владавини права и социјалној правди, начелима грађанске демократије, људским и мањинским правима и слободама и припадности европским принципима и вредностима.

Aim for a smile

I've seen death as it sneaked up behind you
Patiently taking its aim
As it aimed for the spark in your eyes
Resistance from here looked so lame
What used to scare me is not worth one thought
As I cling the memory of
Pitch black coffee and cigarette used while I aimed for a smile on your face

I tried to sit straight up the side of your bed
And pour my thoughts straight down the drain
When it pours I'd much rather get wet
Than to shelter my thoughts from the rain
While I chill my guitar to your amplified breath
And hum away thoughts of your death
All I got left is one awkward embrace
My last aim for a smile on your face


Aim for a smile (Slowblow)

Què és l'èxit...?

Als 3 anys,.... No fer-s'ho a sobre
Als 6 anys,.... Recordar el que vas fer durant el dia
Als 12 anys,... tenir molts amics
Als 18 anys,... tenir carnet de conduir
Als 20 anys,... tenir relaciones sexuales
Als 35 anys,... tenir molts calés
Als 50 anys,... tenir motíssims calés
Als 65 anys,... tenir relaciones sexuales
Als 70 anys,... tenir carnet de conduir
Als 75 anys,... tenir molts amics
Als 80 anys,... Recordar el que vas fer durant el dia
Als 85 anys,... No fer-s'ho a sobre


Quines coses... Les voltes que dona la vida!

El publicista

Había un ciego sentado en un andén de París con una gorra a sus pies y un pedazo de madera escrita con tiza blanca:
"Por favor ayúdeme soy ciego".

Un publicista del área creativa que pasaba enfrente de él, paró y vió una pocas monedas en la gorra.
Sin pedir permiso, cogió el letrero, lo volteó, tomó la tiza, y escribió otro anuncio, volvió a colocar el pedazo de madera a los pies del ciego y se fué.
Al caer la tarde, el publicista volvió a pasar enfrente del ciego que pedia limosna.Su gorra, ahora, estaba llena de billetes y monedas.
El ciego reconoció las pisadas del publicista y le preguntó si habia sido él quien reescribiera el letrero, sobretodo queriendo saber lo que habia escrito.
El publicista respondió: "nada que no esté de acuerdo con su anuncio, pero con otras palabras" y sonriendo continuó su camino.

El ciego nunca supo lo que estaba escrito, pero su nuevo letrero decia:
"Hoy es primavera en París y yo no puedo verla".