Die Meister, die Besten.

Ceux sont les meilleurs equipes,
Es sind die aller besten
Mannschaften, the main event.
Die Meister, die Besten,
les meilleurs equipes, the champions.
Les grandes et les meilleurs!
Eine grosse stattliche
Veranstaltung, the main event:
These are the men,
Sie sind die Besten,
These are the champions!
Die Meister, die Besten,
les meilleurs equipes, the champions.
Die Meister, die Besten,
les meilleurs equipes, the champions.

Biocombustible

Michael Ramirez

Los planetas

Los planetas son la única preocupación
que gira alrededor
de más de un investigador,
sus misterios son objeto de estudio que yo
sigo con gran atención,
su origen y composición.

Cada día sabemos algo más
de los planetas que nos dan
nuevas pistas,
si quisieras nos podríamos juntar
en la otra cara lunar a escondidas,
a escondidas.

Dicen que después de una explosión inicial
todo empezó a caminar
de la forma más natural,
no sé que pensar, quiero creer que es verdad,
yo ando en mi propio Big Bang
y no sé cuándo acabará.

Todavía, cuando un meteorito cae,
su revolución nos trae de cabeza;
si quisieras nos podríamos juntar
en la otra cara lunar a escondidas,
a escondidas

Los planetas (La Buena Vida)

Dos mil euros

Cientos de esquirlas hundiéndose bajo tu piel, proyectiles de cristal que desgarran tejidos y cercenan una vida. Sangre y sudor, pupilas inertes, una melena sobre el volante. Treinta y siete años que se deshilachan en un Lexus. Resignada, contemplas el constante goteo de la muerte sobre el salpicadero (por fin entiendes el verdadero significado de la palabra, quizá no merecía la pena morir por ello). Reconoces en seguida ese sonido; es el grifo de tu casa, siempre goteaba, lo escuchabas hipnotizada cuando eras una niña de coletas y uniforme. Recuerdos de una infancia. Un colegio de pago, y una cartulina blanca con purpurina roja espolvoreada. Ahora es tu sangre la que con violencia decora la tapicería. Gotas caprichosas y cínicas que dibujan la Costa Azul. Ya no habrá navidades con tu hija en Francia, le acabas de regalar demasiadas preguntas a una niña de cuatro años. [...]

Raúl Ferruz

Revolução dos Cravos

Per tu

Geografia Cultural

En el moment que la ciència geogràfica esdevé més acadèmica (finals del XIX, principis del XX), i es van diferenciant noves branques de la geografia, als EUA i a partir de l'obra de Carl. O. Sauer, professor de la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, s'inicia la més coneguda de les escoles de la Geografia Cultural.

Centrada en l'estudi dels "paisatges culturals", aquest concepte que ressalta la capacitat dels coneixements i activitats humanes per modificar i construir paisatges, es vist com una reacció a les idees geogràfiques predominants a l'inici de la carrera de C. O. Sauer, descrites com a "determinisme geogràfic", on es considerava l'acció humana com a directament condicionada o "determinada" pel marc físic on s'assentava.

L'article "Recent Developments in Cultural Geography", publicat l'any 1927 per Sauer, es una fita per a la Geografia Cultural, en una línia que durant molts anys ha estat estudiada pels geògrafs americans i la Carla.

A Europa el concepte de Geografia Cultural ha anat més lligat al de Geografia Humana, ressenyant-se com a precursors a Friederich Ratzel a Alemanya, o bé Paul Vidal de la Blache a França.

La Geografia Cultural, a dia d'avui, abasta camps tant actuals com la globalització, l'hegemonia cultural o bé el colonialisme i l'imperialisme, així com els temes clàssics de regió cultural o paisatge cultural.

Text original de Viquipèdia

Should I stay or should I go

Darling you gotta let me know
Should I stay or should I go?
If you say that you are mine
I'll be here 'til the end of time
So you got to let know
Should I stay or should I go?

Always tease tease tease
You're happy when I'm on my knees
One day is fine, next is black
So if you want me off your back
Well come on and let me know
Should I Stay or should I go?

Should I stay or should I go now?
Should I stay or should I go now?
If I go there will be trouble
An' if I stay it will be double
So come on and let me know

This indecision's bugging me
If you don't want me, set me free
Exactly who'm I'm supposed to be
Don't you know which clothes even fit me?
Come on and let me know
Should I cool it or should I blow?

Should I stay or should I go now
If I go there will be trouble
And if I stay it will be double
So you gotta let me know
Should I stay or should I go?

Should I stay or should I go (The Clash)

Deixar

• Posar o col·locar, algú, (allò que subjecta) en un lloc


• Cedir (una cosa) per a usar-la un cert temps, prestar


• Precedint un infinitiu introduït amb la preposició de, cessar, acabar


• Fer, una cosa, una marca, un senyal que resta com a empremta


• Cessar d'ésser o estar en un lloc, d'anar per un indret


• Cessar d'ésser o d'estar amb una persona, de tenir-hi relació, tracte, abandonar


• No prosseguir (alguna cosa), renunciar-hi, abstenir-se de fer-la


• Fer que resti (una persona o una cosa) en un estat determinat


• Cessar de retenir (una cosa) i posar-la en possessió d'altri


• Fer que algú continuï tenint (alguna cosa), no prendre-la-hi, no desposseir-l'en

La veu

Treinta mil años después de su extinción, el hombre de Neanderthal rompió su silencio y su voz se volvió a escuchar en pleno siglo XXI gracias a la simulación de unos científicos.

La veu de l'home de neanderthal

Passeig

Flor de liz

Valei me Deus
É o fim do nosso amor
Perdoa por favor
Eu sei que o erro aconteceu
Mas não sei o que fez
Tudo mudar de vez
Onde foi que eu errei
Eu só sei que amei
Que amei que amei que amei
Será talvez
Que minha ilusão
Foi dar meu coração
Com toda força pra essa moça
Me fazer feliz
E o destino não quis
Me ver como raiz
De uma flor de liz
E foi assim que eu vi
Nosso amor na poeira poeira
Morto na beleza fria de Maria
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu
Valei me Deus
É o fim do nosso amor
Perdoa por favor
Eu sei que o erro aconteceu
Mas não sei o que fez
Tudo mudar de vez
Onde foi que eu errei
Eu só sei que amei
Que amei que amei que amei
Será talvez
Que minha ilusão
Foi dar meu coração
Com toda força pra essa moça
Me fazer feliz
E o destino não quis
Me ver como raiz
De uma flor de liz
E foi assim que eu vi
Nosso amor na poeira poeira
Morto na beleza fria de Maria
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu
E o meu jardim da vida
Ressecou, morreu
Do pé que brotou Maria
Nem margarida nasceu

Flor de liz (Djavan)

Steak pie

M'agrada pensar que tot i no compartir les agendes, ni la botiga de queviures, ni els llocs de beure, ni les marques de cervesa, ni el carrer on viure, ni el llit on dormir, ni les revistes que llegir, ni la tassa d'esmorzar, ni la llengua que parlar, ni el carril per on conuir, ni el clima que patir, ens queden experiències comunes.

I tot i que les noves experiències no les pugui viure amb tu, em produeixen la mateixa alegria que anys enrera. Tan sols puc afegir un "iuju-iupi" majúscul, mentres espero rebre'n els detalls.

Ceba

Tot

Esperar, esperar allò que fa que tiris endavant. Allò que ja forma part de la teva rutina, i que et sembla que sense ell no tindràs prou forces per mantenir-la. Però de cop i volta, et demostres que no es veritat, que no el necessites per convèncer-te a tu mateix que n'ets capaç. Cau el vel i t'adones que la teva por, que t'ha convertit en un submís, sense veu ni vot, no existeix. I ara, sol, ho tens tot.

Blanc

Ja mai més estaré trist pensant en tu
Ja mai més estaré trist pensant en mi.

Blanc (u_mä)

Solitud

Tots riuen i parlen i es fan bromes, però la frontera de la llengua t'impedeix sentir-te'n part. Fas veure que llegeixes, que tens coses més importants, que no tens perquè anar a riure-li les gràcies al líder mundial. Però de fet jugues amb el bolígraf i penses per un instant en fer un dibuix.

Harapo, jirón.

harapo.

(De [h]arpar, quizá infl. por trapo).

1. m. andrajo (‖ pedazo o jirón de tela).

2. m. Líquido ya sin fuerza, o aguardiente de poquísimos grados, que sale por la piquera del alambique cuando va a terminar la destilación del vino.

andar, o estar, alguien hecho un ~.

1. locs. verbs. coloqs. Llevar muy roto el vestido.

jirón.

(Del fr. giron, regazo).

1. m. Faja que se echaba en el ruedo del sayo o de la saya.

2. m. Pedazo desgarrado del vestido o de otra ropa.

3. m. Pendón o guion que remata en punta.

4. m. Parte o porción pequeña de un todo.

5. m. Heráld. Figura triangular que, apoyándose en el borde del escudo, llega hasta el centro o corazón de este.

6. m. Perú. Vía urbana compuesta de varias calles o tramos entre esquinas.

El rap dels conills

Així és com a Belgrad combatim la manca d'imaginació.

La US Army t'ajuda a carregar la compra del Carrefour

i la versió millorada, que tot avança:



Gràcies baixinho.