L'avorriment és un sentiment desagradable basat en la rutina, en la manca de sentit i interès del que passa al voltant de la persona o de l'activitat que aquesta realitza. Quan és un estat molt freqüent pot ser un símptoma de depressió. Un sinònim pot ser tedi i l'antònim la diversió.
En literatura, l'ennui o spleen (termes en francès i anglès respectivament) és un tema habitual a partir del Romanticisme. El protagonista pateix perquè el seu entorn no el pot satisfer, busca el plaer, l'elevació, però no l'aconsegueix, tot el cansa i avorreix.
Autors com Charles Dickens, Charles Baudelaire o Arthur Schopenhauer li han dedicat moltes planes. Els afectats d'avorriment crònic, a les seves històries, són gent que ja té cobertes les necessitats materials i que no aconsegueix omplir les altres, ni amb relacions ni amb activitats. I aquestes, són les seves lamentables conseqüències...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
a_vor_ri_ment
Estat transitiu d'hom, quan és incapaç per sí mateix de desenvolupar una activitat que li permeti no pensar i consumir energia física, alhora que no pren consciència d'allò que està fent.
En realitat m'he inventat la definició (potser es nota i tot). M'haureu de disculpar, és el que fa l'avorriment.
Publica un comentari a l'entrada