La petanca, és un esport disputat entre dos jubilats o dos equips de majors de 65 anys que consisteix a fer rodar unes boles fins a situar-les al més a prop possible del bolig, no confondre amb el boli Bic. Guanya l'avi o parella d'avis que s'hi aproxima més. El joc de boles és tan antic com els jocs en boles o la civilització del lleure, passant d'Egipte a Grècia, amb una petita parada a Lesbos, illa de les boles i les lesbis, on hauria estat introduït en diversos forats, fins arribar a la Gàl·lia, lloc d'origen del grup armat GAL. Les boles foren primerament d'argila, de pedra, després de fusta, d'acer i finalment de plàstic plenes d'aigua. Però, després dels jugadors de boles de l'Edat Mitjana, l'Edat d'Or de les boles de qualsevol tipus fou certament la Renaixença quan la noblesa s'ampara tant del joc com del bilboquet i del joc de palma (que esdevindrà el tennis). No se sap per quin motiu, semblaria que el joc de boles hagués estat prohibit a França des del 1629 fins a la Revolució francesa. Es creu que va ser prohibit degut al lloc on les franceses guardaven les boles de petanca. Les reivindicacions populars burgeses per a poder recuperar la petanca van donar resultats el 1789, amb la Revolució.
El mot petanca, que prové del llati "peta" que vol dir rebentar, i "anca" que vol dir cames, entrecuix, deu el seu nom a la hipòtesis de les dones franceses que amagaven les boles dins el seu potorrín, en francès le cheau-cheau. Caldrà tanmateix esperar el primer concurs oficial a la Ciutat el 1910 perquè el mot siga oficialitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada