El sistema ptolemaic ens diu que la Terra es troba al centre de l'Univers, és esfèrica i immòbil. L’esquema bàsic que segueix per a descriure el moviment dels planetes és la combinació de dos moviments: un epicicle i un deferent. Els planetes, a la vegada que orbiten de forma excèntrica al voltant de la terra, entorn al deferent, descriuen un petit epicicle, el centre del qual és un punt vuit del deferent. El centre del moviment planetari no és ni el centre del deferent ni la Terra: el centre de l'epicicle de cada planeta es mou a una velocitat constant en relació a un punt anomenat equant. L'equant és simètric a la Terra, però es troba al costat oposat del centre del deferent. D'aquesta manera, la velocitat en la part de la circumferència que és més pròxima a la Terra augmenta; i en la part més llunyana, disminueix.
L’epicicle va ser creat per Apol·loni de Pergamo, i Hiparc de Nicea el va perfeccionar. Ptolomeu va ser el primer que va introduir l'equant, per tal de representar més adequadament certes característiques del moviment celeste.
Amb totes aquestes introduccions, Ptolomeu violava el principi d’uniformitat dels moviments dels planetes al voltant del centre de rotació; però amb el seu raonament, va proporcionar una explicació a certs problemes que fins llavors estaven sense resoldre. Per exemple, explica que la retrogradació dels planetes no es produeix en el mateix punt durant les successives revolucions; l’augment de brillantor dels planetes durant la retrogradació; i també que els planetes no sempre necessiten el mateix temps per a recórrer l'elíptica.
Ptolomeu va diferenciar Mercuri i Venus de la resta de planetes. Va col·locar el centre dels seus epicicles sobre la línia que unia la Terra i el Sol, per així intentar explicar que aquests planetes només es poden observar en les proximitats del Sol.
A part dels planetes, Ptolomeu creia que el Sol, la Lluna i les estrelles també giraven al voltant de la Terra, arrossegats per una gran esfera anomenada primum movile. El Sol, la Lluna i els planetes tenen un moviment propi que se suma al del primum movile. En canvi, les estrelles estan situades en posicions fixes sobre la superfície de l’última esfera. L’ordre que va establir per col·locar els cossos celests al voltant de la Terra va ser aquest: Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter, Saturn, i per acabar, les estrelles fixes.
Ptolomeu afirmava explícitament que amb el seu sistema no pretenia fer una descripció de la realitat, que només era un mètode de càlcul. I encara que la seva teoria és insostenible perquè parteix de supòsits falsos, des d’un punt de vista matemàtic és coherent amb ella mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada