La narcolèpsia és un trastorn neurològic crònic causat per la incapacitat cerebral de regular normalment els cicles de somni i despertar. En diversos moments del dia, les persones amb narcolèpsia experimenten impulsos fugaços de dormir. Si l'impuls es torna aclaparant, els pacients es queden dormits durant períodes que duren des d'uns segons a diversos minuts. En casos rars, algunes persones poden romandre dormides durant una hora o més.
Els episodis de somni narcolèptic poden produir-se en qualsevol moment, i per això freqüentment són profundament incapacitants. Les persones poden quedar-se dormides involuntàriament en el treball o l'escola, mentre estan conversant, jugant, menjant, o, més perillosament, manejant un automòbil o operant altres tipus de maquinària potencialment perillosa. A més de la somnolència diürna, tres altres símptomes principals caracteritzen freqüentment la narcolèpsia: cataplexia, o la pèrdua sobtada del to muscular voluntari; al·lucinacions vívides durant l'inici del somni o al despertar; i breus episodis de paràlisi total al començament o al final del somni.
La narcolèpsia no és rara, però és una afecció poc reconeguda i diagnosticada. D'acord amb les estimacions actuals, el trastorn afecta al voltant d'un de cada 2.000 nord-americans, un total de més de 135.000 individus. Després de l'apnea obstructiva del somni i la síndrome de les cames inquietes, la narcolèpsia és el tercer trastorn del somni primari més freqüentment diagnosticat trobat en els pacients que busquen tractament en clíniques del somni. Però la taxa exacta de prevalença segueix sent incerta, podent el trastorn afectar a un segment més gran de la població del que actualment s'estima.
La narcolèpsia apareix en tot el món en tots els grups ètnics i racials, afectant a ambdós sexes per igual. Però les taxes de prevalença varien entre les poblacions. Comparades amb la població dels Estats Units, per exemple, la taxa de prevalença és substancialment menor a Israel (al voltant d'un en 500,000) i considerablement major en el Japó (al voltant d'un en 600).
Els episodis de somni narcolèptic poden produir-se en qualsevol moment, i per això freqüentment són profundament incapacitants. Les persones poden quedar-se dormides involuntàriament en el treball o l'escola, mentre estan conversant, jugant, menjant, o, més perillosament, manejant un automòbil o operant altres tipus de maquinària potencialment perillosa. A més de la somnolència diürna, tres altres símptomes principals caracteritzen freqüentment la narcolèpsia: cataplexia, o la pèrdua sobtada del to muscular voluntari; al·lucinacions vívides durant l'inici del somni o al despertar; i breus episodis de paràlisi total al començament o al final del somni.
La narcolèpsia no és rara, però és una afecció poc reconeguda i diagnosticada. D'acord amb les estimacions actuals, el trastorn afecta al voltant d'un de cada 2.000 nord-americans, un total de més de 135.000 individus. Després de l'apnea obstructiva del somni i la síndrome de les cames inquietes, la narcolèpsia és el tercer trastorn del somni primari més freqüentment diagnosticat trobat en els pacients que busquen tractament en clíniques del somni. Però la taxa exacta de prevalença segueix sent incerta, podent el trastorn afectar a un segment més gran de la població del que actualment s'estima.
La narcolèpsia apareix en tot el món en tots els grups ètnics i racials, afectant a ambdós sexes per igual. Però les taxes de prevalença varien entre les poblacions. Comparades amb la població dels Estats Units, per exemple, la taxa de prevalença és substancialment menor a Israel (al voltant d'un en 500,000) i considerablement major en el Japó (al voltant d'un en 600).
Font: Vikipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada