Des dels orígens, l’ésser humà ha conviscut amb la naturalesa, amb el paisatge natural. Fins fa poques dècades la naturalesa en sí proporcionava a l’home i a la dona una sèrie de recursos imprescindibles per a la vida. En l’actualitat, sobretot en el món occidental, l’ésser humà busca uns altres valors en el paisatge natural, en part per fugir del paisatge urbà. Amb aquesta excusa, les institucions polítiques tenen el deure de vetllar, mantenir, gestionar el paisatge, i d’educar, de dotar de valors, la societat civil perquè en tingui consciència i cura. De fet la societat, potser perquè gaudim d’un estat del benestar que procura posar al nostre abast els serveis més necessaris, és conscient, a grans trets, de diferents qüestions mediambientals, i per la seva part, les forces polítiques, han de respondre a aquesta voluntat social tenint projectes per la gestió i preservació del territori. Algunes vegades es farà amb més encert, d’altres es considerarà l’actuació com una autèntica barbàrie, i és que mai plou al gust de tothom.
De fet, no sé amb certesa quin és el camí a seguir. Està molt bé que els pagesos i pastors del Pallars rebin subvencions per mantenir viva la seva professió, que ajuda a mantenir la diversitat que regeix aquell lloc. Però per altra banda, quin sentit té convertir la muntanya en un parc temàtic, on res del que hi puguis veure sigui real? On qualsevol paratge que vulguis observar, qualsevol camp de sègol que vulguis fotografiar, hagi estat conservat expressament perquè la gent pugui anar allà a fer-se la foto? Quina gràcia tenen aquelles vaques d’attrezzo?
És clar que si no es promociona aquest tipus d’activitat teatral, aquell lloc seria un poble abandonat on l’homogeneïtzació de la massa forestal ho acabarà envaint tot, perdent tot allò que el feia únic. Així doncs, com gairebé tot en aquesta vida, els paràmetres que han de regir les actuacions que s’han de dur a terme ens aquests paisatges són el sentit comú, el respecte i una conducta responsable per trobar el terme mig entre les parts implicades que estiren cap al camí que més els interessa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Jo penso que els haurien d'enviar a prendre pel cul a tots. M'explico:
Els pagesos? que volen? volen plantar patates o no? o volen criar blat de moro transgènic ultraproductiu clònic que ni les orugues se'l puguin menjar (perquè està clar que jo no me'n menjaré pas d'aquest, abans quicos barbacoa de la Frit Ravich rosegats per les rates del magatzem de la botiga de xuxeries que fa 40 anys que s'aguanta gràcies a un d'aquells contractes antics). Ah no, ara els pagesos munten cases de turisme rural per a que els gilipolles vagin en bici, malles de Rominger i casc de Pantani i després vagin a tocar les mamelles a les vaques en un trist intent virtual de posar-se en la pell d'un home de pagès. Així doncs, els pagesos ja no tindran cura dels porcs ni les vaques sinó dels gilipolles i les cacatúes urbanes. Cert és doncs, que ens trobem davant d'un canvi de rol. Per tant, si la ciutat va al camp, que tenim a la ciutat?
Ben fàcil, ara les ciutats estan ocupades per els residents de ciutats "desconnectades" de les grans àrees d'influència que en comptes d'anar al camp a fer de pagesos, van a la ciutat a fer d'urbanites. Això vol dir: anar a passejar pels barris vells de les ciutats i fer un gelat a la Dino, anar als centres comercials de les ciutats i a veure quatre museus de merda on fan exposicions sobre escultors modernistes que dobleguen ferros rovellats. A més, aquests moviments pendulars per motius lúdics i d'oci, es veu reforçat per la molesta presència de turistes que venen a menjar paella del paellador, a veure Sangria, a posar-se barrets de Chicanos i a tornar-se pellrojes, tot i que en realitat voldrien ser morenos. Aquest mateixos visitants, al segon dia d'estada en terres forasteres, es dirigeixen com si fossin la sirena de 1,2,3 splash van a buscar el mar. Bé, el mar el mar... van a buscar la platja. bé, la platja la platja... Van a buscar el sol i la platja. Bé, el sol i la platja el sol i la platja...
Van a buscar el sol, la platja, la muntanya, els centres comercials i la verge maria i la mare que els va parir a tots plegats ostia.
Ho volen tots aquest?
Mireu ja ho tinc: la culpa és dels turistes. Jo els foteria tots en un calaix.
Publica un comentari a l'entrada