dissabte, 13 d’octubre del 2007

Astronauta rimador



Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? déu de l'univers,
no me diguis que me deixes aquí tirat i allí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a la galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? me mor de ganes.
Som l'astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som l'atronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou qui marca la marca
qui dóna el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i que és una droga fina, 9876543210 ignició
controla! que un led vermell s'encén
controla! que un led vermell s'encén
I preparant el viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a la lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem les paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! la pena me deixa fet una puta braga i me costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m'enrevolten controlen cada peça
d'un transbordador filigrana i no fallen o gairebé no fallen
les màquines perfectes Macintosh.
La finestra, estrelles que se precipiten, iogurts de merda seca,
l'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I el xòfer del vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
La cuina se posa a mil i el menjador se peta i el cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i el mosso de la cuina és nou,
ningú li ha explicat ni que ha de fer i les bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què! que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà el negoci... que m'és igual que jo només ho dic,
senyora, com se pot imaginar tot això a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir...
Som l'astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen els motors,
som l'astronauta noranta i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu rotja,
creu verda, semàfor no t'assustis company de carretera amic per sempre més.

ANTÒNIA FONT