Sopant sopa de la iaia pensava... quin gust de iaia que té la sopa. Arribarà un dia que no podré tornar a assaborir els menjars autèntics de la meva àvia.
En canvi, penso que els meus néts sempre podran sopar sopa de la seva iaia o avi, perquè tindrà el mateix gust que la que surt del tetrabrick. No podran enyorar els menjars dels grans de la seva família perquè tot és envasat. O de fet sí, podran transportar-se a la infància amb tan sols tastar una llauna de fabada litoral.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada