Fred

Parlava amb en Dani a la terrassa del Sancho Panza, quina puta rasca. A Edimburg diuen que estan a 7ºC, mentre aque aquí estem a 0'5ºC. I això que és la Costa Brava, que la gent paga per venir aquí, com deia en Jevi, que en pau descansi.

Discutim sobre l'efecte mediàtic que ha rebut el canvi climàtic, sobre si n'hi ha per tant o no... No ho sabem, perquè tan sols som persones que gaudim dels privilegis del nou món, de l 'estadi del camí on ha arribat l'ésser humà des que fa pocs anys -en relació a l'edat de la Terra com a ésser viu- va aparèixer sobre la Terra.

Però ens sembla que si entenem el Planeta Terra com a organisme viu, com Gaya, sí que està malalta, i està lluitant contra la malaltia, com a tot ésser viu que rep impulsos externs. La malaltia és l'ésser humà, i els "leucocitos" que la convaten tenen forma de canvis de temperatura, de sequera i de tempestes...

No hem de patir. Un cop sigui eliminada la malatia de la Terra, un cop desaparegui l'ésser humà, la Terra es recuperarà d'aquests 200 anys de perversió, i les espècies sobrevivents la repoblaran i la tornaran al seu estat més pur.

El problema que té la terra és la visió antropoegoista, el fet que l'ésser humà no s'impliqui en la natura, que ens hi creguem superiors. I ens ho creiem i ho som. De fet, la podem destruir. Però ella no s'immolarà, tan sols intentarà fer-nos desparèixer, legítimament.

Si de veritat ens fa patir la salut del planeta, desapareixem d'ella, ja que sembla impossible de fer-nos en partíceps, d'integrar-nos, d'ésser natura.