Poema del Maresme

Passejant per la pineda
enmig de dosrius
orrius o plores

Pensava en montgat
que el van premià
perquè van dir:
Canet està.

Però el van matar(ó),
i em van donar
un Masnou d'argent(ona)
on hi vivia una tia(na)
que es deia Susanna

A veure si (x)iscle
a veure si m'es-caldes
malgrat que la cabrera
la tenia teià(da)
i el seu home tord era,
pela folls sempre.



Disculpin l'estupidesa.