dimarts, 22 de gener del 2008
Perill: glorieta.
A vegades la mateixa rutina, la mateixa inèrcia del dia a dia, et dóna uns dies per respirar, per descansar. Aquests moments se solen dir vacances, o festes, que serveixen per adonar-te'n del molt que necessites una organització diària que et mantingui ocupat bona part del temps. Perquè quan tens temps lliure aprofites per pensar com encararàs de nou el tornar a començar, fins i tot amb voluntat de millorar. Però arriba el dia i l'esperança que tenies, els nous plantejamets, el canvi de comportament, queda diluït per aquelles coses que són fora del teu abast. Aquelles coses que predeterminadament t'han fet actuar d'una manera i tot i reflexionar-hi i buscar-hi solucions o alternatives durant aquest temps de descans, et tornen a absorvir, et tornen a engrisar, et fan desitjar altre cop, l'arribada d'un temps per a la reflexió personal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estimat amic (suposo). Això em remet a la polèmica i paranoica teoria del caos aleatori. No és ben cert que dins d'aquest desordre i aquest viure el dia a dia tal i com ens arriva existeix un control i una previsió donada per l'experiència i l'esperit de superació espontàni? Jo penso que si i no perquè cregui en una teoria que ho intenti explicar i demostrar, no... Collons! perquè així és com visc cada dia! Adeeeeeeeeeeu
Publica un comentari a l'entrada