Feia setmanes que no m'hi deixava veure. Qualsevol excusa hagués servit per justificar-me. De fet, tampoc em van demanar explicacions. Tot semblava que continués al mateix lloc on ho vaig deixar. Ningú em va preguntar on havia estat. No em va sorprendre, tot i que ja m'havia preparat la quartada amb la que havia de respondre totes les preguntes, fins i tot tenia pensat algun acudit, alguna anècdota divertida, per colar mentre explicava els motius de la meva absència, però res. Vaig seure entremig d'ells i, en silenci, em van servir una Voll.
1 comentari:
Ei bestiola!
La puta rutina pot arribar a ser desagradable, i tant que sí i més quan un porta temps lluny dels seus i tot segueix igual. Però això converteix la rutina també en agradable. El saber que els teus continuen al mateix lloc, fent el de sempre, i no demanante explicacions per res en concret pot venir d gust.
Espero que estiguis bé. Ens viem aviat. Un petó
Publica un comentari a l'entrada