divendres, 29 de febrer del 2008

Esgotament mental induït

I vindran i t'humiliaran, t'ignoraran, voluntàriament o no.
Et passaran la mà per la cara, et faran sentir inferior, malament.
Estaran a un pas de convéncer-te, de fer-te creure que ets l'únic culpable de la situació d'estancament en que es troba la teva vida, i que no te'n sortiràs si no beus de la mateixa font que ells.
Que ets tu el que falla, el que no està a l'alçada, el que no ha fet el pas, el que continua somiant amb els 17 anys.
T'ho transmetran amb la seva mirada, a vegades de pena, a vegades de vergonya aliena, de despreci, de fàstig.

Però en el fons no és que ells hagin madurat i tinguin la raó, sinó que senzillament han canviat, s'han convertit en allò que sempre havies odiat.