Les relacions de la Mediterrània

Des dels orígens, les relacions entre els diversos pobles de les dues ribes de la Mediterrània s’han guiat pel comerç i la cultura, però també pels conflictes. Les diferents cultures i identitats avui existents a la mediterrània, són resultat de múltiples creuaments, migracions, influències i canvis.

De totes maneres no sempre en som conscients, potser perquè la manera com s’ha recordat un passat comú a ambdues ribes, s’ha fet des de l’egocentrisme de cada regió, obviant, o fins i tot menyspreant, les aportacions de l’altra banda.

A la riba sudoriental li devem els orígens de les civilitzacions grecollatines, l’arquitectura, la filosofia, l’astronomia i les matemàtiques, però això sovint queda amagat. Bona part de l’herència cultural ha perdurat fins als nostres dies, però pràcticament enmig de la ignorància.

La civilització arabomusulmana va ser la més avançada des del segle VII fins al XII. En aquest període es va expandir l’Islam, com a voluntat de voler canviar els homes, imposant-se per la força quan era necessari, però aconseguint ésser acceptat en la vida quotidiana. El declivi comença a dibuixar-se a finals del segle XV, amb la conquesta de Constantinoble per part dels otomans i l’expulsió dels musulmans de Granada.

A partir d’aquest moment la Mediterrània Europea marca el tempo, amb el Renaixement, la Revolució Francesa, la Revolució Industrial. Els drets de l’home, la investigació científica, i la fabricació d’armes noves i potents. Qualsevol intent de progrés de la part sud va ser esberlada per la riba nord. La maximització de les diferències es deu a causes econòmiques, culturals i colonials.

Actualment, el graó que separa la Mediterrània occidentalitzada de la resta cada vegada és més gran. Econòmicament, Espanya, França i Itàlia, congreguen un pes dins l’economia mundial molt superior a la resta de països del Mediterrani; culturalment, aquests tres mateixos països són els líders en les publicacions de llibres o pel•lícules, mentre que de la riba sud només Egipte i Turquia tenen un pes diferenciat de la resta de països. I similar és el comportament en temes d’investigació científica, turisme o el camp audiovisual.

Cal posar la mirada cap al futur, i preguntar-se què és el que més convé al conjunt de la Mediterrània, un conjunt que no es coneix ni es reconeix. Diverses organitzacions han buscat respostes, han intentat realitzar cooperacions globals, establir unes regles del joc on el respecte a les cultures i religions hi siguin presents, però també una col•laboració, una cooperació en educació, formació, ciència i tecnologia. El rerefons d’aquesta voluntat integradora però, passa pel fet de tenir controlats, des de la Mediterrània europea, els fluxos migratoris, el terrorisme islàmic i el tràfic d’estupefaents. Més que la voluntat d’ajudar a millorar la situació de les regions més desafavorides, el que es pretén és mantenir controlats certs sectors que podrien representar un perill, per al món occidental. Es busca una coexistència sota el domini del pensament europeu.

La Mediterrània, com a gran focus de la civilització, de l’avenç i del progrés, de la història més coneguda, li tocarà continuar jugant un paper important en els temps que vénen. Les polítiques que es prenguin des de la riba nord, han de saber adequar-se a les característiques de la riba sud-est. Nosaltres que tenim el poder econòmic, una democràcia política, la tecnologia necessària, cal que sapiguem aplicar, en la seva justa mesura, la manera de conviure al voltant d’aquest mar entre terres, sense imposicions i sense creure’ns ser els posseïdors de la veritat absoluta.

Ressenya de l'article: "Colonialismo, comercio y conflictos entre las dos orillas: Algunas constantes desde los orígenes a nuestros días", de Paul Balta.