No sé de què parlar. Podria intentar fer una anàlisi del conflicte de
Kènia; o podria intentar fer un discurs excitat davant la més indecisa de les
primàries nordamericanes; o opinar meravelles de
la cançó dels Beatles que la Nasa va projectar cap a l'estrella Polaris en moitu del seu 5oè aniversari; o bé podria valorar subjectivament què en penso de que s'intenti impedir a
ANV i al PCTB presentar-se a les eleccions; o diferir de les interpretacions del comunicat de la
jerarquia eclesiàstica espanyola; o predir quin dia podré anar de Barcelona a Tarragona en
TAV; lamentar-me de
que els polítics ens creguin tan ingenus, tan necessitats d'una confiança que tan sols ells necessiten...
O podria parlar de tu, de la impressió del dia que ens vam retrobar, del moment en que ens vam abraçar, riure i tocar. Dels 4 dies que van servir com a pastilla buida pels dies que vindrien, esperant el següent moment, en que el destí, en forma de línia de vol de baix cost, comencés a donar forma a la millor de les maneres d'imaginar el que encara ha de passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada