Tandebò visquéssim a Pristina (?)

Deixar enrere el passat i encaminar-se cap a un futur inestable, per la manca de desenvolupament econòmic del territori.

Faltarà que la població decideixi cap a on mirar: Si cap a Brussel·les, o cap a Tirana. Durant la segona meitat del segle XX, la carena que separa Kosovo d'Albània, va exercir d'autèntica frontera. Les condicions de vida de Kosovo, tot i que no eren per tirar cohets, eren molt millors que les que es podien trobar a Albània.

Anys més tard Milosevic va intentar fer desaparèixer la nació albanesa, en un dels moments més lamentables de la història europea més recent, a escassos quilòmetres del bressol democràtic.

I ara falta acabar de concretar la identitat kosovar, descartada la possibilitat, vista en temor des de Belgrad, que Kosovo s'acabés annexionant a Albània. Però els propis albanesos de Kosovo sembla que no ho desitgen, o senzillament, prefereixen la creació del nou estat.

Així doncs, sembla que en les properes hores podem assistir a la creació d'un nou estat. Una nova peça del trencaclosques, un territori amb unes fronteres, amb una sobirania, una economia pròpia tot i que feble i dependent. Ara hi haurà presses, per definir la bandera, l'escut, la llengua oficial, l'himne, la lletra de l'himne, un projecte de futur.