dimecres, 19 de març del 2008

Identitat

La identitat pot ser definida com tot allò que caracteritza, condiciona, un individu. La identitat es forja al llarg de la vida, a través dels impulsos que cada persona rep i assimila, de tots els coneixements que obtenim, que ens transmeten, o ens imposen, o ens indueixen. És la manera de pensar, de reaccionar, de decidir, de sentir, de percebre. La identitat és part de l'ànima de cadascú, dels records, dels moments, de la memòria.

La identitat és tot allò que perceps com a teu, material o immaterial. És el lloc on neixes, el lloc on vius, la plaça on jugaves de petit. És un sentiment de pertanyença. Són símbols. La identitat és política, la identitat és burocràcia, i també és merxandatge. És la llengua amb la que penses, la cultura.

És quelcom difícil de definir, perquè hom pot variar el seu comportament, en conseqüència del lloc on es trobi, del cercle social que l'envolti. La identitat pot ser un rol, o varis. La identitat pot ser una màscara, un saber ser en cada moment. Un mecanisme d'autodefensa per no sentir-se exclòs. Una estratègia humana per relacionar-se socialment, per sentir-se part d'un tot.

La identitat és el nom. És el cognom. És el que hi diu al DNI. És el vincle amb un territori. És l'equip de futbol. És el partit polític. És la religió. És l'escala de valors que regeix la pròpia vida.

I a vegades és difícil ser fidel a un mateix. Ser fidel a allò que creus que creus.

La identitat és la complexa resposta a l'eterna pregunta de "qui sóc".
La identitat és dinàmica, és efímera, és canviant, és el darrer record en vida.