Xusdràiver

Pels qui el fet d’aconseguir establir un planejament ordenat dels diferents aspectes centrals del seu futur és més que una simple tasca rutinària, organitzar un pla de mobilitat per aconseguir arribar a l’aeroport a una hora predeterminada se’ls pot fer una muntanya, essent conscient que en qualsevol moment poden aparèixer múltiples imprevistos, fruit de l’atzar o d’un destí predeterminat.

Aquest però no és el cas que ens ocupa. L’avió va sortir amb 20 minuts de retard, i va ser la inèrcia la que va fer que haguéssim d’esperar una bona estona abans que una veu femenina i ràpida anunciés el nostre vol.

Dues hores més tard, havíem aconseguit allò que tothom algun cop ha desitjat. Viatjar en l’espai i en el temps. En l’espai perquè després d’entrar en un gadget metàl·lic semblant a una oreneta, quan en vam sortir érem en un lloc diferent; i en el temps perquè tot i les dues hores de vol, tan sols n’havia passat una, segons les lleis internacionals referents als fusos horaris.

A mitja hora de la mitja nit, trepitjàvem el país on els homes duen faldilles i les dones tenen patilles, on el seu lema nacional en gaèlic diu allò de “Ningú no em provoca impunement”.

Vam agafar l’avió i vam arribar a Glasgow.

Ell ens esperava a l’estació de busos de Buckanan, amb una motxilla plena de llaunes de 440ml de Red Stripe. L’espetec suau però sec, alumínic, del obrir la llauna, va coincidir amb la primera d’un total de més de desenes de milers de gotes d’aigua que dels cúmuls de núvols de sobre el nostre cap, queien al ritme de la dansa que ballaven les ràfegues contundents de vent.

En Willy ens va donar unes birres i es va posar a ploure.

El bus urbà tan sols va trigar uns 20 minuts a deixar-nos davant la parada més propera a casa seva. Al baixar, com qui aprèn a l’escola el verset de Nadal, un per un li vam dir al conductor de l’autobús allò que tots els glasgouencs diuen: “Xusdràiver”.

Vam pujar dos pisos, es va obrir la porta, i l’olor a moqueta es va fer permanent. Ara ja no importava res. Teníem uns dies per impregnar-nos de l’atmosfera humida escocesa, de l'experiència del col·lega que provoca enveja als seus amics al prendre el volant de la seva vida d'una manera tan contundent. Ens esperaven Stirling i Edimburg, a més de la més cristianament futbolística de les seves ciutats, Glasgow.