Tot

Esperar, esperar allò que fa que tiris endavant. Allò que ja forma part de la teva rutina, i que et sembla que sense ell no tindràs prou forces per mantenir-la. Però de cop i volta, et demostres que no es veritat, que no el necessites per convèncer-te a tu mateix que n'ets capaç. Cau el vel i t'adones que la teva por, que t'ha convertit en un submís, sense veu ni vot, no existeix. I ara, sol, ho tens tot.