El territori, la societat i l'Estat ( V )

El territori i l’Estat

L’Estat en formes primitives, és aquell on els grups econòmics estan compostos per un habitatge amb territoris de caça, pesca o cultiu. Aquestes característiques les va perdent segons es va guanyant territori, per tant famílies o clans. Per damunt d’aquest nivell, tota expansió de la societat, és una expansió de l’Estat, que va evolucionant i desenvolupant altres funcions de caràcter més polític, organitzatiu, mai però sense renunciar a l’expansió territorial.
Les funcions organitzatives de l’Estat van en relació als recursos naturals de que es disposa en un territori limitat i la població que hi ha. Ratzel s’imagina pobles circumscrits en illes o oasis, a l’hora de defensar la no-extensió d’aquests Estats. I és que tot i que l’extensió territorial és innata en l’Estat, si la societat que hi viu creix per sobre de les possibilitats del territori, serà l’Estat el que haurà d’emprendre una lluita amb la societat imposant migracions, però també provocant el canibalisme, o la guerra civil.

Amb aquestes afirmacions, és on Ratzel està més a prop de Malthus. I ho confirma quan diu que “el progrés de la humanitat, només és possible gràcies al contacte entre els pobles i a la seva competència”.

Igualment, la societat és l’intermediari a partir del qual l’Estat s’uneix al territori. Segons com siguin els intercanvis: un Estat tindrà manca d’estabilitat i consistència si té una activitat econòmica poc avançada i un territori extens a defensar; també diu que una població poc densa que necessita molt de territori, es converteix en nòmada; i que si és una societat agrícola, arrelada al territori, transmetrà un caràcter a l’Estat segons quina sigui la distribució de les terres entre les famílies, de tal manera que si la distribució és equitativa, l’Estat resultant serà homogeni i democràtic, però si el repartiment de les terres és desigual, l’Estat tindrà un obstacle per a l’organització social.

Ratzel també estableix una altra classificació que pren com a variable l’assentament, dividint els estats en aquells en que la seva societat viu exclusivament del territori que habita; i els Estats densament poblats, que obliguen als homes a desplaçar-se del lloc on habiten per buscar aliment, o treball. Aquestes dues classificacions defineixen els comportaments de les societats rurals i les urbanes, de les que viuen de l’agricultura i la indústria.