El territori, la societat i l'Estat ( IV )

El territori i la família

L’expressió mínima, la relació més simple, de la societat amb el territori que li ofereix habitatge i aliment, és la família monogàmica.

A partir d’una casa comuna, aquesta família s’estén sobre un territori limitat que explota amb finalitats alimentàries a través de la caça, la pesca o l’agricultura. A mida que la família creix, augmenta també el territori en el que habiten. Ratzel especifica a tall de recordatori que “això tan sols pot passar, allà on el sòl és productiu, prop de rius, o allà on l’agricultura ha assolit un alt nivell de desenvolupament”.

Aquest tipus de família o clan, fa el paper de l’Estat, i a mida que hi arriben nous habitants, comencen a sorgir, o a fer-se més notables les diferències, que influiran en els desenvolupaments de les famílies, que hauran de relacionar-se entre elles per a sobreviure. El vincle que els uneix en virtut de la seva comunitat d’origen es manté i aproxima les diferents aldees, i així neix l’Estat. Com un agregat de diferents famílies en tribus o pobles, que es necessiten les unes a les altres per sobreviure, sota uns límits comuns i canviants segons les necessitats d’altres pobles veïns que també necessitin fer un pas endavant.