Prou submissió al llenguatge no verbal imposat pels Estats Units. Prou d'engegar a prendre pel cul a la gent aixecant el dit del mig de les nostres mans. Obviem també el senyal de banyes!
Trenquem una llança a favor dels insults no verbals tradicionals nostrats, tals com el "Pam-i-pipa", l'"elis-elis" o el "llengot".Preguem que aquests actes de cultura tradicional ressorgeixin de les sombres i aconsegueixin uns èxits tan grans com la "butifarra".
Així doncs, des de Belgrad, recomanem a la població que a l'hora de mostrar el seu enuig cap a d'altres éssers ho facin a partir d'aquests signes.
- Pam i pipa: Interactuen les dues mans de l'organisme humà, juntament amb el nas. Consisteix en construir un "pont" entre el propi nas i les dues mans, de manera que el nas entri en contacte amb el dit polse de la mà esquerra, al mateix temps que la mà esquerra contacta amb la mà dreta (dit petit mà esquerra - dit polze mà dreta). Un cop assolit aquest primer pas, tan sols cal moure indiscriminadament els dits índex, cor i anular d'ambdues mans al mateix temps.
- Elis-elis: Interactuen les dues mans. Consisteix en posar-se cada mà oberta al costat de cada ull. El punt de suport amb la cara torna a ser el dit polze. Següentment caldrà moure indistintament ambdues mans sense aixecar el dit polze de la cara. Pot acompanyar-se d'un llengot.
- Llengot: Interactuen el dit índex, un ull (o parpella inferior) i la llengua. Amb un dit ens estirem la part de sota de l'ull cap avall, ensenyant la zona més roja de l'ull, seguidament traiem la llengua emitint el soroll: mmmm!!!
...i si la idea no cala en la societat, sempre ens quedarà la butifarra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada