Nemo me impune lacessit

Has decidit provar sort al país on els homes duen faldilla, i on les dones tenen patilles... Deixes enrere el poble que t'ha vist créixer, on has viscut ininterrompudament fins als 18 anys, el poble que t'ha vist anar amb bici, jugar a pilota, enrollar-te amb guiris, fumar porros, caure de morros... Aquest vespre trepitjaràs una terra nova per tu, però que han trepitjat milions de persones en èpoques pretèrites, fins i tot algun ídol de joventut, com JB Toshack, Mel Gibson, Sean Connery, Rod Stewart, Mark Knofler, els germans Reid dels Proclaimers (I'm gonna be the man who get drunk next to you) o Adam Smith, de qui segur has sentit a parlar en els teus anys universitaris. Té gràcia que molts d'aquests personatges van fer el camí invers per buscar-se la vida, o canviar-la.

Espero, desitjo, que sigui una experiència enriquidora. De fet segur que ho és. Segur que tastaràs moltes sensacions que fins ara desconeixies, o potser no desconeixies, potser fins i tot ja sabies quin gust tenien, però ara tindràn una altra magnitut. Potser coses que abans et semblaven un mur, ara es transformaran es un esglaonet. Et faràs fort, segur que pateixes, que recordes, que enyores, i segur que coneixes, que descobreixes i et descobreixes.

Ves amb compte, intenta no perdre gaires coses. I no els provoquis, que segons diu el seu lema nacional en gaèlic: "Nemo me impune lacessit" (Ningú no em provoca impunement).

Ahir a la nit vaig dir adéu a un amic amb qui he passat molt bones estones, amb qui he crescut i he madurat (bé, madurar, madurar, segur que no ha estat gràcies a tu...). Hem canviat. No som els mateixos que quan estudiavem batxillerat ara fa 7 anys ben bons, 7, eh? Hem anat canviant. I ho seguirem fent.

Recorda'm. T'estimo.


I sobretot intenta fugir d'aquests, fan molta por: Centre Català d'Escòcia