13 de setembre de 2007
Una bona nit a Trieste. Esmorzar. Pensava que a Itàlia sabien fer bon cafè.
Comencem a anar cap a Eslovènia. Veiem Trieste de dia. L’autopista i les carreteres que agafem passen arran del mar. No hi ha platges. Tan sols plataformes de formigó amb baranes metàl·liques on alguna iaia pren el sol.
Creuem la frontera, som a Eslovènia. Pròxima parada Piran, un poble completament Mediterrani, pesquer i turístic. A mi em recorda a Cadaqués. A en Tinki, Calella de Palafrugell. Carrerons estrets mal llambordats. Sol de justícia. Paguem per sortir del poble.
Anem pirant direcció Porec.
Porec també està destinada al turisme com a font d’ingressos. És el primer poble croat on hem anat després de creuar la duana, on el policia croat ens ha insistit sobre si dúiem drogues i ens ha ofert la possibilitat de, per un mòdic preu, passar sense ser multats. Contra tot pronòstic ningú duia drogues, només una cocacola calenta.
A Porec, després de veure les restes romanes i canviar euros per kunes, hem dinat en una pizzeria on ens han informat sobre el resultat de la sel·lecció andorrana, que va perdre 6 – 0 contra Hrvatska.
Acto seguido hem anat cap a Pula (n’bear), segurament el millor racó on hem anat a parar. Es conservava en bones condicions un amfiteatre romà prou gran, i on la resta de restes arqueològiques exercien d’eix dinamitzador econòmic.
Ha estat a la visita al castell, on en Moe s’ha oblidat la guia damunt un canó. Miraculosament, o per puta xorra, hem trobat uns guiris que la duien una estona més tard i l’hem pogut recuperar.
Una hora i mitja després arribàvem a Rijeka per passar-hi la nit. Una ciutat molt gran però amb els llocs on dormir amagats. Després de voltes i voltes, hem trobat un alberg de 5 estrelles on ens han ofert una habitació doble, on hi dormiran en Moe i en Bender, i dos llits més en una habitació compartida amb tres noies i un noi.
Un lladre en croat és un assaltakunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada