Avui s’ha confirmat la primera sorpresa, que confirma les sospites que, de mica en mica, Hrvatska amagava per 4 nois que no ho coneixien.
Hem continuat la ruta per la costa, després de marxar de Rijeka, per carreteres on els cotxes s’atreveixen a tot.
A mig matí, una platja de formigó i palets ens ha refrescat, per seguidament parar al poble de Senj, destinació de 
Autopista cap a Zatan. Dos horetes, amb un paisatge de tonalitats verdes per les textures dels arbres, algun poble amagat o casa aïllada. Un cop a Zatan hem decidit buscar allotjament. Avui hem arribat d’hora al punt final de la ruta prevista pel dia, i ho hem pogut mirar sense presses. Les ofertes han estat, un alberg a 68€ per barba, o un càmping per 9.
La decisió, donada la voluntat i la moral econòmica del viatge, semblava segura. Poder passar la nit en un apartament per 36€ els 4, era molt atractiu. El defecte, és la condició de ressort familiar ciudad de vacaciones que guay, que presentava. Finalment ens hi hem endinsat. Com si fóssim a Inter-Pals, faltava trobar-m’hi els meus pares. Oferien voltes en burro! I hi ha una platja de sorra, artificial! Amb una piscina! Almenys els arbres són pinedes i no palmeres. Pinedes plantades de nou, segur.
De moment, de moment, de moment, potser Hrvatska no és el que ens esperàvem. També es cert que ens queden encara moltes de dies i moltes coses per veure. A nivell particular, tinc les esperances dipositades en [sic] Duvrobnik [sic], segur que no s’escriu així, Zagreb, i un parc natural del que ara mateix no recordo el nom.
Se n’han sortit molt bé dels conflictes bèl·lics. És un país preparat per entrar a
Aquesta nit ens la prenem de relax, de ranxo relax. Hem comprat unes divos (cerveses), pasta i salsa bolonyesa.
Dormiré en un llit de matrimoni amb en Moe; en Tinki i en Bender faran de nens. Demà al matí potser fem un banyet a la platja artificial. I si hi ha temps potser podré escriure un mail. Ens espera Sibenick, i Split, per rebentar la nit (potser).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada