Falta més d’una hora perquè surti l’avió. Falten menys de quatre hores per arribar a casa.
A l’hora de valorar el viatge, crec que es pot fer en diferents aspectes:
En quant al mode de viatge, el fet d’agafar un cotxe i dormir pràcticament cada nit en un lloc diferent, amb una gent diferents, segurament és una de les millors maneres de conèixer llocs.
Pel que fa a la ruta triada, segurament podria haver estat diferent, però la que hem fet, la trobo perfecte en el seu global. Els primers dies, la massificació turística de la costa croata ens va fer por, perquè era un continu de Llorets i Platges d’Aro, amb la diferencia que el que oferien aquests llocs tenia un rerefons historicocultural. Pula tenia un amfiteatre espectacular, Split conservava el seu centre romà, Sibenick oferia un barri de carrers estrets que conduïen a una catedral... Mica en mica trobàvem allò que valia la pena de cada lloc. Des de Dubrovnik fins a Ljubljana, passant per Mostar, Plitvice i Zagreb, han estatels punts més forts del viatge, més intensos, els que han passat més ràpid... La única pega, no poder arribar a Sarajevo, per no veure’ns-hi en cor, pel trajecte, per les hores, per la ignorància... Haver-hi anat hagués tret hores mortes els últims dies, on les visites a Bled i Postojne, sumada a l’anada d’olla, les ànsies, l’avarícia de Klagensfurt, i l’aterratge precipitat a Venècia, potser han estat els dies que més han costat de passar. No vull dir que hagin sobrat, perquè no. L’únic que potser no han estat invertits de la millor manera. Segurament de la millor manera que per nosaltres era viable. No ens podem queixar.
L’aspecte gastronòmic, potser ha estat el més fluix. Es pot resumir de la següent manera: 9 pizzes, 6 entrepans de pernil i formatge, 5 hamburgueses de fast food, 3 kebabs i uns espaguetis a la bolonyesa.
I l’últim aspecte que se m’acudeix valorar és l’econòmic. L’allotjament ens ha sortit, en global, més car del que esperàvem. El tabac, fins arribar a Itàlia, era més barat que a Catalunya. El cotxe de lloguer feia més de 700km abans d’haver d’omplir gasoil a preu espanyol. I el menjar i les cerveses eren més barates a Croàcia i Eslovènia.
Finalment, passar 13 dies sense tu es pot superar, però amb molta força de voluntat i amb la vista posada en la tornada, en el pensar com serà tornar a tenir la teva mirada clavada als meus ulls, imaginar com et brillaran i com ens fondrem en una abraçada entremig de somriures i rialles.
2 comentaris:
M'ha agradat molt reviure aquests dies amb les teves cróniques del viatge, i no podria estar més d'acord amb tu en les valoracions.
Un gran viatge i una enorme experiència.
Moltes gràcies, sé que es difícil sintetitzar el viatge en aquesta sèrie de capitols. Això és el que en el seu moment vaig escriure, i cada frase, almenys als que hi vam anar, ens recorda quelcom més que vam viure. Es un petit document que ajuda a recordar grans moments.
Salut i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada