Però clar, són conceptes difícils d'imaginar donat el nostre sistema de raonament i de percepció, segons les directrius que nosaltres entenem com a espai i com a temps, conceptes determinats per altres individus de la nostra mateixa espècie, que el que pretenen és demostrar que no som res.
De fet l'ésser humà sempre ha intentat de buscar explicacions a la seva existència, i així ha anat creant les diferents disciplines, que són segregacions especialitzades derivades de les primeres matemàtiques.
I bé, et pots arribar a qüestionar si només som àtoms, o mol·lècules, o forces, o energies, llavors quin sentit té la resta de coses que ens envolten, quin sentit tenen els colors? que tampoc existeixen, o sí... Per què és romàntica una posta de sol? Què cony són les ombres? Si tan sols som matèria és ben segur que quan morim ningú desvetllarà el secret del món. I és un gran desencís.
Però de fet, és única i exclusivament el fet de poder preguntar-se totes aquestes estupideses, que l'únic que poden aconseguir és deprimir-te, el que fa gran l'ésser humà.
I està bé que et piqui la curiositat, i que t'exprimeixis el cervell per intentar comprendre allò que mai cap ciència podrà explicar, i té conya, perquè tu, per no tenir, no tens ni estudis... Tan sols saps que existeixes perquè existeix una paraula al diccionari que defineix que vol dir "existir", i que a l'igual que tu, existeix la tonyina enllaunada, que t'encanta, i The Cure, i les classes d'en Vicente, i els gelats de llimona, i la costa brava, i la Maria, i la maria, i Sant Feliu de Guíxols, i l'estiu, i marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada