Silenci mentre fas feina.M'has d'explicar com t'ho fas, d'on treus la voluntat d'ignorar-me tenint-me al davant. Puc tararejar, parpellejar ràpidament, mossegar-me les puntes de tots els dits, pensar amb totes les meves forces totes aquelles coses que no et puc dir, mentre tu fas com qui no em veu, com qui no se n'adona de les coses que passen, de les coses que penso. Potser perquè em coneixes massa bé. Potser perquè has après a dominar totes aquelles coses que et feien trontollar.
I quan per fi em mires, somrius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada