El territori, la societat i l'Estat ( II )

El territori i la societat

Ratzel comença l’article amb l’afirmació “no es pot entendre l’Estat sense el territori i sense les fronteres” i segueix dient que és un error “qualsevol intent d’obviar que el territori és una part imprescindible per entendre la societat que hi viu”. La intenció de Ratzel no és cap altra que la de fer veure a la sociologia que s’equivoca en estudiar l’home “com si hagués nascut de l’aire”.

El territori no es pot desvincular dels tipus d’Estat més simples, ni d’aquelles societats també més simples. La dependència que tenen les societats del territori és un efecte de les causes de tot tipus que uneixen a l’home amb la terra.

Sí que es cert que en la història dels Estats, el paper del territori és més evident que en la història de les societats, però això és així perquè els canvis en les societats, el desenvolupament de les famílies, són més difícil de percebre, són menys canviants en el temps. En part, perquè estan més arrelades, les societats són capaces d’establir i crear identitats capaces de sobreviure a l’Estat. Aquestes societats que s’han creat en un territori d’un Estat, i seran les que transmetran les propietats adquirides dels Estats que les albergaven i que han desaparegut als nous Estats. Per justificar aquesta afirmació, Ratzel utilitza la caiguda de l’Imperi Romà, com a exemple del model d’Estat que després d’expandir-se territorialment, cau en declivi fins a desaparèixer. Els diferents pobles que coexistien perduren com a societats, i crearan noves formes d’Estats que inclouran premisses adquirides dels vincles amb l’Imperi. Si busquem exemples d’aquesta teoria en l’actualitat, podríem establir lligams en el procés de desmembrament que ha patit Iugoslàvia. Amb la dissolució de l’Estat iugoslau, els pobles l’han sobreviscut, i han creat nous Estats que no tenien caràcter primitiu per haver heretat els processos necessaris de l’Estat enderrocat. De la mateixa manera que ha passat després amb Sèrbia, Montenegro i Kòsovo.

Les reflexions de Ratzel podrien haver predit i justificat tant la unificació dels pobles de Iugoslàvia com la seva desaparició en la idea que “quan el territori retrocedeix, és el principi de la fi de l’Estat”.