El territori, la societat i l'Estat ( III )

L’habitatge i els aliments

Segueix explicant les característiques evolutives dels Estats fent un incís en com la relació de la societat amb la terra està sempre condicionada per la necessitat d’habitatge i d’aliments.

La necessitat de l’home a tenir un habitatge, ha conduït a una relació entre l’home i la terra que ha perdurat invariable en el temps. Matisa que els habitatges de societats primitives són més efímers que els de les societats modernes, però aquests últims no són tan espaiosos ni confortables com els de les tribus de la Polinèsia o l’Àfrica: “la civilització més avançada que mai ha existit, disposa per al seu allotjament, de menys espai que els miserables habitants d’un kraal hotentote”.

Ratzel veu necessari trencar una llança a favor de les societats nòmades, les quals han estat víctimes de la ignorància d’altres disciplines que les han classificat al capdavant de la llista de societats amb menys arrels al territori. Diu de les societats nòmades que tot i que el seu habitatge sigui canviant, i tinguin necessitat de moure’s en un territori, són els que mantenen una relació màxima amb el territori. El vincle és més feble en aquells agricultors de l’Àfrica tropical o l’Amèrica del Sud que abandonen les seves terres per no tornar-hi mai més, un cop n’han extret els beneficis.

Els territoris nòmades tenen igualment fronteres en forma de muntanyes, cursos fluvials, pedres; i igualment són capaços de reconstruir Estats i societats mutilades.

Estretament vinculat a la necessitat d’habitatge, hi ha l’alimentació. És una de les necessitats més urgents, tan de l’individu en particular, com per la col•lectivitat, i depèn sempre de la natura, del lloc on es viu i de l’extensió del terreny que produeix els aliments. L’home depèn de la caça, la pesca i els fruits de la terra, i el seu assentament variarà segons la disponibilitat de les fonts d’alimentació que hi hagi. Com més recursos tingui el territori, més possibilitats existiran que una societat s’hi assenti.

Ratzel destaca també el paper que juguen homes, dones i nens en l’assentament d’una família en un territori, en relació a les tasques que desenvolupen per aconseguir aliments. Considera que els homes són els més capacitats per a dur a terme la caça i la pesca, creient més convenient la dona per al paper de constructora i organitzadora de la llar, de l’habitatge. D’aquesta manera s’explica que com més capaç se sigui de cobrir de manera satisfactòria les necessitats alimentàries, més possibilitats existeixen d’establir-se sobre un hàbitat limitat, de manera organitzada.

D’acord amb l’exposat fins ara, Ratzel entén el concepte d’identitat, de vincle amb un territori, segons el grau amb el que s’uneixin les necessitats d’habitatge i alimentació de la societat a la terra. Com més estretament lligats, més gratificant és l’exigència de mantenir-s’hi.