Ahir, abans de creuar la frontera vam dinar en una àrea de servei de l’autopista. L’ambient europeu, el retorn a la civilització moderna, notava a la frontera eslovena. El policia, ens va preguntar perquè no teníem passaports catalans i qui havia marcar els gols del Barça del partit de la nit anterior.
Com que anàvem bé de temps, vam parar en un petit poble eslovè. Molt bonic, com de conte de nens petits, però aquest endolçament semblava amagar quelcom més amarg, quelcom com Hanzel & Gretel. Nosaltres no ho vam trobar.
Vam tornar a agafar l’autopista i vam arribar a Ljubljana. Tots els pobles que vèiem des de la finestra del cotxe, tots els camps, els prats, les muntanyes verdes, el paisatge que oferia el país era relament preciós. I seguint la dinàmica paisatgística del país, la seva capital, només entrar-hi, ja ens va donar molt bona impressió, fet que vam poder confirmar més tard, quan ja teníem alberg al centre. Un centre arreglat, modern, tranquil, amb una varietat de colors i formes, tancat al trànsit, ple de terrassetes amb espelmetes, amb gent amb bicicleta i ponts creuats pel riu. Un país que ja funcionava amb l’euro, que té Heinikens i McDonald’s, però també un castell des d’on es pot veure tota la ciutat, i esglésies, i parcs immensos, i museus.
Hem fet unes cerveses al “Sax Pub”, hem passejat per banda i banda del riu, hem dinat sota d’un passeig de castanyers, i hem visitat el Museu d’Art Modern.
Ara som a mitja tarda, encara ens queda una nit a Ljubljana. Potser serà l’última d’aquest viatge, però hi penso tornar amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada