Zagreb, com la majoria de capitals, presenta un caos circulatori important. La més europea de les ciutats que hem visitat, té pinta de ser un bon lloc d’acollida, on tot tipus de gent hi té cabuda. Al centre, on hi ha la catedral i edificis antics, carrers empedrats peatonals plens de bars de nit i restaurants, és acollidor. La única pega és la quantitat de policia que hi ha que, més que donar seguretat, té la mateixa pinta xenòfoba i racista que a tot arreu.
Una altra constant del viatge es va repetir a Zagreb. El fet de buscar allotjament és una odissea allà on es vagi. Sabent de l’existència d’albergs, la senyalització per arribar-hi és nul·la.
En vam trobar un a ple centre, un alberg que era un pis amb 7 habitacions. En Bender va compartir habitació amb uns andalusos, en Moe va dormir amb dos nois amb qui no es va entendre de res, i en Tinki i jo vam compartir habitació amb un tio que es tirava pets mentre dormia.
Vam sopar a la pizzeria de sota de l’alberg, i seguidament vam anar a fer una cervesona a una terrassa on hi feien el Barça, que va guanyar 3 – 0 al Lió.
Una altra cosa a destacar de Zagreb és el fred. Acostumats a les temperatures litorals croates, completament mediterrànies, el clima de Zagreb és més contintental. Culturalment, o a nivell turístic, amb un matí n’hem tingut prou per veure les 4 coses maques que Zagreb tenia.
Abans de marxar hem passat per un mercadillo a comprar 4 suvenirs, i hem discutit sobre quina serà la nostra pròxima destinació. Finalment, anirem a Ljubljana, i ja veurem com ens muntem els dies que ens queden.
Som a pocs minuts, pocs quilòmetres, d’abandonar definitivament Hrvatska, un país completament integrat al món europeu.
Els consumidors de ciutats esperem el nostre proper objectiu: Ljubljana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada