Los consumidores de ciudades, ( Cap. X )

22 de setembre de 2007

Potser va ser la gana que tenia, però el kebab que em vaig menjar ahir per sopar va ser el més bo que he provat mai.

La nit anterior, un dels cambrers del Sax Pub, ens va donar un mapa on hi sortien els bars i discoteques de la ciutat. Guiant-nos pels comentaris que hi sortien vam anar a un pub anomenat “los 3 compañeros”. La primera impressió no va ser gaire bona. Però vam conèixer la María Luhán, una cambrera argentina que va servir d’excusa fins quedar-nos a tancar el local. No sóc capaç de recordar quantes birres em vaig prendre, però recordo que van anar acompanyades de 3 xupitos de tequila sense llimona. També sé que vaig acabar ballant els Back Street Boys.

Se’ns va fer tard esperant que la María Luhán plegués per anar a un altre bar a fer l’última, i la vam deixar tirada. Aquest matí llevar-se ha fet molt mal, i més sabent que no sabíem on caure’ns morts.

Pel matí, hem anat a Bled, un poble eslovè que té un llac amb una illa al mig. Aquesta absurda peculiaritat ha estat aprofitada per fer-ne un punt, un enclavament turístic important. Hi hem dinat uns entrepans de pernil dolç i formatge, i sense rumb fix hem creuat la frontera amb Àustria.

Un cop allà, hem anat al primer poble que ens ha semblat gran, Kladensfurg, sinó recordo malament. Hem fet un volt, i veient que no trobaríem lloc per dormir, hem decidit tornar a Eslovènia.

Hem passat per la ciutat de Kranj, que tampoc ens ha convençut, i finalment hem tornar a Bled, on hem llogat una habitació en un alberg. Aquí farem nit, i no sabem què farem demà.