A la nit, a Split, vam anar a fer unes cerveses al lloc on hi anaven els joves croats. Un centre lúdic com el Sant Roc de Malgrat. Possiblement va ser allà in el viatge va tocar fons. El centre històric d’Split, completament prostituït per comerços destinats al turista, tampoc formava part del nostre imaginari.
A les 11 marxàvem de l’alberg il·legal en direcció a Dubrovnik, un dels punts forts del viatge, o això esperàvem. Més de 200km per carretera al costat del mar, plena de revolts i paredetes de pagesos de la zona.
A les 3 paràvem a un poble prou tranquil a dinar una mica. Vam veure alguna casa amb estocat de metralla i el que crèiem que era una fossa comuna. El viatge començava a prendre cos. Curiosament Slano no estava a la ruta.
Uns 20km més tard arribàvem al pont que porta a Dubrovnik.
Si una cosa dels pobles croats on hem estat em recorda a Malgrat, és el caos circulatori, la manca de mobilitat interna, carrers que pugen però que no baixen, carrers tallats, atzucacs...
Vam poder aparcar prop del centre històric emmurallat de Dubrovnik, en la zona blava, i vam estar veient tot el que valia la pena. Tot tenia un toc turístic, però valia la pena. Un cartell a l’entrada anunciava els llocs on havien caigut bombes durant la guerra. Actualment tot ja estava reconstruït.
Un gelat que tenia gust a merda. Uns sudamericans fent l’indio. I unes croates que acabaven de descobrir el WonderBra.
Més tard vam anar a buscar allotjament. Era espectacular la quantitat de cases particulars que llogaven habitacions. La majoria eren per a dues persones i els preus oscil·laven en intervals molts grans.
Finalment, en Tinki i en Bender, mentre buscaven on s’amagava l’alberg de joventut, van trobar una casa amb una iaia que ens llogava una habitació de 3 persones als 4 per 100kunes per cap. Molt maca la dona, i amb un riure molt curiós quan ens va dir que el balconet era molt romàntic pels quatre...
Hi havia un llit de matrimoni i un plegatín.
Vam anar a menjar en un fast food del centre històric. Vam cantar cançons d’Ovidi Montllor i d’Albert Pla, vam donar hamburguesa a un gat mal educat i vam anar a fer unes cerveses en els bars dels carrerons estrets del casc antic dubrovnià, per acabar la nit a 
Tornant cap a l’habitació, vam sortejar a pedra-paper-tisora la distribució dels llits. En Moe va guanyar i va dormir al plegatín. En Tinki va perdre i va dormir al mig de llit de matrimoni. En Bender i jo ens vam col·locar a banda i banda.
I aquest matí, dilluns, hem mirat busos per anar a Mostar i Sarajevo. Ara som al cotxe, marxant de Dubròvnik direcció Metkovic, poble fronterer amb Bòsnia. Potser aquesta nit escric des de Bòsnia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada