Finalment ahir vam agafar un bus cap a Mostar des de Metkovic. Vam viatjar amb tot ple de nens i nenes que eren del Real Madrid. Després d’un dur trajecte, on l’autocar parava casa per casa, vam arribar a Mostar.
Pel camí vam trobar canvis substancials en el global del paisatge. Potser no tan a nivell orogràfic o biogeogràfic, però sí en relació a l’aspecte que presentaven els pobles, la majoria basant la seva economia en activitats primàries, i amb un nombre important de cases marcades, per reconstruir. També es veia vegetació cremada i petits cementiris a peu de carretera.
El bus ens va deixar en una punta de la gran ciutat de Mostar. Crèiem que seria més petit. I de cop ens vam trobar en un lloc on no sabíem on érem, on no sabíem que fèiem i on la gent no sabia anglès i et mirava al passar. Vam caminar en direcció al centre, al pont d’Stari Most, bombardejat pels croats i reconstruït, i actual centre turístic de la ciutat.
Té conya l’asunto, per crec que, fins que no vam arribar a la part turística no ens vam sentir tranquils. Mentre caminàvem per la ciutat anàvem tots callats, mig jinyats, sense fer bromes, observant la gent que passava o seia als bars, mirant els vidres trencats del que abans havien estat edificis.
Vam trobar allotjament a casa d’una dona que tenia un fill i un gos, amb dues habitacions, menjador i balcó amb vistes al pont. Tot pel mòdic preu de 50€ entre tots. I seguidament vam anar a fer un volt pels voltants del centre, on hi havia paradetes i bars on podies pagar en marks bosnis (que no en teníem) o euros. Ho vam pagar tot en euros. Hem passat un dia a Bòsnia-Herzegovina sense la moneda oficial del país.
Vam fer una cervesa molt bona i vam anar a l’apartament. Estàvem tots reventats. A l’hora de sopar vam menjar una pita d’hamburguesa i una cocacola. I altre cop a casa. Vam veure el resum dels partits de la lliga espanyola per la tele, i tres combats de kickboxing. El millor, el que va enfrontar Rocky Malone amb el Korean Kolosus, de 2.18m. Pobre Rocky, no hi va poder fer res.
Aquesta nit he tornat a dormir amb en Moe, i segons sembla li he fotut un cop de colze.
Ara som a l’autobús que va de Mostar a Metkovik, on vam deixar el cotxe, i on esperem que hi continui sent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada