divendres, 5 d’octubre del 2007

Los consumidores de ciudades, ( Cap. VII )

19 de setembre de 2007

El cotxe era al lloc on el vam deixar. Ahir va ser un dia de cotxe. Prop de 200km per arribar al Parc Natural de Plitvice, on una sèrie de llacs, uns situats a més altura que els altres, donen lloc a cascades.

Pel camí hem tingut l’oportunitat de veure una església destruïda i un cementiri on la majoria de morts són del 91, digue’ns morbosos. També hem parat a fer unes fotos a un parell de tancs aparcats en el que semblava un lloc de pràctiques de l’exèrcit. També hem vist nombrosos ramats d’ovelles. Sospitem que la seva finalitat és la de trobar mines.

Un cop a l’entrada del parc, ja era massa tard per entrar-hi. De fet, ja comptàvem en haver de dormir a prop del parc.

Un home sospitosament massa amable ens ha ofert casa seva per 16€ per cap. Molesta el fet de que siguin els propietaris els que et vinguin a buscar i et mig obliguin a residir a casa seva. Però ja ens ha anat bé. Tenia un peazo-house completament adaptada per al lloguer, però no em pogut evitar fer broma sobre el fet que intentés degollar-nos mentre dormíem.

Vam anar a sopar a un restaurant proper on feien el Madrid, que va guanyar. Un cop a la casa del senyor croat simpàtic, vam sortir al balconet a fer unes cerveses. Feia molt de vent, les fulles dels arbres es movien molt. L’ambient era de pel·li de por nordamericana. Plovia. I més encara quan va marxar la llum i ens vam quedar a les fosques.

En Moe va anar a buscar la navalla d’en Bender, però no hi era (ens la vam deixar a Mostar). De seguida però, va tornar la llum, i vam decidir anar a dormir, tancats amb pany i clau. He tornat a dormir amb en Moe.

Aquest matí després d’unes dutxes, hem anat al Parc Natural. Bosc de faigs i pins, i un sòl calcari, amb modelat càrstic acció de l’aigua dels llacs que precipitava. Vistes realment boniques, però amb un camí de passarel·la marcat. Hem vist també una salamandra, un ocell i carpes una mica més petites que les de l’Onyar.

Hem dinat a les 3 de la tarda, un cop fora del parc, uns entrepans de llonganissa de merda sense oli ni sal ni tomàquet, i ara tornem a ser al cotxe direcció a Zagreb.