Potser és que s'acosta la fi del 2007, i tot i que em negui a interpretar la nit del 31 a l'1 com una data especial, si que en el fons de mi (algun àtom o mol·lècula estúpida) interpreta el cap d'any com una manera de fer net.
Aquests últims dies de l'any m'han servit per creure en l'ànima de les persones, en l'imprescible, en l'irracional, en l'equivocació i l'error. Perquè m'he equivocat, però m'ha costat adonar-me'n. És més, per evitar adonar-me dels meus errors he intentat excusar-me darrere paradigmes inexistents.
Potser una manera de purgar-me podria ser demanar perdó, prometre'm no cometre els mateixos errors, vigilar una mica més a l'hora d'obrir la boca o opinar, perquè es pot ofendre -i això no ho vull-, i per últim procurar no fer mal -o no fer més mal- als qui m'estimo.
Així doncs, em plantejo recuperar la més positiva de les meves versions, tot i que sé que demà tot seguirà igual.
Me'n vaig a veure l'home dels nassos. Ahir ja vaig veure la dona dels pits, la que té tants pits com dies li queden a l'any.
I heard you on the wireless back in Fifty Two Lying awake intent at tuning in on you. If I was young it didn't stop you coming through.
Oh-a oh
They took the credit for your second symphony. Rewritten by machine and new technology, and now I understand the problems you can see.
Oh-a oh I met your children Oh-a oh What did you tell them? Video killed the radio star. Video killed the radio star.
Pictures came and broke your heart. Oh-a-a-a oh
And now we meet in an abandoned studio. We hear the playback and it seems so long ago. And you remember the jingles used to go.
Oh-a oh You were the first one. Oh-a oh You were the last one.
Video killed the radio star. Video killed the radio star. In my mind and in my car, we can't rewind we've gone to far Oh-a-aho oh, Oh-a-aho oh
Video killed the radio star. Video killed the radio star.
In my mind and in my car, we can't rewind we've gone to far. Pictures came and broke your heart, put the blame on BCR.
You are a radio star. You are a radio star. Video killed the radio star. Video killed the radio star. Video killed the radio star. Video killed the radio star.
Què millor que aquests dies de Nadal, quan el nostre Estat aconfessional (i em refereixo a Espanya, no a Sèrbia) recorda el naixament del fill de Déu, que preguntar-se els orígens de l'ésser humà, de la Terra, de l'univers i la llum, i l'energia, i la matèria, i la física newtoniana, i la quàntica...
Però clar, són conceptes difícils d'imaginar donat el nostre sistema de raonament i de percepció, segons les directrius que nosaltres entenem com a espai i com a temps, conceptes determinats per altres individus de la nostra mateixa espècie, que el que pretenen és demostrar que no som res.
De fet l'ésser humà sempre ha intentat de buscar explicacions a la seva existència, i així ha anat creant les diferents disciplines, que són segregacions especialitzades derivades de les primeres matemàtiques.
I bé, et pots arribar a qüestionar si només som àtoms, o mol·lècules, o forces, o energies, llavors quin sentit té la resta de coses que ens envolten, quin sentit tenen els colors? que tampoc existeixen, o sí... Per què és romàntica una posta de sol? Què cony són les ombres? Si tan sols som matèria és ben segur que quan morim ningú desvetllarà el secret del món. I és un gran desencís.
Però de fet, és única i exclusivament el fet de poder preguntar-se totes aquestes estupideses, que l'únic que poden aconseguir és deprimir-te, el que fa gran l'ésser humà.
I està bé que et piqui la curiositat, i que t'exprimeixis el cervell per intentar comprendre allò que mai cap ciència podrà explicar, i té conya, perquè tu, per no tenir, no tens ni estudis... Tan sols saps que existeixes perquè existeix una paraula al diccionari que defineix que vol dir "existir", i que a l'igual que tu, existeix la tonyina enllaunada, que t'encanta, i The Cure, i les classes d'en Vicente, i els gelats de llimona, i la costa brava, i la Maria, i la maria, i Sant Feliu de Guíxols, i l'estiu, i marxar.
En la classificació científica dels éssers vius, l’armadillo pertany al regne dels animals(Animalia), un ampli grup d’espècies eucariotes, heteròtrofes i pluricel·lulars, que es caracteritzen per tenir capacitats de locomoció i un pla corporal fixa. La mobilitat és la característica principal dels membres d’aquest regne, però cal dir que no és exclusiva d’aquest grup.
El següent graó de la classificació jeràrquica de les espècies és la filiació. El gènere estudiat pertany als cordats (Chordata), que és el grup amb major diversitat de nínxols ecològics conquerits, i el que han demostrat un major nombre d’adaptacions al medi. En destaquen la capacitat d’autoregulació i organització interna, l’elevació i el manteniment constant de la temperatura del cos –en aus i mamífers-, el sistema digestiu és complet -boca i anus-, es reprodueixen sexualment –sexes separats-, la fecundació pot ser externa com interna –en el cas concret de l’armadillo és interna-, tenen un cor ventral, un esquelet ossi, la musculatura segmentada, una cua post-natal i la faringe amb funcions respiratòries i digestives.
L’armadillo és inclòs dins dels mamífers(Mammalia). El principal tret és la presència de glàndules mamàries a les femelles de totes les espècies. Aquestes glàndules segreguen llet per alimentar les cries durant els primers mesos de vida. La composició simplificada dels ossos del crani també n’és una característica, a l’igual que la part inferior de la mandíbula, formada per un sol os mòbil, l’articulació del coll, la cadena d’ossos petits a les orelles que permeten la transmissió de sorolls, un olfacte molt desenvolupat, un cervell complex, l’aparició d’un diafragma muscular per separar la capacitat toràcica de l’abdominal, extremitats toràciques i el revestiment de pèls a gran part de la superfície del cos.
L’ordre del Xenarthra, significa “articulacions insòlites”, té com a característica principal i exclusiva el fet que les articulacions vertebrals a nivell lumbar són diferents a les de qualsevol altre mamífer.
Els dasypòdids són la família a la qual pertanyen els armadillos, la descripció de la qual ve a continuació. Els diferents gèneres d’aquesta família són: Euphractus, Cabassous, Chaetophractus, Zaedyus, Tolypeutes, Priodontes, Calyptophractus, Chlamyphorus i el Dasypus.
Informació recollida amb l'ajuda del Rei dels galifardeus
Jesus died for somebodys sins but not mine Meltin in a pot of thieves Wild card up my sleeve Thick heart of stone My sins my own They belong to me, me
People say beware! But I dont care The words are just Rules and regulations to me, me
I-i walk in a room, you know I look so proud Im movin in this here atmosphere, well, anythings allowed And I go to this here party and I just get bored Until I look out the window, see a sweet young thing Humpin on the parking meter, leanin on the parking meter Oh, she looks so good, oh, she looks so fine And I got this crazy feeling and then Im gonna ah-ah make her mine Ooh Ill put my spell on her
Here she comes Walkin down the street Here she comes Comin through my door Here she comes Crawlin up my stair Here she comes Waltzin through the hall In a pretty red dress And oh, she looks so good, oh, she looks so fine And I got this crazy feeling that Im gonna ah-ah make her mine
And then I hear this knockin on my door Hear this knockin on my door And I look up into the big tower clock And say, oh my God heres midnight! And my baby is walkin through the door Leanin on my couch she whispers to me and I take the big plunge And oh, she was so good and oh, she was so fine And Im gonna tell the world that I just ah-ah made her mine
And I said darling, tell me your name, she told me her name She whispered to me, she told me her name And her name is, and her name is, and her name is, and her name is g-l-o-r-i-a G-l-o-r-i-a gloria g-l-o-r-i-a gloria G-l-o-r-i-a gloria g-l-o-r-i-a gloria
I was at the stadium There were twenty thousand girls called their names out to me Marie and ruth but to tell you the truth I didnt hear them I didnt see I let my eyes rise to the big tower clock And I heard those bells chimin in my heart Going ding dong ding dong ding dong ding dong. Ding dong ding dong ding dong ding dong Counting the time, then you came to my room And you whispered to me and we took the big plunge And oh. you were so good, oh, you were so fine And I gotta tell the world that I make her mine make her mine Make her mine make her mine make her mine make her mine
"De ben petit, a casa per Nadal, no faltava mai una branqueta de vesc penjada vora la porta d'entrada. La branqueta, o millor dit les restes de la branqueta ja seca sense els seus fruits blanquinosos i sense la major part de les seves fulles, durava fins el Nadal següent, i la mare la substituïa per una de nova.Diu la tradició que el vesc dóna bona sort a la llar on és present. I també diu que un petó espontani sota el vesc, la mateixa nit de Nadal, garanteix trobar l’amor que es busca o mantenir el que es té.Al vesc, a més a més, se li atribueix el do de la fertilitat, a part de tenir propietats medicinals sobre les que ja ens informaven Plini i Hipòcrites. Per si fóra poc Enees va triar una branca de vesc d’or per entrar a l’infern, i el no menys conegut druida Panoràmix fabricava una poció màgica a base de vesc que feia invencible a qui la prenia.Tanta popularitat nadalenca i el fet de posseir principis farmacològics d’alt valor han dut al vesc (Viscum album) a ser una planta força rara, encara que tots els hiverns encara la podem trobar a firetes nadalenques i fins i tot al supermercat d’aquí la vora."
f 1 METEOR 1 Precipitació en forma de gotes d'aigua que cauen dels núvols.
2 núvol de pluja Nimbe.
3 pluja àcida Precipitació aquosa que conté en dissolució els àcids sulfúrics i nítrics produïts per la combinació dels òxids de sofre i nitrogen, despresos en els processos industrials, amb el vapor d'aigua atmosfèric.
4 pluja artificial Precipitació estimulada artificialment projectant neu carbònica, iodur d'argent, etc, a la part superior dels núvols, de manera que aquests elements actuïn com a nuclis de condensació.
2 fig 1 Una pluja de bales, de flors. Una pluja d'aplaudiments, d'elogis.
2 com pluja menuda Amb molta abundància.
3 pluja de sang ENTOM Fenomen consistent en un conjunt de taques vermelles, que apareixen a terra, ocasionades pel meconi, produït per papallones gregàries en néixer molts adults simultàniament.
4 pluja radioactiva METEOR /FÍS Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d'una explosió nuclear.
Entrar al llit i quedar adormit abans de tancar els ulls. Pensar que l'endemà farà bondia i aixecar-se núvol. Mandrejar. Sortir del llit. Abocar la cafetera buida sobre la tassa. Anar al bar a esmorzar. Pensar, mirant les engrunes de la taula, Aixecar el cap, anar al lavabo, cafè i cigarro. Pensar en personatges públics mentres estiro la cadena i dic "adéu!".
Sentir-te responsable de les coses que passen a les persones del teu voltant, pensar que podries haver fet alguna altra cosa per elles, buscar les paraules per explicar-te, però ja no creure't ni a tu mateix.
Deixar que la inèrcia sigui la que acabi decidint les coses. No fugir, quedar-te i intentar no tocar res, buscant aconseguir que tot segueixi igual.
Pensar que pensar és la causa de tot. Estar en raó. Raó, pensament, deixar el discurs filosòfic per un altre dia. Trucar, escoltar, respondre, interrompre, demanar perdó, acusar, comprendre, afirmar, confirmar, somriure, desitjar, penjar, pensar, seure, pensar, jeure, pensar, adormir-se, somiar, abastar, realitzar, aconseguir, despertar.
El concepto de la Tierra como un organismo viviente es común en las creencias de muchas culturas a lo largo de la Historia. Desde los antiguos griegos o los indios de la antigüedad hasta los indígenas del continente americano, e incluso muchas otras tribus repartidas por todo el mundo actual.
INTRODUCCIÓN La hipótesis de Gaia es la primera expresión científica moderna de esta profunda y antigua creencia de que la Tierra está viva. La teoría fue formulada por un científico británico, James Lovelock, y la microbióloga americana Lynn Margulis, y postula que el clima de la Tierra y el ambiente de la superficie están controlados de una manera autorregulatoria por los animales, plantas y microorganismos que la habita. Estos procesos, increíblemente complicados y flexibles, son los que facilitan la presencia de vida en nuestro planeta. Esta teoría pone el énfasis en la interrelación e interdependencia de todo fenómeno, así como en la participación de todas las formas de vida en el proceso cíclico de la Naturaleza.
LA TEORÍA GAIA La hipótesis de Gaia sugiere que el medio ambiente de la Tierra en su totalidad, incluyendo la atmósfera, los océanos y las masas continentales, a través del control activo de las múltiples formas de vida (desde los animales y las plantas hasta la más simple y primitiva bacteria unicelular), presenta un comportamiento de autorregulación característico de "algo" viviente, y que los componentes principales del sistema de apoyo de vida de la Tierra se han mantenido en un equilibrio perfecto por eones, posiblemente hasta el momento de la intervención de la civilización moderna.
La "sabiduría" científica convencional afirma que la Tierra es simplemente materia inanimada (roca, suelo, agua, elementos químicos orgánicos e inorgánicos y gases), que gira a través del espacio de acuerdo a leyes matemáticas, sin ninguna relación con la vida o con nosotros mismos. De acuerdo a esta teoría, la Tierra manifestaba las condiciones favorables para permitir la creación y evolución de la vida, la cual se ha ido adaptando a medida que las condiciones han cambiado en el transcurso del tiempo.
La Teoría Gaia en cambio se enfrenta a este postulado y considera que las múltiples formas de vida no solamente influyen colectivamente en su medio ambiente para obtener de él condiciones más favorables para su existencia, sino que la vida misma actúa de tal manera que verdaderamente es ella quien regula y controla su medio ambiente. En otras palabras, las condiciones actuales de la Tierra no surgieron porque la vida permitió pasivamente que se dieran, ni porque contribuyó moderadamente a que se desarrollaran, sino que realmente provocó el que ocurrieran. La vida es el catalizador, el ingrediente mágico que hace de la Tierra un planeta maravillosamente diferente de los demás planetas del Sistema Solar.
La inspiración original de James Lovelock para la teoría Gaia se originó de su trabajo para la NASA en el proyecto Viking, en el cual se envió una sonda a Marte para investigar, entre otras cosas, la posibilidad de la existencia de vida en dicho planeta. El problema con el cual se enfrentó Lovelock fue cómo alguien podía determinar la presencia de vida en un planeta. Sus colegas habían creado elaboradas pruebas químicas para detectar la presencia de aminoácidos, los cuales forman los bloques constructores de vida en la Tierra. Para Lovelock este enfoque era inadecuado por numerosas razones entre las cuales estaba el hecho de que pruebas similares podían realizarse en varios lugares remotos de la tierra, arrojando la conclusión de que no existía vida en el planeta. Otra razón fue la perspectiva geocéntrica de que los bloques constructores de vida en otro planeta, los cuales posiblemente tendrían que evolucionar por millones de años, fueran los mismos que se encontraban en la Tierra.
Lovelock argumentó que si realmente existiera alguna forma de vida en Marte, ésta sería fácilmente detectada desde su atmósfera, puesto que ésta es la parte menos compleja y más accesible de un planeta al realizar un estudio a distancia. El análisis realizado en Marte con la ayuda de un telescopio especial de espectro reveló que la atmósfera marciana se encontraba virtualmente un estado de equilibrio, y estaba constituida en su totalidad de dióxido de carbono. Tomando este razonamiento desde otra perspectiva Lovelock formuló eventualmente dos preguntas: ¿Cómo podría alguien afirmar que existía vida en la Tierra si esta persona se encontrara en Marte?, y ¿qué es exactamente la "vida"?
El análisis de la Tierra desde la perspectiva de Marte produce algunas curiosas anomalías. La atmósfera terrestre contiene una mezcla de gases (oxidantes, reductores y neutros) altamente reactivos, que sin embargo se encuentran en un estado de equilibrio dinámico. Específicamente, los gases oxidantes como el oxígeno y el dióxido de carbono deberían reaccionar al contacto con gases reductores tales como el metano, el amoníaco y el hidrógeno, para producir componentes más estables. Las atmósferas de Marte y Venus contienen solamente gases oxidantes y neutros, mientras que las de Júpiter y Saturno se componen sólo de gases reductores. Otro factor peculiar es que la distancia entre los puntos extremos de la escala de temperaturas de la Tierra, comparada con la de otros planetas, es notablemente menor, y que su temperatura promedio no concuerda con aquella supuesta para un planeta entre Venus y Marte.
Del estudio de la causa de estas y otras anomalías, y con la ayuda de la microbióloga Lynn Margulis, surgió la hipótesis de que la forma en la cual se comporta el medio ambiente de la Tierra puede dar la pauta para considerar al planeta en términos de una entidad viviente. Esta idea es común en muchas culturas antiguas y contemporáneas. Sin embargo, el concepto de "presencia vital" o de "vida" es la parte más controvertida de la Teoría de Gaia; en sí, esta teoría se encuentra plenamente enlazada a dicho concepto, el cual ha sido, aun para la ciencia, muy difícil de definir. Según el Diccionario Webster, la "vida" es definida como "aquella propiedad de las plantas y los animales (que los diferencia de la materia inorgánica y culmina en su muerte), que les permite alimentarse, obtener energía, crecer, etc." La ambigüedad de esta definición encubre las dificultades que ocasiona el definir verdaderamente lo que es la "vida". De hecho, incluso los científicos no logran ponerse de acuerdo acerca de si los virus están vivos o no.
No obstante, en muchas circunstancias la suposición de que algo pueda ser considerado como un sistema viviente depende del punto de vista desde el cual se lo observa. Tomemos la perspectiva de una célula del hígado de nuestro cuerpo. Como parte de dicho cuerpo, las células son también parte de un sistema constituido por una compleja variedad de otros tipos de células vivas, las cuales poseen funciones particulares y actúan al mismo tiempo como un todo (en órganos, tejidos, corriente sanguínea, etc.), de una manera autorreguladora que permite mantener las condiciones favorables para la continuación de la existencia de nuestro cuerpo.
Nuestro cuerpo posee complejos mecanismos para mantener una temperatura interna constante, tales como eliminar el exceso de calor por medio del sudor en un ambiente cálido o conservar el calor por medio del tiritar del cuerpo en un ambiente frío. También posee mecanismos que se ajustan al contacto con agentes externos, por ejemplo, la intrusión de una enfermedad o la falta de alimentación. Quizás no sea obvio que la célula del hígado forme parte de un organismo viviente mayor. En realidad, un cierto número de células del hígado (o de otros tipos), pueden morir antes de afectar al organismo entero, aunque existen límites. Estos límites no pueden sobrepasarse sin que ocurra un daño permanente en el área afectada, o incluso se pueda ocasionar la muerte misma del cuerpo, terminando posiblemente con la vida de todas las células. Desde esta perspectiva, la teoría de que la Tierra pueda considerarse como una entidad viviente no parece, en lo más mínimo, inverosímil, aun para la mente científica, como pudo haberlo sido cuando fue introducida por primera vez.
La Teoría de Gaia apunta hacia un horizonte fructífero de empatía y complementación en la investigación científica de los últimos decenios sobre la relación de la vida en nuestro planeta y la de sus criaturas sensibles y racionales. Puede ser que en el futuro se perfilen posibilidades verdaderamente insospechadas y fértiles.
Denis O'Donohue. Departamento de investigación de N.A. Alemania
TandebòvisquéssimaBelgrad els desitja unes bones festes hipòcrites, consumistes, plenes de llumetes de colors variats o d'un sol color, que s'encenen i s'apaguen, o bé són fixes, que poden anar a l'interior de casa o bé penjades al balcó, que poden ser de 25 bombetes, o de 35, o de 50, o de 100 bombetes, i que poden oscil·lar entre els 5 i els 72 €, o fins i tot més, i qui és el capullo que es gasta un puto euro en unes putes llums que en diuen de Nadal?
Encenem espelmes.
Celebrem que tenim diners per tirar-los, siguem solidaris una vegada a l'any i truquem a la Marató netejadora de consciències, i sinó fem una donació perquè els nens de l'Àfrica un dia puguin penjar llums de colors.
Reunim-nos amb la família mentre ens fotem les botes, i brindem amb aquella gent que veiem un cop a l'any, que per algo serà que la veiem un cop a l'any...
Si Nostro Senyor aixequés el cap... ho sento, però no t'hem acabat d'entendre, podries tornar a baixar i explicar-nos-ho un altre cop? És que els que diuen que et representen, o que diuen escampar la teva voluntat, no són gaire de fiar.
Torna, vine un altre cop. Això si, porta reforços, no sigui que et tornem a crucificar.
Hem superat les 1307 visites, que és motiu d'orgull, i els 102 posts publicats, que demostra paciència per part dels 4 gats que entrem a tandebò visquéssim a Belgrad. Jo calculo que 600 de les entrades són meves, per veure si algú ha deixat un comentari, cosa que ha passat en 3 ocasions no consecutives, mentre que les altres 600 se les reparteixen el Rei dels Galifardeus, en Reductio, en Willy Rodríguez, el Comandant Black i anònims de diverses ciutats europees i centreamericanes com París, Narbona, Gant, Bruges, Brussel·les, Luxemburg, Winterswijk, Ulft, Nejmegen, Amsterdam, Londres, Lisboa, Estoril, Nàpols, Pompeia, Venècia, Mestre, Trieste, Rijeka, Zatan, Split, Dubrovnik, Plitvice, Zagreb, Joensuu, Polvjarvi, Mostar, Ljubliana, Bled, Madrid, Anchuela del Pedregal, Maó, Ciutadella, Binibeca, Andorra la Vella, Mèxic DF, Cuernavaca, Tasco, Acapulco.
Ya hace algunos siglos que he empezado a sospechar que he caído sin quererlo en tu gravedad. Es como si andara siempre en espiral, cuando encuentro una salida, tú apareces.
Niña imantada y ahora yo he de admitirlo, y ahora yo presiento que has vencido, no hay manera humana de escapar.
Así que alégrate, lo has conseguido, los días sin ti serán precipicios, no hay manera humana de escapar.
Nadie, nunca, nadie, nadie excepto tú puede enviarme hacia el espacio y devolverme hacia su cama. Y en las horas más oscuras me harás levitar, en descuidos crearemos universos.
Niña imantada y ahora yo he de admitirlo, y ahora yo presiento que has vencido, no hay manera humana de escapar.
Te voy a contar este misterio: simple y eficaz, el roce de mis dedos te ha magnetizado, y ahora tú, y ahora tú ... y ahora tú ... y ahora tú ...
Así que alégrate, lo has conseguido, los días sin ti serán precipicios, no hay manera humana de escapar.
Así que alégrate, lo has conseguido, los días sin ti serán precipicios, no hay manera humana de escapar.
1 HIST REL Persona o animal que, després d'haver estat consagrat a la divinitat, hom mata en un sacrifici.
2 fig Persona o animal que sofreix algun dany, especialment la mort, a causa d'una violència o un esdeveniment malaurat. Les víctimes de la guerra, d'un accident. La pobra dona és la víctima del seu marit.
3 fig Persona que sacrifica voluntàriament la seva vida, la seva felicitat, el seu benestar, etc, per algú o alguna cosa.
victimisme [de víctima]
m Actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima.
1. Un vers és... a) un poema b) una línia d'un poema c) un paràgraf d'un poema
2. Cadascun dels paràgrafs d'un poema s'anomena: a) Mètrica b) Rima c) Estrofa
3. La rima consonant té lloc quan a partir de l'última síl·laba tònica de cada vers... a) es repeteixen les vocals b) es repeteixen les consonants c) es repeteixen les vocals i les consonants
4. La vocal neutra és el so de la A i la E... a) en síl·laba tònica b) en síl·laba àtona c) en monosíl·labs tònics
5. Els mots que acaben en -arca i -ista són: a) masculins b) femenins c) invariables
6. Són substantius masculins els mots: a) Mapa, tema, titella b) Problema, dia, torre c) Pare, llibre, febre
7. El singular del sintagma "unes altres classes" és: a) una altra classe b) un altre classe c) una altre classe
8. El plural de taronja és: a) Tarongues b) Taronges c) Taronjes
9. Acaben en -e les formes verbals corre, vine, obre i... a) oblid_ b) emplen_ c) ompl_
10. Un sintagma és un grup de mots que funcionen junts al voltant d'un... a) nucli b) nom c) verb
11. És sintagma nominal el grup: a) bastant atrevit b) ampolla d'aigua c) cridar molt
12. El nucli del sintagma nominal "una gran ocasió" és: a) gran b) ocasió c) una
13. Quin sintagma nominal correspon a l'estructura "Det + N + CN"? a) vestit de seda b) la seva samarreta c) algunes noies inquietes
14. El nucli del sintagma verbal "Aquesta tarda trucaré a l'Anna" és: a) Trucaré b) Tarda c) Anna
15. Quina de les tres sèries conté només preposicions? a) de, per, amb b) en, amb, i c) a, de, però
16. Quin dels sintagmes següents és un sintagma adjectival? a) demà passat b) molt malament c) força gran
17. Quina de les sèries següents conté només advervis de temps? a) avui, ara, aviat b) mai, així després c) aquí, tranquil·lament, abans
18. Quina sèrie de mots pertany al camp semàntic dels colors? a) verd, groc, aspre b) blavós, vemellós, agre c) rosat, ocre, negre
19. L'hiperònim de violí, piano i arpa és: a) eina b) instrument c) corda
[...] Existen denunciados que ni siquiera ha quedado acreditado que hayan realizado una actividad más allá de estar en la protesta popular y en dialogar con los demás manifestantes, la policía o las autoridades. Pero es más, no ha quedado acreditado ninguna actitud agresiva de ninguno de ellos que se pueda considerar como la más leve vis física o intimidatoria [...]
Alçant-se sobre el Sol seguint els camps magnètics en forma de llaços, les grans prominències solars estan compostes de plasma dens i relativament fred. Quan es veuen contra el brillant disc solar apareixen com a filaments foscos, però aquestes mateixes enormes estructures magnètiques semblen brillants quan s'observen contra la foscor de l'espai com a arcs que s'aixequen sobre del límit del Sol. Aquestes dues prominències solars alçant-se sobre l'hemisferi solar austral (a sota), són una mena de regal visual infreqüent fotografiat en radiació ultraviolada extrema per la càmera EIT a bord del SOlar and Heliospheric Observatory (SOHO). En termes comparatius, la parella de llaços de plasma s'eleven sobre el Sol a unes 20 vegades el diàmetre de la Terra. En qüestió d'hores, aquestes protuberàncies aparentment van fer erupció partit des de la superfície solar i poden haver estat associades amb una flamarada i ejecció de massa coronal.
Les vessants científicoquantitatives, han arribat a tots els temes. La cerca de nous paradigmes i fòrmules que ho puguin explicar tot de manera racional s'han apoderat de la nostra percepció de la vida. Creure allò que es demostrable, explicar tot allò que existeix a partir de teories i números. Oblidar tot allò que pot entendre's com a fantàstic, tot allò que té un punt de màgic.
"La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís.
Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, per últim, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor.
Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.
Combinacions d'intimitat, passió i compromís
Agradar o Amistat
intimitat
Atracció o desig
passió
Amor buit
compromís
Amor romàntic
intimitat
passió
Amor d'amic
intimitat
compromís
Amor irracional (idili)
passió
compromís
Amor complert
intimitat
passió
compromís
El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relació adulta.
1. Agradar inclou només un dels components de l'amor: l'intimitat. En aquest cas, agradar no és usat en un sentit trivial. Sternberg diu que aquest agradar íntim caracteritza les amistats verdaderes, en les quals la persona sent un vincle, una calidesa i una proximitat amb l'altre però no experimenta una passió intensa ni un compromís durader.
2. Atracció consisteix solament en passió i sovint és el que anomenem "amor a primera vista". Però sense els components d'intimitat i compromís l'amor atractiu pot desapareixer en qualsevol moment.
3. Amor buit es basa en el component de compromís sense intimitat ni passió. Alguns cops, un amor fort es deteriora cap a amor buit, en el qual el compromís es manté mentre que la passió i l'intimitat es perden. En les cultures en que hi ha matrimonis preacordats les relacions comencen amb un amor buit.
4. Amor romàntic és la combinació d'intimitat i passió. Els amants romàntics estan lligats emocionalment (com en el cas d'agradar-se) i físicament gràcies a la passió existent.
5. Amor d'amic es basa en intimitat i compromís. Aquest tipus d'amor es troba sovint en les parelles on la passió ha desaparegut de la relació però el sentiment d'afecte i compromís continuen. També es sol donar amb les persones amb qui comparteixes la vida però sense desig sexual. És l'amor ideal entre membres d'una família o entre molt bons amics.
6. Amor irracional té la passió i el compromís però li manca el component d'intimitat. Aquest tipus d'amor pot ser exemplificat per una relació amb un festeig curt i un casament en el que el compromís és motivat principalment per la passió, sense haver donat temps a desenvolupar l'intimitat.
7. Amor complert és l'únic tipus que inclou els tres components. És la forma més coplerta d'amor i representa la relació amorosa ideal a la que la majoria de gent vol arribar. Sternberg avisa que mantenir una relació d'amor complert pot ser fins i tot més difícil que aconseguir-la. Remarca la importància de portar a la pràctica els components de l'amor: "Sense demostracions" avisa "fins i tot el més gran dels amors pot morir" (1987, p.341)."
Perdo la por però em tremola el pols qüestió d orgull m´aixeco i no puc un bon trau just al mig del cervell ull per ull, dent per dent qui sap si tots som mecs comissari a sou no hi haurà ni un pam de net
Cauen guspires plou però no et mulles potser no et cal sopluig un déu fent virolles qui no plora ni mama ni beu
Ull per ull, dent per dent qui sap si tots som mecs comissari a sou no hi ha ni un pam de net no hi haurà un pam de net.
Cops de puny ulls de vellut guerra de botonets per orgull tu ets sents sol no vindrà d´un pam per orgull tu et sents sol no faràs el net mai
Fora complexes prou de modèsties no et caldrà fer-te el gran mala memòria falses històries d´un nen d´abans
Rau la por la sang et cou llàgrimes plorant des de sempre has estat un cocodrilo merdós. que et duri que et duri, duri, duri... la bona sort que et duri, que et duri, que et duri...
La gent mirant tots embadalits tu ets sents sol ningú fa un pas escanyolit mirant no et mouràs ni un pam, sense moure el nas.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.
Article 8
1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independencia d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.
TÍTOL I
Dels drets i dels deures fonamentals
CAPÍTOL SEGON
Drets i llibertats
Article 14.
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 21
1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l ’exercici d’aquest dret no caldrà autorització prèvia. 5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.
Secció segona
Dels drets i dels deures dels ciutadans
Article 30
1. Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.
Article 45
2. Els poders públics vetlaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva.
Article 47
Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interés general per tal d’impedir l’especulació.
TÍTOL X
De la reforma constitucional Article 167
1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada una de les Cambres.Si no hi haguera acord entre totes dues, s’intentarà obtenerlo mitjançant la creació d’una comissió de composició paritària de diputats i senadors, que presentarà un text que serà votat pel Congrés i pel Senat.
És l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, marc orientador de les accions que emprenen els poders públics per a crear les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin.
Pla Territorial Parcial
Són els instruments per a definir els objectius d'equilibri d'una part del territori de Catalunya i el marc orientador de les accions que s'hi emprendran per tal d'avançar cap a una determinada visió de futur.
L'àmbit dels plans és, com a mínim, d'extensió comarcal i pot agrupar les unitats comarcals establertes en la divisió territorial de Catalunya però, en cap cas, no les pot dividir.
Pla Sectorial
Són els plans d'incidència territorial que elaboren els departaments en àmbits temàtics de la seva competència. El seu àmbit d'aplicació és tot el territori de Catalunya.
Aquests plans han de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels dèficits, territorialitzats en el sector corresponent. També han de contenir la determinació de les prioritats d'actuació i la definició d'estàndards i normes de distribució territorial.
Pla Director Territorial
Són els plans que concreten les directrius generals del planejament que contenen el Pla territorial general de Catalunya o els plans territorials parcials per als aspectes o en les àrees sobre les quals incideixen.
Pla Director Urbanístic
Són els plans a través dels quals es porta a terme la planificació urbanística del territori en coherència amb el planejament territorial.
Els correspon establir les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal, el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica, la concreció de les grans infraestructures i la programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.
When the routine bites hard And ambitions are low And the resentment rides high But emotions won't grow And we're changing our ways, Taking different roads Then love, love will tear us apart again
Why is the bedroom so cold Turned away on your side? Is my timing that flawed, Our respect run so dry? Yet there's still this appeal That weve kept through our lives Love, love will tear us apart again
Do you cry out in your sleep All my failings expose? Get a taste in my mouth As desperation takes hold Is it something so good Just can't function no more? When love, love will tear us apart again.
Cada dia vinc a l'estanc a comprar tabac, només per veure com somrius quan tornes el canvi als clients que em precedeixen, només per sentir la teva veu com em demana que vull, només per sentir com per uns instants els teus ulls i els meus coincideixen, només per notar la teva pell quan em torna el canvi. Com els teus dits em freguen el palmell de la meva mà. A vegades son aspres, quan t'has passat el matí obrint capses, i a vegades són més suaus, perquè te les acabes de rentar.
Ahora me explico las quejas de los extranjeros por sus dificultades con las acepciones de la lengua castellana. Un ejemplo es el número de acepciones de una simple palabra, como puede ser la muy conocida y frecuentemente utilizada referenciada a los atributos masculinos, "cojones":
Si va acompañada de un numeral, tiene significados distintos según el número utilizado. Así, "uno" significa "caro o costoso" (valía un cojón), "dos" significa "valentía" (tiene dos cojones), "tres" significa "desprecio" (me importa tres cojones), un número muy grande más "par" significa dificultad" (lograrlo me costó mil pares de cojones).
El verbo cambia el significado. "Tener" indica "valentía" (aquella persona tiene cojones), aunque con signos exclamativos puede significar "sorpresa" (¡tiene cojones!); "poner" expresa un reto, especialmente si se pone en algunos lugares (puso los cojones encima de la mesa).
También se los utiliza para apostar (me corto los cojones), o para amenazar (te corto los cojones). El tiempo del verbo utilizado cambia el significado de la frase. Así, el presente indica "molestia o hastio" (me toca los cojones), el reflexivo significa "vagancia" (se tocaba los cojones), pero el imperativo significa "sorpresa" (tócate los cojones!).
Los prefijos y sufijos modulan su significado: "a-" expresa "miedo" (acojonado), "des-"significa cansancio" (descojonado), "-udo" indica "perfección" (cojonudo), y "-azo" se refiere a la "indolencia o abulia" (cojonazo).
Las preposiciones matizan la expresión. "De" significa "éxito" (me salió de cojones), o "cantidad" (hacía un frío de cojones), "por" expresa "voluntariedad" (lo haré por cojones), "hasta" expresa "límite de aguante" (estoy hasta los cojones), "con" indica "valor" (era un hombre con cojones) y "sin", "cobardía" (era un hombre sin cojones).
Es distinto el color, la forma, la simple tersura o el tamaño. El color V, violeta expresa "frio" (se me quedaron los cojones morados), la forma, "cansancio" (tenía los cojones cuadrados), pero el desgaste implica "experiencia" (tenía los cojones pelados de tanto repetirlo).
Es importante el tamaño y la posición (tiene dos cojones grandes y bien plantados); sin embargo hay un tamaño máximo (tiene los cojones como los del caballo de Espartero) que no puede superarse, porque entonces indica "torpeza o vagancia" (le cuelgan, se los pisa, se sienta sobre ellos, e incluso necesita una carretilla para llevarlos).
Finalmente, la interjección "¡cojones!" significa "sorpresa", y cuando uno se halla perplejo los solicita (manda cojones!). En ese lugar reside la voluntad y de allí surgen las órdenes (me sale de los cojones).
Araldit® Rápido es un adhesivo epoxídico con un endurecimiento muy corto, por lo que es ideal para uniones rápidas. Además rellena todo tipo de cavidades que existan entre las dos superfícies a ensamblar. Une prácticamente todos los materiales con excepción del polietileno, teflón y silicona.
Resiste: Temperaturas desde -60ºC a +65ºC, tracciones de hasta 320Kg/cm2, la mayoría de disolventes orgánicos e inorgánicos, así como golpes y vibraciones.
Fragua en 5-10 minutos. A +20ºC la unión es resistente en 1 hora, y con la máxima resistencia se obtiene a las 48 horas.
Modo de empleo
1. Depositar sobre la placa cantidades iguales de cada componente (A, B). Cerrar los tubos vigilando no invertir el color de los tapones.
2. Mezclar a fondo ambos componentes con la espátula hasta obtener una mezcla homogénea. Esta mezcla deve ser utilizada a temperatura superior a 10ºC antes de 2 minutos.
3. Aplicar una fina capa de la mezcla sobre las dos superficies, y juntar.
Atención
Tóxico para los organismos acuáticos, puede provocar a largo plazo efectos negativos en el medio ambiente acuático. No tire los residuos por el desagüe. Irrita los ojos y la piel. Posibilidad de sensibilización en contacto con la piel. Manténgase fuera del alcance de los niños. En caso de contacto con los ojos, lávese inmediata y abundantemente con agua y acúdase a un médico. En caso de contacto con la piel, lávese inmediata y abundantemente con jabón y agua. Úsense guantes adecuados y protección para los ojos y la cara. En caso de ingestión, acúdase inmediatamente al médico y muéstresele la etiqueta o el envase. Contiene componentes epoxídicos. Véase la información facilitada por el fabricante. Componentes peligrosos: Éter diglicídico del 1,4-butanodiol; Bisfenol-A-epiclorhidrina, resinas epoxi (peso molecular medio <700);>
En caso de accidente consultar al Servicio Médico de Información Toxicológica. Tel: 915 62 04 20.
Can you hear them, the hellicopters? I'm in New York No need for words now, we sit in silence You look me in the eye directly You met me, I think it's Wednesday, the evening
The mess we're in and ohhh... (The city sunset over me) Ohhh... (The city sunset over me)
Night and day, I dream of making love to you now baby Love making on screen, Impossible dream And I have seen the sunrise over the river The freeway reminds me of...
This mess we're in And ohhh... (The city sunset over me) Ohhh... (The city sunset over me)
Ohhh... (The city sunset over me) Ohhh... (The city sunset over me)
What were you wanting? (What was it you wanted?) I just want to say (I just want to say dont ever change) don't ever change now baby (and thankyou) and thank you (I dont think we will meet again) I don't think we will meet again and you must leave now before the sunrise above sky scrapers The sin and ...
(and we must leave now before the sunrises over the sky scrapers and the city landscape comes into being, the sweat on my skin ohhhh...)
This mess we're in And ohhh... (The city sunset over me) Ohhh... (The city sunset over me) Ohhh... (The city sunset over me) Ohhh... (The city sunset over me)
Després de les últimes actuacions de l'alcaldessa de Belgrad en diverses qüestions, se li afegeixen, a més de les etiquetes de "nocivo", "irritante", la de "peligrosa para los seres vivos y el medio ambiente".
Ahir sentia que l'Ibarretxe seria jutjat per haver-se reunit amb Batasuna, durant la treva d'ETA, mentre que Aznar i Zapatero, que també s'hi van reunir en condicions similars, no han estat denunciats.
També me n'assebentava ahir, que els nois que van cremar fotos del reiJoan Carles, hauran de pagar una multa de 2700 €urazos per cap, i segons el jutge, encara han de donar gràcies.
Avui se celebrava a Arenys un judici de faltes contra 7 personetes que viuen a Belgrad de Mar. El motiu de la denúncia fou unes diligències que van obrir el cos de la policia municipal de dita població per haver ocupat una arbreda prop de la llera de la Riera de Sant Genís, per evitar-ne la tala. Els fets es remonten a finals d'agost. La denúncia tipografiada pel número 1053 de la policia de Belgrad és una autèntica fal·làcia, calúmnia, injusta i subjectiva tan o més del que pugui sonar jo en aquests moments.
Avui, com deia, s'ha celebrat el judici als jutjats d'Arenys. Un judici de més de 4 hores, on hi han assistit la gent del poble que va participar de la mobilització ciutadana per salvar l'arbreda, els 7 caps de turc, i la policia de Belgrad, que per les pintes que duien semblaven ells els exconvictes pendents d'un nou judici. Passada l'espera, esperant que els advocats i els inculpats sortissin de la sala, la sentència no veurà llum fins d'aquí uns dies, però tot apunta a l'absolució dels 7 encausats. El fiscal l'ha demanada, mentre que l'advocat acusador, de l'empresa de construcció que va haver de parar les obres, demana 280.000 euros en danys i perjudicis.
El fet que a mi més m'ha molestat, més por em fa, és que el policia que va redactar aquesta denúncia inculpatòria, enlloc de cenyir-se als fets que realment van passar, redactés el que se li passava pel cap tergiversant el que va ser un acte cívic i ple de voluntat ciutadana, i a sobre quedi impune per tornar a fer-ho un altre dia. Que un subnormal que no sap fer bé la seva feina, com ha quedat demostrat avui al judici, conservi el seu lloc de treball i el seu sou com a membre d'un cos d'ordre públic.
Si teniu ni que sigui 3 minuts llegiu-vos la denúncia, us asseguro que mai havia vist una concentració de gent tant pacífica com la que va succeir a Belgrad de Mar.
Parlava amb en Dani a la terrassa del Sancho Panza, quina puta rasca. A Edimburg diuen que estan a 7ºC, mentre aque aquí estem a 0'5ºC. I això que és la Costa Brava, que la gent paga per venir aquí, com deia en Jevi, que en pau descansi.
Discutim sobre l'efecte mediàtic que ha rebut el canvi climàtic, sobre si n'hi ha per tant o no... No ho sabem, perquè tan sols som persones que gaudim dels privilegis del nou món, de l 'estadi del camí on ha arribat l'ésser humà des que fa pocs anys -en relació a l'edat de la Terra com a ésser viu- va aparèixer sobre la Terra.
Però ens sembla que si entenem el Planeta Terra com a organisme viu, com Gaya, sí que està malalta, i està lluitant contra la malaltia, com a tot ésser viu que rep impulsos externs. La malaltia és l'ésser humà, i els "leucocitos" que la convaten tenen forma de canvis de temperatura, de sequera i de tempestes...
No hem de patir. Un cop sigui eliminada la malatia de la Terra, un cop desaparegui l'ésser humà, la Terra es recuperarà d'aquests 200 anys de perversió, i les espècies sobrevivents la repoblaran i la tornaran al seu estat més pur.
El problema que té la terra és la visió antropoegoista, el fet que l'ésser humà no s'impliqui en la natura, que ens hi creguem superiors. I ens ho creiem i ho som. De fet, la podem destruir. Però ella no s'immolarà, tan sols intentarà fer-nos desparèixer, legítimament.
Si de veritat ens fa patir la salut del planeta, desapareixem d'ella, ja que sembla impossible de fer-nos en partíceps, d'integrar-nos, d'ésser natura.
I would say I'm sorry, If I thought that it would change your mind. But I know that this time, I have said too much, Been too unkind...
I tried to laugh about it, Cover it all up with lies. I tried to laugh about it, Hiding the tears in my eyes. Cause boys don't cry. Boys don't cry.
I would break down at your feet, And beg forgiveness, Plead with you. But I know that it's too late, And now there's nothing I can do...
So I tried to laugh about it, Cover it all up with lies. I tried to laugh about it, Hiding the tears in my eyes. Cause boys don't cry. Boys don't cry.
I would tell you, That I loved you, If I thought that you would stay. But I know that it's no use, That you've already, Gone away...
Misjudged your limit, Pushed you too far, Took you for granted, I thought that you needed me more...
Now I would do most anything, To get you back by my side. But I just keep on laughing, Hiding the tears in my eyes, Cause boys don't cry. Boys don't cry. Boys don't cry...
Plovia. Els camions es trobaven a esquerra i dreta de l'autopista que connecta França amb Madrid. Les seves rodes esquitxaven amb violència el parabrisa. Tot just eren les quatre de la tarda, però semblava que fos més tard. La tardor no havia trigat a arribar, i ja feia setmanes que la gent es resistia a deixar les cadires dels bars que tenen terrassa. Temps de costipats. Duia un paquet de clínex sota el fre de mà.
Anava a un hospital de pago que hi ha a Sant Cugat a veure un amic que fa un parell de setmanes em va trucar. Un amic d'escola a qui no veia des que em vaig casar. I em va convèncer per anar-lo a veure.
Em vaig passar la sortida de l'hospital, vaig sortir a Molins de Rei, per tornar a entrar a l'autopista i agafar la sortida correcte. Ja duia més d'una hora i mitja al cotxe. Estava suat, vaig para la calefacció. Ho hauria d'haver fet feia quilòmetres.
Vaig poder aparcar a prop del pàrquing de l'hospital, la veritat es que estava a rebentar. Una forma de creu, amb 4 plantes, finestres rectangulars negres, portes giratòries, olor a... a hospital, o pudor a wàter net, no sé... un estanc dins l'hospital, on hi venen diaris, rams de flors (per qui es cura) i corones de flors (per qui no), ascensor, màquines expenedores de menjar i beguda, preus desorbitats. Metges amb el paquet de tabac a la butxaca del davant de la bata, al costat del cor, infermeres escotades...
Pregunto per oncologia. Pujo amb ascensor. Un hall fosc, només un passadís amb llum, suposo que es per allà. Segueixo les indicacions. Passo per davant d'un aparador de vidre on hi ha tot de nens i nenes acabats de néixer. No n'hi ha cap que plori. Tots dormen. Algun dia obriran els ulls. M'encanto mirant-los les manetes. Són minúscules i tenen les ungles llargues i toves. I penso en tot el que tenen per tocar. Tota una vida per tocar. Segueixo el camí. Curiosament al mateix passadís s'hi troben els nens acabats de néixer i els malalts de càncer. M'anima.
Arribo al final i demano a les infermeres pel meu amic. Habitació 4023. Entro. Una infermera penja una bossa de color taronja en un pal on hi ha 3 bosses més d'on en surten uns tubs que a través d'un catéter entren a la sang del meu amic calb.
La primera impressió m'impacta, ell està dormint, bé dormint... sí, però sembla que tingui un malson. Només li queden 4 pèls a les celles, la resta els ha perdut. Està inflat, té la cara i els llavis molt inflats, i té els ulls enfonsats.
M'assec en una butaca. Està en una habitació tot sol. Carai tu, aquests hospitals de pago... Em sembla que m'ho pensaré això de fer-me d'una mútua... Miro per la finestra. No veig el meu cotxe. Veig llums grogues intermitens que s'apropen. El camió de les escombraries.
Me'l miro. Respira fort. Remuga. Què diu? No l'entenc. Li toco la mà. La té molt freda! Obre els ulls. Em veu. M'identifica. Té ganes de vomitar. Li duc una palangana d'acer inoxidable. Comença a fer grans esforços per fer fora del seu estómac una cosa que li corre per la sang. No hi ha manera. Tan sols aquella substància amarga i groga. Em diu que fa 4 dies que no menja res. Continua vomitant. Li comença a sortir sang del nas. Crido la infermera. No passa res. És normal. Li donen Primperan per calmar els vòmits. Vomita el Primeran. Em diu que li provoca arcades la olor del seu pixat. El pipí fa olor? Sembles una embarassada, li dic. Ho estic, em diu. Ric. Riu.
M'estic allà tota la tarda. Se la passa dormint. Em demana que em quedi allà al seu costat. Ho faig. Li faig companyia. Encara que ell dormi, està tranquil perquè no es sent sol. Crec. El vetllo. Llegeixo el diari de fa 3 dies. Miro per la finestra. Envio un missatge a la Júlia. Surto al passadís a estirar les cames. Al passadís s'hi passegen altres pacients aguantats a un pal que sosté varies bosses de medicaments i sueros. Torno a l'habitació. Entra la infermera, li canvia una de les bosses. M'explica que avui es el pitjor dia per venir-lo a veure. Que el pacient fa tandes de 4 dies de quimioteràpia, i que avui dijous és el dia que està més ausent, perquè du 4 dies tancat a l'hospital. Em diu que no el ve a veure ningú. Se m'insinua. Li dic la veritat, que sóc casat, perquè la trobo lletja. Marxa.
Faig una dormideta. Li duen el sopar. Es desperta i diu que no el vol ni veure. Què no suporta la olor a menjar. Que fora. Que li treguin la safata del catering. Li dic que hi ha patata bullida i pollastre a la planxa. Vomita. Em diu que no. Que moltes gràcies. Que no pot menjar. Que ja menjarà quan es curi. Que ja l'alimenten amb suero. Que moltes gràcies per la visita. Que li sap greu no haver pogut estar despert més estona i xerrar. Que ja puc marxar. Que es folla la meva dona. I que si em va bé de tornar-hi la setmana que ve.
Odio la Teresa Gimpera, odio les llaunes de tonyina sense oli, odio haver de tirar la brossa, odio que s'acabi el tabac, o el paper de fumar, odio el fred, odio les nàutiques, odio les profitaroles, odio el dentista, i en Màrius Carol, odio la cervesa sense alcohol, odio la cervesa esbrevada, i les patates remullides, odio els quicos, i els pistatxos tancats, odio David Bisbal, i la música comercial, odio el tacte de la fusta sense vernissar, odio la monarquia, odio l'Ángel Acebes, odio Ryanair, i la seva manera d'estafar el client, odio Renfe, i els peatges, i les fronteres, odio el menjar japonès, odio fer cua a la carnisseria, odio les aglomeracions humanes, odio les discoteques, odio els gats morts de la carretera, odio que s'acabi el xampú, i que se'm caiguin els cabells, odio les ulleres, i l'escuma d'afeitar, odio pensar què fer per sopar, odio Second Life, odio les melodies de mòbil, i el despertador, i les corretges extensibles per gossos, odio l'olor de la gent de l'ascensor, i els que t'expliquen la seva vida sense haver-los-hi demanat, odio haver-me d'aixecar, i haver d'anar a dormir, odio córre'm abans, odio el preu abusiu dels bars, odio rebre correus cadena, i qui no estira la cadena, odio els qui diuen que són de Barcelona però són de Badalona, odio Antena 3, i la COPE, i el PP, i el Vaticà, odio els escarbats que corren per Montserrat, odio els mosquits a la nit, odio els posseidors de la veritat, odio haver de fer memòria per no recordar, odio els qui odien el que odio.
El GIS Day és un esdeveniment anual a nivell internacional que es realitza amb l’objectiu de difondre la pràctica dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). En motiu d’aquest dia diferents empreses i institucions obren les portes i mostren al públic les funcionalitats de les aplicacions SIG.
UNIGIS Girona també s’ha adherit a aquesta iniciativa i des de fa un temps cap aquí, col·labora amb l’elaboració d’una web on els usuaris poden aprendre i informar-se sobre els SIG, i participar i guanyar en els diferents jocs i concursos que es proposen.
M'informen que l'equip de futbol universitari de l'Exèrcit de la Cinta Vermella ha debutat al Campionat Universitari de la Universitat de Girona.
Si voleu seguir les evolucions d'aquest modest equip, antibèl·lic "belgrad" el nom, us podeu clicar sobre la imatge de l'escut de l'equip.
També podeu veure a continuació un fragment d'un capítol de Bola de Drac, on el General Blue, de l'ECV aterra a la Vila del Pingüí, amb els cameos dels personatges de la sèrie del Dr. Slump.
Una vez, si mal no recuerdo, me tenías en la punta de los dedos. Las secuelas de los viejos días estaran conmigo el resto de mi vida. Me quedé dormido un momento y los valles se cambiaron por desiertos por obra y gracia de el que controla el firmamento, el que decide que ande perdido en corrientes circulares en el tiempo, el que transforma los diamantes en quejidos y lamentos, el que se encarga de que salgas y que yo me quede dentro.
Asustado, sintiendome enfermo, como una temporada en el infierno, intentando ver una salida y encontrando más problemas todavía. Todo esto que jamás podré comprender, lo que obtuve a cambio de intentar hacerlo bien, eso no es para mi, quiero mi parte de lo bueno. Quiero que estes aquí. Quiero tenerte dando vueltas a mi lado todo el tiempo en nueve orbitas concéntricas y yo estar en el centro. Sera mucho pedir, pero es lo menos que merezco.
No anava bé de quartos. Acabava de treure 20 euros del caixer. Cafè per esmorzar, entrepà per dinar, i acabava de comprar llenties i hamburgueses per sopar. Faltava anar a comprar pa. Tabac ja en tenia.
A la fleca, la noia del davant es va demanar una "napolitana", acabada de sortir del forn, amb la xocolata calenta. Se'n sentia l'olor. I com per mimetisme ell també se'n va demanar una. Ho va dubtar fins que la fornera li va preguntar que volia. Ho va fer com a capritx, com a autoregal, com un petit plaer mentre esperava que arribés aquell moment tantes vegades repetit en els seus somnis, aquell moment en que, al sortir al carrer, alguna cosa li canviés la vida.
Però mentrestant en tenia prou segregant saliva per aquella pasta de full farcida de xocolata, que l'esperava dins la bossa on hi duia les llenties i les hamburgueses.
Camí de casa, una persona completament externa a la seva vida, hi va entrar. Eren les 8 del vespre, però aquella persona li demanava quelcom per dinar. Després de corregir-la, de fer-li entendre que el que es feia a la nit era sopar, li va preguntar si li servia una napolitana, i com a reacció a la resposta afirmativa de la noia, li va donar. També li podria haver donat les llenties, o les hamburgueses, potser li haguessin apaivagat més la set de gana, però no era només això. Ell li va donar allò que més desitjava en aquells moments, una napolitana calenta (i no es refereix a una noia de Nàpols ninfòmana). Potser ella hagués preferit diners, o que l'hagués convidat a compartir les llenties i les hamburgueses, potser ella era napolitana. Potser era allò que feia tan de temps que somiava, però no es van dir res més, tan sols un intercanvi de somriures que es pot interpretar de totes les maneres que puguis imaginar.
No va poder menjar-se la napolitana, però sentia a l'estómac una sensació estranya, com si el gest de cedir-la, com una sensació d'haber fet... (¿?) bé (¿?)... Després es va adonar que tan sols era gana.
Feia dies que em notava extrany, irritable, defensiu, massa cínic o escèptic per a mantenir relacions socials que no fossin estrictament necessaries.
Tot em produia una gran sensació de buit. Una buidor cada vegada més gran i negre, provocada pel fet de desemmascarar la realitat que m'envolta, de la insignificància humana com a éssers individuals.
Tot això afegit a una interpretació malaltissa, paranòica, d'invisibilitat. Com si de cop i volta, la capacitat de integrar-se a qualsevol grup d'individus que ho precisi, s'hagués esvaït. Recordava com Zelig, camaleònic, trobava la disfressa adequada a cada situació, i així és com sobrevivia. Res més lluny de la realitat. Però jo acabava de perdre aquesta capacitat, hipòcrita, però necessària per la vida i per la felicitat imposada, aquella felicitat només abastable per uns paràmetres imposats. Perquè la felicitat en estat pur, no exiteix. És tan sols un sucedani fruit de la història de l'ésser humà, i del camí que ha hagut de recorrer, fins a trobar una manera de fer que li permet plantjar-se la possiblitat de, senzillament, gaudir del temps lliure.
Però un cop retrobat el rumb, havent vist què s'amaga darrera el món que ens han donat a conèixer, és molt senzill ensortir-se'n, tornar a ser hipòcritament persona d'un sistema que no falla ni quan les multituds reclamen utopies, que no falla ni tan sols quan aquestes multituds les aconsegueixen.
La ciència, la naturalesa, són sistemes senzills basats en el camí més fàcil, en la llei del mínim esforç. L'ésser humà també té un funcionament senzill, extrapolable a qualsevol altre organisme natural. Però adonar-se d'això pot arribar a condemnar.
"Inoquo va néixer a finals del 2005 fruit de la unió de quatre músics que fins llavors no es coneixien: Marc Fauchs, Santi Farrés, Ivan Lagartija i Marc Ribas. Les experiències en les seves anteriors formacions i l’aposta per una mateixa manera d’entendre la música els va portar a posar tots els seus esforços en la gestació d’un primer disc que els pogués permetre donar-se a conèixer arreu. El part d’aquest primer fill ha estat molt complicat i ple d’imprevistos (s’ha perllongat durant més de 20 mesos), però amb l’ajut del cirurgià (productor), l’exTroglodita Ricard Puigdomènech, s’ha pogut completar amb èxit." (Font: intro07.net)
1 f. [LC] [PO] [DR] Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. 2 f. [PO] Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. 3 [PO] nació proletària País mancat de primeres matèries i, doncs, de recursos econòmics, però amb un excés de mà d’obra.
a large body of people, associated with a particular territory, that is sufficiently conscious of its unity to seek or to possess a government peculiarly its own: The president spoke to the nation about the new tax.
2.
the territory or country itself: the nations of Central America.
3.
a member tribe of an American Indian confederation.
4.
an aggregation of persons of the same ethnic family, often speaking the same language or cognate languages.
